Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Juli Peradejordi Vergara
Natació
Nedador.
Membre del Club Natació Barcelona, fou quatre vegades campió de Catalunya, en relleus 5 × 50 m lliure 1921, 1924 i 4 × 200 m lliure 1922, 1923 Fou cinc vegades campió d’Espanya, en 100 m lliure 1923, 1924 i relleus 4 × 200 m lliure 1922, 1923, 1926 També fou cinc vegades doble recordista català i estatal en relleus 5 × 50 m lliure 1922-26 i un cop en relleus 4 × 200 m lliure 1926 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, on nedà els relleus 4 × 200 m lliure, i disputà un partit amb la selecció de waterpolo
Signes de puntuació i altres signes ortogràfics
La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements…
Signes de puntuació i altres signes ortogràfics
La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements…
Caixa Laietana (1863-1994)
La Caixa de Josep Garcia i Oliver 1863 Mataró, el 1863 Mataró al començament del segle XX postal de l’època Amb uns 17 000 habitants, Mataró era la segona ciutat de Catalunya el 1863 La indústria pren el relleu al comerç com a motor de creixement Amb uns 17 000 habitants, Mataró era la segona ciutat de Catalunya el 1863 El motor del seu creixement ha estat el comerç, fins que a mitjan segle XIX la indústria pren el relleu Les drassanes de Mataró han entrat en decadència, al mateix temps que la navegació a vela, que…