Resultats de la cerca

Després d’una primera etapa underground , The Wedding Party , 1964 s’integrà a la indústria del cinema amb films fantàstics Carrie , 1976 The Fury , 1978, inspirats en l’obra de Hitchcock Dressed to Kill , 1980 Body Double , 1984 o de caràcter cinèfil Blow Out , 1981 A Casualities of War 1988 tractà amb estil efectista el tema de la guerra del Vietman, i feu l’adaptació de la novella de Tom Wolfe The Bonfire of the Vanities 1990 També ha dirigit Raising Cain 1992, Carlito's Way 1993, Mission Impossible 1996, Snake Eyes 1998, Mr Hughes 2000, Mission to Mars 2000 i Femme Fatale 2002

Vida Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1975, treballà d’actor teatral i d’illuminador en muntatges de Ricard Salvat, Víctor García i Pere Planella, alhora que s’inicià en el cinema com a realitzador de curts Anta 3 , 1973 i exercint d’actor secundari i de secretari de rodatge en films professionals Després de dirigir els curtmetratges  Anta mujer 1975, Al Mayurka 1976-79 i Laberint 1979, premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor curt espanyol, feu de director artístic en diversos films, entre els quals hi ha La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…

Estudià comunicació audiovisual a Madrid i exercí professionalment la crítica cinematogràfica a Fotogramas i altres publicacions i a Televisió Espanyola S'inicià en la creació cinematogràfica com a guionista de Desvío al paraíso 1994, dirigida por Gerardo Herrero, i l’any 2000 debutà com a director amb El corazón del guerrero , que guanyà diversos premis internacionals de gènere fantàstic Seguiren la comèdia El robo más grande jamás contado 2002, La caja Kovak 2006, en el gènere de terror, i el drama Celda 211 2009, guardonat el 2010 amb un premi Sant Jordi i vuit premis Goya, entre els quals…

Treballà a la companyia d’EVilches, i el 1935 féu el primer film, El 113 Durant la guerra civil de 1936-39 fou oficial d’aviació El 1941 esdevingué galant de moda en papers èpics representatius de la mitologia del nou règim Harka i Escuadrilla 1941, Raza i A mí la Legión 1942, El último cuplé 1957, etc Vinculat cada cop més a papers secundaris, recuperà protagonisme a La caza 1965 i Pippermint frappé 1967, de CSaura, Raza, el espíritu de Franco 1977, de GHerralde, Patrimonio Nacional 1980, de LGBerlanga, etc

Format en diverses escoles de cinematografia, entre d'altres, el Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, rodà els films de ficció Después de la luz 2002, El viatge de la llum 2005, La dona sense ànima 2006, La zona de Tarkovsky 2008, Reencarnación 2008, Cinéclub 2009, El asesino a sueldo 2009, Uruguay 2010 i  La llegenda de l'innombrable 2010 i els documentals Madre Cuba 2004, Oubiña, instrucción primera 2006 i El milagro 2011, guardonat el 2013 amb el premi al millor documental de l'Oregon Independent Film Entre els anys 2000 i 2010 tingué una productora pròpia i gestiona els cinemes…

Estudià enginyeria electrònica a la Universitat del Bòsfor, i posteriorment s’incorporà a l’exèrcit, on passà uns quants anys amb la intenció de prosseguir la carrera militar Posteriorment estudià cinematografia a Istanbul i a Londres La seva filmografia, que gira entorn de drames personals en la Turquia actual, s’inicià amb el curt Koza 1995, nominat a la Palma d’Or del Festival de Canes Seguiren Kasaba ‘La ciutat’ 1997, Mayis sikintisi ‘Núvols de maig’, 1999, Uzak ‘Llunyà’, 2002, Gran Premi del Jurat al Festival de Canes i premiat el 2003 al de Sant Sebastià, İklimler ‘Climes…

Filla de la també actriu Tippi Hedren, el 1975 interpretà el seu primer paper a The Drowning Pool , de S Rosenberg Desprès es donà a conèixer a One On One 1977, de L Johnson, Underground Aces 1980, de R Butlet, Roar 1981, de N Marshall, o Body Double 1984, de B De Palma Però la popularitat li arribà amb Something Wild 1986, de J Demme, Working Girl 1988, de M Nichols, The Bonfire of the Vanities 1990, de B De Palma, A Stranger Among Us 1992, de S Lumet, Nobody's Fool 1994, de R Benton, i Two Much 1996, de F Trueba Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Lolita…

Diplomat a Praga, el 1981 obtingué el Lleó d’Or a Venècia per Do you Remember Dolly Bell i els èxits continuaren el 1985 a Canes, on fou premiat amb la Palma d’Or per When Father was Away on Business , i el 1989 al mateix festival, ja que fou declarat el millor director per The Time of the Gypsies Posteriorment rodà Arizona Dream 1992 Des dels anys noranta gran part de la seva filmografia s’ha centrat en la recreació de l’antiga Iugoslàvia fins a les guerres civils i els conflictes que n'acompanyaren el desmembrament Cal esmentar-ne Underground 1995, Palma d’Or a…

Pioner de la jove cinematografia algeriana i director dels noticiaris oficials, ha dirigit Le vent des Aurès 1965, Hassan Terro 1967, Décembre 1972 i Chronique des années de braise 1975, que obtingué la Palma d’Or al festival de Canes

Els seus films, sovint autobiogràfics, són un testimoni entorn de la joventut o sobre la parella L’enfant nue 1969, Nous ne vieillirons pas ensemble 1972, La gueule ouverte 1973, Loulou 1980, À nos amours 1983, Police 1985, Sous le soleil de Satan 1987, Palma d’Or a Canes, Van Gogh 1991 i Le garçu 1995