Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
Pau de Morvedre
Pau de Morvedre entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós
les Valls de Morvedre
Caseria
Caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al N del terme, al voltant de l’estació de les Valls, comuna als pobles i viles de les valls de Morvedre o vall de Segó.
capitulacions de Morvedre
Història
Pacte signat a Morvedre, pel març del 1348, per Pere III de Catalunya-Aragó, pressionat pels unionistes.
Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus consellers i caps militars rossellonesos i del Principat Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València
batalla de Morvedre
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Morvedre, el 27 de febrer de 1412, entre les forces valencianes favorables a Jaume d’Urgell, manades pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i les castellanes i aragoneses de Ferran d’Antequera.
Aquest aconseguí d’atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià
concòrdia de Morvedre
Història
Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella, després del fracàs d’aquest en el setge de València (1363).
Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, allegant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinar Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert
el Camp de Morvedre
Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es distribueixen…
el Grau de Morvedre
Antic barri
Antic barri marítim de la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre), abans dita Morvedre, entre les goles de Colomer i de Bernat, 2 km al sud de l’actual port, construït al començament del segle XX, el qual desplaçà l’antic grau.
séquia major de Morvedre
Canal principal de regadiu del Camp de Morvedre, que pren l’aigua del Palància a l’assut d’Algar i prossegueix per l’esquerra del riu fins poc abans d’Estivella.
En arribar a la riba dreta es deriven les séquies d’Albalat i d’Enmig, i poc després, la de Gausa Prop de Petrés se'n deriva la de Montúver, i prop de Sagunt, la de la Vila, que passa a la banda esquerra del riu per un sifó La séquia major mor a la desembocadura del Palància, dins el terme de Canet de Berenguer, després d’un recorregut de 25 km Les aigües són administrades per una junta de regants amb un tribunal de les aigües, un sequier, dos tinents de sequier i cinc guardes
Assalt a la jueria de Morvedre
Assalt a la jueria de Morvedre
Les poblacions de Morvedre es neguen a pagar els drets dominicals.
Les poblacions de Morvedre es neguen a pagar els drets dominicals