Resultats de la cerca

Participà, dins de la classe S7, als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, on guanyà una medalla d’or, dues d’argent i tres de bronze A Atlanta 1996 obtingué una medalla d’or, una d’argent i dues de bronze El 2006 li fou concedida la medalla de bronze del Reial Orde del Mèrit Esportiu

S’inicià al Club Natació Olot i passà al CAR de Sant Cugat sota les ordres de Joan Fortuny El 1997 fitxà pel Club Natació Catalunya, on es proclamà campió d’Espanya per clubs 1998, 1999 L’any 2000 passà a les files del Club Natació Sant Andreu, amb el qual fou campió de Catalunya de 400 m 2001 i 800 m lliure 2005 Destacà especialment en aigües obertes Guanyà el Campionat d’Espanya dels 5 km en aigües obertes 2003 i 10 km en piscina 2004 Entre el 2002 i el 2005 fou disset vegades internacional Disputà dos Campionats del Món 2003, 2005 i un Campionat d’Europa 2004 Es retirà l’any 2006 després d…

Començà a nedar al Club Natació Reus Ploms, que presidí 1997-2009 Fou una trentena de vegades campió de Catalunya en categories inferiors En categoria absoluta fou campió d’Espanya dels 100 m esquena 1957 i formà part de la selecció espanyola de waterpolo També practicà futbol, bàsquet, handbol, tennis, atletisme, escacs, triatló i automobilisme Un cop retirat de l’alta competició exercí com a entrenador de natació i dirigí tots els reptes de Jordi Cervera Impulsà la campanya “Cap nen sense nedar” que s’estengué per tot Catalunya i fou delegat a Tarragona de la Federació Catalana de Natació…

Conegut com el Tragamilles de Reus i membre del Club Natació Reus Ploms, establí el rècord del món de resistència nedant 88712 m durant 24 hores consecutives a la piscina del club 1982 Creuà el canal de la Mànega 1984 També creuà l’estret de Gibraltar 1985, participà en raids al Nil i el Canal de Suez i en la travessia Sóller-Tarragona per relleus, que suposà una nova plusmarca mundial 1994 Fou vicepresident del CN Reus Ploms Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Reus i fou designat millor esportista de la província de Tarragona

Amb el Club Natació Montjuïc fou campió de Catalunya de 100 m esquena 1996 i 200 m estils individual 1999 i tres vegades campió d’Espanya d’aquesta darrera prova 1997-99 El 2002 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 2003 en 200 m estils individual El 2005 entrà al Club Natació Sabadell, i aconseguí els títols de campió de Catalunya de 50 i 100 m esquena Formà part de la selecció espanyola en quaranta-sis ocasions i disputà tres Campionats d’Europa 1997, 1999, 2000, un Campionat del Món 1998 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Rebé les…

Especialitzat en estil lliure, fou dues vegades subcampió d’Espanya, un cop campió de Catalunya de 100 m lliure i vint-i-quatre internacional amb Espanya Fou entrenador al Club Natació Lleida en dues etapes 1979-85 i 1995-99 i, a la Federació Catalana de Natació, tècnic del Centre de Tecnificació de Lleida 1985-87 i 1995-99 i secretari de la Comissió Tècnica 1995-99 A la Reial Federació Espanyola de Natació RFEN exercí com a director de competicions estatals i internacionals 1985-2010, i també com a director tècnic del CAR de Madrid 1987-91 i com a seleccionador espanyol júnior 1988-95 Fou…

Membre del Club Natació Catalunya des del 1965, participà en un Campionat d’Espanya de natació i en diversos torneigs catalans, com la Copa Nadal i les travessies a l’estany de Banyoles i els ports de Barcelona i Tarragona El 1967 s’inicià en salvament aquàtic i obtingué el títol de socorrista Participà en nombrosos Campionats d’Espanya i de Catalunya i en tres Campionats del Món 1967, 1968, 1969 Guanyà la medalla de bronze en 200 m natació amb obstacles en el Campionat del Món 1968 En la mateixa competició assolí dues medalles per equips, una de bronze 1968 i una d’or 1969 Posteriorment fou…

Conegut com Kiko Hervás, començà a nedar al CN l’Hospitalet i s’entrenà al CAR de Sant Cugat, abans de fitxar pel CE Mediterrani Als Jocs Olímpics de Pequín 2008 es convertí en el primer nedador de l’Estat a participar en una prova olímpica d’aigües obertes També disputà la prova dels 10 km als Jocs Olímpics de Londres 2012 El seu primer gran èxit fou el subcampionat d’Espanya de 5 km 2001 Participà en sis Mundials d’aigües obertes, dels quals assolí la millor classificació el 2007 quart a la prova dels 5 km i el 2011 quart als 25 km També nedà a cinc europeus, en què aconseguí un cinquè lloc…

Fou campió d’Espanya entre el 1978 i el 1992 Des de l’any 1980 fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué dotze medalles en els europeus 1983, 1987, dues medalles en els Campionats del Món 1986 i participà en els Jocs Paralímpics de Nova York 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on obtingué un rècord del món, dos ors, dos argents i dos bronzes Com a entrenador, dirigí la selecció catalana i espanyola de natació per a discapacitats físics i fou delegat tècnic de natació del Comitè Paralímpic Internacional També fou president del Club Esportiu F i S El Prat 1984-92 i dels…

Dirigeix la secció de salvament i socorrisme del Club Natació Banyoles des del 1999 Consolidà la secció i la situà com una de les millors d’Espanya El 2010 l’equip femení aconseguí el Campionat de Catalunya per desena vegada consecutiva També fou entrenador de la selecció catalana de salvament i socorrisme Entre el 2001 i el 2004 collaborà amb la Federació Espanyola de Salvament D’altra banda, entrena l’equip de waterpolo masculí del club, que la temporada 2007-08 jugà a segona divisió estatal Rebé el premi ARC 2006