Resultats de la cerca

Fill i deixeble d’ Alexandre de Riquer i Inglada , s’especialitzà també en exlibris Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a Llotja, s’especialitzà en exlibris, formà part de l’Agrupació Ars —germen d’Els Evolucionistes— i fundà les revistes Mediterrània 1916 i La Marsellesa Residí a Mallorca 1919-20, on collaborà a Vanguardia Balear —des d’on combaté Anglada i Camarasa— i en altres publicacions Publicà Por tierra dorada 1920, La cançó del Sena 1924, illustrat per ell mateix, i la novella, autodenominada futurista, La nina del capell verd 1926 a la collecció “La Novella Catalana” que ell…

Durant la guerra civil fou membre del Sindicat de Dibuixants Professionals i realitzà cartells propagandístics és autor del cèlebre I tú Què has fet per la victòria Després passà a Madrid i s’acredità com a illustrador Collaborà habitualment al diari ABC Durant un quant temps signà amb el seu segon cognom

Formà part del grup dadà a Zuric Des del 1916 ensenyà a la secció tèxtil de la Kunstgewerbeschule d’aquella ciutat El 1922 es casà amb HArp El 1928, a París, entrà en contacte amb PMondrian, ThVan Doesburg i Vantergerloo La seva principal activitat, a més de les seves pintures abstractogeomètriques de colors nets i vius i dels baixos relleus parallels als del seu marit, se centrà en dissenys per a roba, mosaics, decoracions, etc En 1937-39 publicà la revista Plastic

Participà en el constructivisme 1919, i fou nomenat professor d’art a Moscou 1921 però, a causa de la reacció governamental davant l’art d’avantguarda, s’exilià a Berlín i a Suïssa En el llibre Història de dos quadrats , publicat a Holanda el 1922, exposa la seva visió de l’art La seva obra pictòrica exercí una influència fonamental en l’evolució de l’art abstracte

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un nivell d’…

Fill de pare català i mare francesa, passà la seva infància a Girona Residí a Barcelona des del 1923 Es formà a Girona L’exposició que feu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató 1943 aportà un aire nou a l’art català de la postguerra Feu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament El 1950 exposà amb J Fin a París, on exposà reiteradament També presentà exposicions individuals a Suïssa, Barcelona 1971, Luxemburg, Worms 1972, Düsseldorf 1974, etc Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París,…

Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée…

Estudià a l’Institut Català de les Arts del Llibre i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts Aviat s’especialitzà en la dauradura a mà i en la relligadura de bibliòfil A la tornada de París, on havia anat a estudiar, organitzà una secció d’enquadernació d’art a la llibreria Subirana A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 obtingué el gran premi Establert independentment el 1931, es proposà la divulgació dels valors de la relligadura artística feu conferències a Barcelona i a Madrid, on també exposà Intervingué al congrés de relligadors d’Estocolm 1966 i a Ascona Suïssa, 1967 amb…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses de color…