Resultats de la cerca

És una àrea de plantes fèrtils, essencialment agrícoles La part occidental, que prolonga l’agrera terra baixa hongaresa, malgrat que resta seca a l’estiu, produeix excellents collites de blat, moresc, tabac, cànem, verdura i fruita, combinades amb la cria de bestiar i la sericicultura i, en petits sectors, amb el conreu de l’arròs A l’est s’estén una àrea muntanyosa monts del Banat , amb vessants coberts pel bosc i amb dipòsits de mineral de ferro i de carbó, base d’una indústria siderúrgica i metallúrgica local El principal centre econòmic i cultural és Timişoara Romania Conté…

La capital és Novi Sad, seguida en importància per Subotica Comprèn una part de la Bačka, Sirmia i el Banat, i és formada per la gran plana alluvial del baix Tisza entre Romania i Hongria i limitada pel Danubi i el baix Sava És una fèrtil àrea agrícola, amb alts rendiments de bleda-rave, tabac, cànem i cereals És poblada per una majoria de serbis, amb minories importants d’hongaresos, croats, romanesos i eslovacs Al s IX formà part de l’imperi hongarès A partir del segle XI hi és esmentada per primera vegada la presència de pobles d’origen eslau Amb la conquesta dels Balcans pels…

L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal…

Neix als monts Semenicului, als Carpats meridionals, i, en direcció SW, penetra a Sèrbia i després, en direcció SE, desguassa al Danubi prop de Belgrad Rep el Bistra, el Pogăniş i el Bîrzava

Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres i sovint…

La capital és Belgrad La frontera SW és sotmesa a discussió atès que Kosovo, territori fronterer al S amb Albània, se separà de Sèrbia l’any 2008 proclamant la independència, amb el reconeixement de nombrosos estats, però no d’alguns altres, entre els quals hi ha la mateixa Sèrbia La geografia És un territori de muntanyes i turons que formen part de diversos sistemes muntanyosos, i la vall del Morava, eix de la regió i una de les zones més poblades i riques, divideix Sèrbia en dos sectors L’oriental, més petit, inclou al N els relleus que formen part dels Alps de Transsilvània, una rica zona…

Per tal de poder establir comunicació naval entre la plana danubiana i l’alt Danubi, hom construí, entre el 1890 i el 1913, diversos canals laterals i, per a la producció d’energia hidroelèctrica, una resclosa, amb la collaboració d’ambdós estats fronterers 1963 acabada el 1971, funciona des del 1972, i produeix un total d’11300 milions de kWh