Resultats de la cerca

Fill de catalans emigrats a Mèxic, el seu pare, Joan Servitje, obrí el 1928, amb altres catalans immigrants, una pastisseria a la capital, en la qual va començar a treballar als setze anys mentre estudiava comptabilitat a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM A la mort del seu pare 1937 es convertí en gerent del negoci fins el 1945 Aquest any fundà Panificación Bimbo, dedicada a la fabricació de pa de motlle, empresa a l’origen de l’actual multinacional, segona del món en el sector, que a la seva mort comprenia un centenar de marques i més de 10000 productes fabricats en 170 plantes…

Al principi del 2000 assumí el càrrec de president del Collegi Nacional d’Àrbitres de Beisbol És director tècnic i responsable de competicions de la Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol El 2010 validà les regles oficials de beisbol de la federació espanyola Ha estat director de les expedicions espanyoles de beisbol en competicions internacionals També és secretari de la comissió tècnica de la Confederació de Beisbol Europeu CEB, vinculada a la Federació Internacional de Beisbol IBAF, on entrà com a membre el 2003 Forma part de l’organització dels Campionats d’Europa de beisbol

Format al Gimnàstic de Tarragona, també competí pel Futbol Club Barcelona, l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Larios i l’Integra 2 Fou campió d’Espanya de llançament de martell en categoria júnior 1995, 1996 i promesa 1998, i participà en dos Mundials júnior 1994, 1996 i un Europeu 1995 En categoria absoluta fou campió de Catalunya 1998 i subcampió 1997, 2000 de llançament de martell I en els Campionats d’Espanya fou subcampió 1998 i tercer classificat 1997, 2000

Es proclamà campió d’Espanya de clubs en la modalitat mar-costa amb la Societat de Pesca Esportiva de Vila-seca 2008

Aconseguí dos títols catalans de pes 1985, 1986 i cinc de disc 1982, 1983, 1985, 1986, 1997 En pista coberta, guanyà dos Campionats de Catalunya de llançament de pes 1984, 1985 També fou subcampió d’Espanya a l’aire lliure en el concurs de disc 1985 i tercer en pes 1986 Competí tant amb la selecció catalana com amb l’estatal Els seus millors registres són 16,21 m en pes 1985 i 54,92 m en disc 1983, marca que en el seu moment figurà en la taula de rècords catalans Gairebé tota la seva trajectòria atlètica estigué vinculada amb el Centre Gimnàstic Barcelonès, amb Miguel Ángel…

Especialitzat en la gralla, la tarota, la xeremia i el sac de gemecs, i investigador de la música i la cultura popular, fou fundador i component actiu dels Ministrers de la Vila-Nova, i professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, a més de membre del Consell de la Cultura Popular de Catalunya Ha collaborat en diverses publicacions nacionals i estrangeres amb obres sobre aspectes relacionats amb la musicologia

Deixà els estudis de medicina Collaborà a les revistes locals Lo Gat del Famades  i La Poticràcia Anà a París 1913 amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i feu amistat amb Picasso De retorn 1916, dibuixà a l’estudi de Xaudaró a Barcelona Morí tuberculós

Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español  de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…

Formà part del grup modernista de Reus Fundà i dirigí les revistes “Lo Ventall” 1898, “Lo Lliri” 1898-99 i “La Palma” 1899-1900 Presidí el Centre de Lectura de Reus 1915-22, al qual estigué sempre molt vinculat Collaborà amb peces de creació literària i articles de crítica a la “Revista del Centre de Lectura”, que firmà amb el seu nom o amb els pseudònims Claudi Montanya , B Renom o Ramon Sendra Fou l’impulsor de la tercera època d’aquesta publicació, que dirigí del 1920 al 1922 El seu teatre, inicialment de temàtica típicament modernista i vitalista, se centrà després en temes…