Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Judes Tadeu
Bíblia
Un dels dotze apòstols, germà de Jaume el Menor.
No se sap res de la seva vida ni de la seva mort, contades només en escrits llegendaris Una de les cartes apostòliques porta el seu nom
Tadeu Amat i Brusi
Cristianisme
Missioner paül i bisbe.
Arran de la revolució, el 1835 fugí a França, on acabà els estudis i fou ordenat a París el 1837 L’any següent anà a Nova Orleans i a Saint Louis EUA El 1839 fou nomenat director de novicis a Barrens Missouri i rector del Saint Charles Borromeo Seminary a Filadèlfia 1847-48 El 1854 fou nomenat bisbe de Monterey, i l’any següent s’installà a Santa Barbara S'adonà que Los Angeles seria el centre geogràfic de la futura Califòrnia, i demanà a la Santa Seu de ser-hi transferit Fou un remarcable promotor de centres educatius i assistencials Fundà, a la seva diòcesi, els asils de Los Angeles, Santa…
Tadeu Miquel Ferrer i Ferrer
Marí.
Lluità a la guerra Gran assaltà Toló, el 1793 i a la guerra del Francès es destacà en l’assalt al fort de caputxins de Mataró Acabada la guerra, reorganitzà el material naval abandonat pels francesos El 1819 fou nomenat cavaller i noble, i el 1824, comandant militar de marina de Palamós Deixà una memòria sobre les fortificacions costaneres de Catalunya
Simó
Bíblia
Un dels dotze apòstols, anomenat el Zelador (en grec zēlṓtēs) o també Cananeu (en arameu qan‘anayyā, ‘zelador’), nom que possiblement el relaciona amb el moviment dels zelotes>.
La tradició el fa evangelitzador d’Egipte i de Pèrsia, on devia morir crucificat És venerat juntament amb Judes Tadeu La seva festa se celebra el 28 d’octubre
Jan Toorop
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor holandès.
Anà a París, on rebé la influència del neoimpressionisme i, posteriorment, del simbolisme La seva obra, qualificada d’expressió de l’idealisme lineal, mostra visions allegòriques Seducció i Les tres núvies Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Convertit al catolicisme, posà el seu idealisme al servei de la religió La santa fugida i Els apòstols Tomàs i Tadeu ambdós al Stedelijke Museum d’Amsterdam
Addai
Segons la tradició siríaca, el fundador de l’església cristiana d’Edessa.
La Doctrina d’Addai recull que aquest fou enviat per l’apòstol Tomàs a Edessa per tal de guarir el rei Abgar V d’Edessa Probablement, el nom d’Addai té una relació amb el de Tadeu, amb qui fou identificat per Eusebi de Cesarea És coneguda amb el nom d' Anàfora d’Addai i Mari Mari era el deixeble d’Addai una antiquíssima s III pregària eucarística de l’Església siríaca oriental o nestoriana
Regí Mas i Marí
Folklore
Artista faller.
De petit es traslladà amb la seva família a València i començà de treballar-hi com a ajudant d’escenògraf per a diverses companyies teatrals, mentre estudiava dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà amb Tadeu Villalba en la construcció de carrosses i falles Construí la seva primera falla el 1918 i en féu més de setanta, amb les quals obtingué diversos premis Fou contractat pel productor Samuel Bronston per a la realització dels decorats de 55 Days at Peking 1962, de NRay, i de The Fall of the Roman Empire 1964, d’AMann Fou un dels promotors de la creació de la…
Abgar V d’Edessa
Història
Rei d’Edessa (Mesopotàmia) a qui hom atribueix una correspondència amb Jesucrist on aquell li demanava que el guarís.
Segons la versió d’aquesta llegenda, recollida per Eusebi de Cesarea segle IV, Jesucrist envià una resposta escrita, per mitjà de l’apòstol Judes Tadeu, el qual hauria batejat Abgar Una altra tradició, transmesa per la doctrina d' Addai segles IV-V, es refereix a les relacions entre Abgar i Jesucrist mantingudes oralment per mitjà de l’apòstol Tomàs Egèria segle IV esmenta la resposta de Jesucrist a Abgar, escrita en siríac, amb una benedicció de protecció per a la ciutat Aquesta correspondència fou declarada apòcrifa pel decret pseudogelasià segle VI La llegenda pot tenir el seu…
Adam Mickiewicz
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta polonès.
Amb el llibre Ballady i Romanse ‘Balades i romanços’, 1822 inaugurà el període romàntic a Polònia, i esdevingué el cap d’un nou corrent literari al seu país Deportat a Rússia 1823-28, passà després 1829 a Alemanya, on escriví els poemes Do matki Polki ‘A la mare polonesa’, Śmierć pułkownika ‘La mort del coronel’ i Reduta Ordona ‘El reducte d’Ordon’ Coneixedor a Roma de la insurrecció del 1830, pretengué d’unir-se a les forces independentistes, però no ho aconseguí Installat a París 1832 i després a Lausana, el 1840 tornà a París, on ensenyà literatures eslaves A l’època revolucionària del…