Resultats de la cerca

Amb La cantatrice chauve 1950 inaugurà el que hom sol anomenar, d’aleshores ençà, teatre de l’absurd, precisat a La leçon 1951, Les chaises 1952, Victimes du devoir 1953, Amédée ou comment s’en débarrasser 1954 i Le nouveau locataire 1957 El poc èxit que obtingueren aquestes obres fou compensat pel que assoliren, posteriorment, Rhinocéros 1959, Le roi se meurt 1962 i La soif et la faim 1965 En les primeres, de joc poètic, gratuït, i que fomentaven l’element dramàtic sobre una manca d’associació d’idees i d’argument inidentificable per un públic desprevingut, en succeïren unes altres en què…

Fill del director i fundador del Teatre Azékely i d’una actriu del Teatre Nacional de Tîrgu Mures, realitzà els seus estudis a l’Acadèmia de Teatre i Cinematografia de Bucarest El 1990 fou nomenat director artístic del Teatre Magyar de Cluj, on dugué a terme una renovació de la companyia Fruit d’aquesta iniciativa, el 1993 fou la primera companyia romanesa d’expressió magiar convidada a realitzar una gira per l’Europa occidental, on presentaren La cantant calba , de Ionesco Considerat a tot Europa com un dels màxims especialistes en l’obra de Beckett, ha estat premiat diverses vegades com a…