Resultats de la cerca

El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la…

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i…

en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva

Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’albardí, més…

Situada al SW, és formada per tres comarques discontínues, l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Segura, separades l’una de l’altra per dues comarques de parla catalana, les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó La regió ocupa 1 636,32 km 2 i ha duplicat la població durant el s XX de 108 927 h l’any 1900 ha passat a 253 853 el 1981 equivalents a 155 h/km 2 , densitat lleugerament superior a la mitjana del País Valencià, amb un creixement regular i sostingut Al Baix Segura, però, aquest creixement ha esdevingut lent a partir del 1950, en contrast amb el Vinalopó Mitjà, que atreu…

Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt…

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Oriola Comprenia la totalitat de les comarques del Baix Segura i de les Valls del Vinalopó, Crevillent Baix Vinalopó, Asp Vinalopó Mitjà i Elda i les Salines d’Elda Alt Vinalopó fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial