Resultats de la cerca

El 1974 començà a treballar com a delineant Simultàniament començà a escriure i a editar poesia fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la collecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la collecció de poesia “Tafal” Collaborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca  i en publicacions com ara Reduccions , Urc , Latitud 39 , que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades 1977, Aixall híctic 1977, Exercicis de despoblació 1978, Llibre de les virtuts 1980, Necròpsia 1984 premi Ciutat de Palma…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge Exercí a Maó 1967-70 i a Sabadell 1970-79 fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004 Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes…

Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’ajuntament de Palma durant la República i posteriorment Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959 premi Ciutat de Palma 1959 i Pel camí del vent 1968 Collaborà al “Correo de Mallorca” i al “Diario de Mallorca” amb el pseudònim Amadís

Deixeble i gendre d’Esteve Sancho Guanyà accèssit de primer premi de dibuix i matemàtiques a la Societat Mallorquina 1779 Pintà la Immaculada Concepció i el Nom de Jesús parròquia de Porreres, la Beata Catalina Tomàs capella de l’església de Santa Magdalena, Immaculada amb sants 1806 Llubí, collecció particular, la capella de la beata Catalina Tomàs a l’església de Llucmajor, etc Com a escultor féu una Mare de Déu del Roser església de Porreres, la Verge Morta a Campos, etc Fill seu fou Miquel Torres i Sancho Palma, Mallorca 1797 — ~1885, escultor i pintor de l’ajuntament de…

Fou director del manicomi provincial de Palma del 1920 al 1963, escriví Aquella ciudad de Palma 1954, tres memòries sobre la història de l’assistència psiquiàtrica a les Balears, una guia de les Balears, i una guia de Mallorca que del 1933 ençà ha conegut cent edicions en nou idiomes

El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una Biblioteca Balear , amb obres de GMaura, JLPons i Gallarza, Joan Alcover i PAPeña El 1893 fundà el diari La Última Hora , amb criteris periodístics renovadors El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma 1916, el Progrés Urbà 1922 i…

Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra avinguda de Jaume III i Collegi de Sant Francesc, a Palma Principal responsable de l’arquitectura religiosa mallorquina del seu temps Convent de la Porciúncula, a s’Arenal Collaborà amb Alomar en el pla de reforma de Palma 1950 Autor del pla d’urbanisme d’Alcúdia de Mallorca

Fill de Josep Estade i Omar Palma, Mallorca 1782 — 1849, conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista Juntament amb el seu pare inicià la navegació regular de vapor entre Palma i Barcelona 1837 amb el “Mallorquín”, del qual fou capità El 1850 promogué la constitució de l’empresa del vapor “Barcelonés” i aconseguí la fusió amb la del “Mallorquín”, cosa que els assegurà fins el 1857 l’exclusiva de les comunicacions amb la península Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada…

Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista El seu fill Antoni Ribas i Prats Palma, Mallorca 1883 — son Marroig, Deià 1931, també pintor, s’acostà més a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats

Vida i obra Pertanyent a la comunitat jueva, el seu nom era Elisha ben Abraham Bevenisti, però usà el de Cresques Abraham Era d’ofici bruixoler, rellotger i constructor d’instruments nàutics Protegit pels reis de Catalunya-Aragó Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida documentació sobre cartes nàutiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li’n són atribuïdes d’anònimes, en especial el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques , i la Bíblia Farhi 1366-83, formada pel mateix text de la Bíblia i unes dues-centes pàgines de texts…