Resultats de la cerca

Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu El secà oliveres i garrofers es localitza al sector occidental el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger derivades de la de Quart en el sector tradicional 306 ha, ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme el conreu principal és el taronger 500 ha, monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca hom ha establert fàbriques…

Es formà al voltant del monestir augustinià de Sant Joaquim fundat el 1595 i destruït el 1838 Fou unit al municipi de la Paiporta el 1841

Era un antic poble de la jurisdicció reial, que eclesiàsticament pertanyia a Picanya havia pertangut també, en part, a Torrent Fou agregat a Picanya el 1851

Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís, i al conservatori de París 1920 becat per la diputació de Castelló El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asensio, i el dirigí fins al 1938 Fou violí solista de l’Orquestra Municipal de València 1943-72, i posteriorment passà a la del Liceu de Barcelona 1972-76 També…

Fins el 1964 pertangué al terme municipal de Picanya

Els límits occidentals de la comarca venien imposats per un conjunt de llomes i tossals calcaris sobre els quals se situaren els pobles de la zona En realitat, són suaus elevacions miocèniques que l’erosió posterior modelà en sentit allargassat i de forma perpendicular a la mar Ja a la vora dreta del Túria, hi ha el pla de Quart, constituït per una ampla superfície de toves i crostes calcàries plistocèniques presidida per la rambla del Poio Estava formada pels municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent de l’Horta i Xirivella, que el 2023…

Installada la seva família a València 1838, marxà amb companyies ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la universitat Escriví una gran quantitat d’obres costumistes i intentà la comèdia i el drama amb un cert èxit Publicà Llàgrimes d’una femella 1859, La millor raó, el trabuc 1859, Un casament en Picanya 1859 i la seva segona part Sospirs i llàgrimes 1860, Secanistes de Bixquert 1867, Lo que sembres colliràs 1871, Tres roses en un pomell 1870, Toni Manena i Joan de la son 1872, Els dos anells 1874, El capital i el treball 1885, etc, algunes de les quals tingueren…

Enllaçant amb el pla de Quart a través d’un piemont, apareix l’anticlinal de la serra de Parentxisa, constituïda per calcaris cretacis superiors i que és el límit sud-oest de la comarca Més a llevant, es troben els calcaris i margues de la plataforma residual que abasta des del Vedat de Torrent a Picassent Cap a la mar, es desenvolupa una superfície alluvial servida per l’acció de la Rambla del Poio i continuada per l’espai de marjal al voltant de l’Albufera Aquest llac, de menys de 2000 ha, és l’element distintiu de la zona, amb la seva restinga Comprèn els municipis d’ Albal , Alcàsser ,…

Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid Pertangué a diversos grups Integració de les Arts, 1963 Art Actual, 1965 Abans de l’Art, 1968 S’interessà per les possibilitats de l’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística La seva producció travessà diverses etapes, bé que sempre mostra el seu interès pel constructivisme Són característiques les obres amb llistons metàllics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo El seu compromís amb l’antifranquisme el portà a un breu exili a Itàlia el 1975 De les seves obres poden esmentar-se el Monument a les víctimes de la…