Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del partit Unión Republicana 1896 Fou regidor de Palma del 1899 al 1901 i del 1903 al 1905 Formà part de la candidatura de la conjunció republicanosocialista a les eleccions a les corts del 1910 Collaborà a La Unión Republicana 1896-1904

De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra…

Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats

Comissari de guerra de primera classe publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar 1855

Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà Era fill d’Antoni Dameto i Dameto Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la guerra Gran 1793-95 El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca Arribà a mariscal de camp 1815

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan El 1775 ingressà a la marina de guerra Intervingué en el blocatge de Gibraltar 1782 i en el bombardeig d’Alger 1783 El 1796 fou fet presoner pels anglesos a Trinidad de Barlovento Intervingué activament en la guerra del Francès organitzà la resistència a la penetració francesa al Pla de Quart rebutjats els francesos 28-29 de juny de 1808, fou nomenat poc temps després capità general interí de València 1809 Sota la seva influència la Junta de València mantingué una actitud independent davant la Junta Central Però, d’altra banda, creà una comissió…

Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814 Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears 1833-36 i president de l’audiència L’any següent era pròcer del regne Morí essent…

Fou capità general de les Balears l’any 1798 i en 1810-11 Fou regidor perpetu de Madrid i membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca i de la Cantàbrica La seva actuació a Extremadura durant la guerra contra Napoleó 1808-09 fou molt discutida, i es defensà amb un Manifiesto publicat a Palma el 1811

El seu nom de fonts original era Samuel Ford Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca Participà en la guerra del Francès i collaborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Collegi Militar de Palma i fou comandant general de l’exèrcit de reserva Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet en l’acció de Castalla 1813, per la qual fou condecorada tota la divisió

Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra