Resultats de la cerca

Es mostren 3 resultats

pipínid | pipínida

Història
Membre d’una família austrasiana descendent de Pipí de Landen, que donà origen a la dinastia carolíngia entre els francs.
El seu fill Grimoald destronà el merovingi Dagobert II per posar-hi el seu fill Khildebert, però foren assassinats ~656 del matrimoni de Begga, germana de Grimoald, amb Ansegisel, fill d’Arnulf, bisbe de Metz, nasqué Pipí d’Héristal, que unificà els regnes francs 687 A la mort del seu successor, Teodobald 714, Carles Martell destronà la vídua regent Plectruda 719 A la seva mort 741 les terres quedaren dividides entre Carloman i Pipí I, els quals hagueren d’accedir a la restauració del regne merovingi 743 Els fills de Pipí, Carloman i Carlemany, es repartiren el regne 768 i d’…
Gran enciclopèdia catalana

robertí | robertina

Història
Membre de la descendència agnada de Robert (fill de Lambert —germà o potser fill d’un Robert— referendari del rei Dagobert I), majordom del rei Clodoveu II i canceller de Clotari III, el qual adquirí terres a Austràsia (Metz).
El seu net, Robert I mort l’any 764, duc del Haspengau Hesbaye Lieja, heretà de la seva muller Guillisvinda possessions al Wormsgau i esdevingué vers el 750 comte de l’Alt Rin i del Wormsgau El seu besnet Robert III mort el 834, comte del Wormsgau, es casà amb Gualdrada o Wialdruth, filla d’Adrià, comte d’Orleans, germà d’Hildegarda, muller de Carlemany Llur fill Robert IV dit el Fort mort el 866 a la batalla de Brissarthe, comte del Wormsgau, resignà les seves possessions a l’Alt Rin 830 perquè heretà terres prop d’Orleans i després del tractat de Verdun 843 retrasplantà la seva família a la…
Gran enciclopèdia catalana

franc | franca

Història
Individu d’un poble germànic constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior: camavis, brúcters, ampsivaris, cats i sicambris, entre altres.
El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan s IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris Al…
Gran enciclopèdia catalana