Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Rocafiguera
Masia
Masia important del municipi de Sora (Osona).
Dins les seves propietats hi ha les ruïnes de l’antic castell de Duocastella Sora, conegut també pel castell de Rocafiguera El seu llinatge s XII, ennoblit al s XVIII, té un antic casal, la casa Rocafiguera , a la ciutat de Vic, on viuen els descendents, que conserven l’antic cognom
Joaquim López Rocafiguera

Joaquim López Rocafiguera
Francesc Xavier Martínez
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Format al planter del Club Patí Vic, amb el qual debutà en la màxima categoria, destacà per l’instint golejador Jugà al CP Voltregà 1986-88, el Reus Deportiu 1989-90 i l’Igualada HC, 1990-93, i tornà al CP Vic en dues etapes 1988-89, 1993-2000, club on es retirà Com a jugador conquerí una Copa d’Europa 1993, una Lliga 1992, tres Copes del Rei 1992, 1993, 1999 i dues Lligues Catalanes 1992, 1993 Una vegada retirat, inicià una breu etapa als despatxos del CP Vic, però ben aviat decidí ser entrenador Dirigí el Sant Feliu 2004-05, a primera divisió, i ja a l’OK Lliga, el SHUM Maçanet 2005-06, el…
Immaculada Ollich i Castanyer
Arqueologia
Arqueòloga i medievalista.
Deixebla de MRiu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exerceix la docència com a professora titular des del 1984 La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII 1988, L’oppidum ibèric de l’Esquerda amb M de Rocafiguera 1994 i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’…
Castell de Duocastella (Sora)
Els topònims Sora i Duocastella es documenten a partir del 960, quan es consagrà l’església de Sant Pere, situada a la vall de Sora, mentre que entre les viles i vilars adscrits a la parròquia figurava la vila de Duacastella Com a castell no figura fins al 1023, quan la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, diversos castells, entre els quals figurava el de Duocastella Foren vassalls comtals de l’esmentat castell els Duocastella, que es documenten a partir de 1109, mentre que els castlans eren els de la família Joanet i després els Sant Agustí per…
Berenguer de Vilaragut
Segell de Berenguer de Vilaragut
© Fototeca.cat
Història
Fill probable de Pere de Vilaragut.
Fou escuder de Jaume I, el qual li donà, vitalici, el castell de Duocastella o de Rocafiguera 1273 i les vegueries de Bages, Osona, Ripoll i Berguedà 1274, concessions confirmades per Jaume II 1295 Anà a Sicília, on actuà com a agent de negocis de l’infant Jaume per al comerç marítim amb el nord d’Àfrica 1286-89 Fou mestre portolà de Sicília, i al temps de l’infant Frederic li fou pres aquest càrrec, bé que pogué recuperar-lo com a collaborador de Tomàs de Pròixida 1295 Com a capità de galeres, lluità contra els angevins a Calàbria, on saquejà diversos ports, i féu una ardida…
La Farga de Bebiè. L'obra d'un suís
La Farga de Bebiè Barcelona Artística e Industrial , 1919 El suís Edmond Bebiè construí la que fou una de les primeres filatures de cotó a Catalunya La Farga de Bebiè és una fàbrica i colònia tèxtil, tot i que el seu nom indica que hi havia hagut una farga catalana, que obtenia lingots de ferro per aquell vell procediment Després hi hagué un molí i es continuà dient farga La installació d’una filatura al final del segle XIX no varià el nom popular La tradició és precisament això mantenir el nom vell, malgrat els canvis introduïts, que l’han desvirtuat totalment La farga i el molí eren…
Sora
Vista general de Sora
© Laura Martínez Ajona
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al sector septentrional de la comarca Limita al N amb el municipi ripollès de les Llosses, a l’E amb Montesquiu i Sant Quirze de Besora, al SE amb Orís, al S amb Sant Boi de Lluçanès i al SW i W, amb Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, respectivament El terme de Sora ha estat inclòs tradicionalment en el Lluçanès, tot i que mai no ha tingut una vinculació específica amb aquesta subcomarca, i sí amb els antics termes meridionals del Ripollès Les terres del municipi són força accidentades, abocades als vessants septentrionals de la serra dels Munts 1059 m, límit…
Santa Llúcia de Beuda
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Beuda, amb la façana de ponent A Borbonet L’església de Santa Llúcia, adossada a una construcció agrícola, era dedicada temps enrere a sant Salvador Es troba dins la demarcació de Segueró, als vessants de llevant de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, vers Maià de Montcal, en un pla i al costat del camí que ve d’aquesta població, i no gaire lluny de la gran masia del Noguer de Segueró Mapa 257M781 Situació 31TDG796752 Hom hi pot arribar per la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Entre els quilòmetres 4 i 5, surt, a mà…
Ciutat d’Ausa o Auso (Vic)
Estructura urbana Plànol del nucli antic de Vic, amb indicació dels indrets on s’han localitzat estructures i materials romans A Caballé La ciutat romana d’Ausa, identificada amb el vicus Ausonensis medieval i l’actual ciutat de Vic, es troba situada al bell mig de la Plana de Vic, en un punt estratègic on conflueixen els rius Mèder i Gurri, tributaris del Ter Des del segle VI aC, i sobretot a partir del III aC, diversos autors clàssics com Aviè, Estrabó, Titus Livi, Polibi i Polini, entre d’altres, esmenten el poble iber dels ausetans Hom els situa a les terres de l’interior de Catalunya, a…