Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
tucà
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de la família dels ramfàstids, de l’ordre dels piciformes
.
El tucà toco Ramphastos toco , que arriba a atènyer 62 cm, és el més gros i habita a les Guaianes i el Brasil El tucà menut Selenidera maculirostris fa 30 cm, és el de dimensions més reduïdes i habita al SE del Brasil El tucà de bec laminat Andigena laminirostris , de 42 cm, combina els colors blau, groc, negre, vermell i verd, i habita a Colòmbia i a l’Equador El tucà de gola blanca Ramphastos cuvieri fa 60 cm, i habita de Colòmbia a Bolívia i el Brasil El tucà de gola groga Ramphastos sulfuratus , de 57 cm, habita des…
card tucà
Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus
Era Tuca
Esport general
Estació d’esports d’hivern del terme de Viella (Vall d’Aran), als vessants septentrionals de la tuca de Betren (2.514 m alt.).
La construcció d’un telecabina des de Betren fins a 1600 m alt, i la continuació amb telecadira, fou ideada pel pirineista Josep M Guilera Disposava d’un total de 23 pistes, en una àrea de 15 km 2 , servides per 2 telecadires i 8 teleesquís Fou tancada al final dels anys vuitanta
el Tucà
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Grua, el Fènix, l’Hidra mascle, l’Octant, el Gall Dindi i l’Indi.
Conté 44 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Tucanae , és de magnitud 2,91, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també el Petit Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i el cúmul globular 47 Tucanae , NGC104 Aquest cúmul és de tercera magnitud i, per tant, és un dels pocs objectes d’aquest tipus visibles a ull nu és situat a molt poca distància del Petit Núvol de Magalhães, en direcció NE no té l’aspecte d’un estel, sinó que abasta una extensió del firmament de 23° de diàmetre
tuca de Salibarri
Cim
Cim (2 537 m) de la línia de crestes que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) del País de Foix (vall de l’Artiga), entre el port de Lladorre i el de l’Artiga (al S del qual hi ha el pic de Salibarri, 2 610 m).
tuca d’Arnau
Cim
Pic (2 810 m) de la serra que, al S del massís de la Maladeta, separa la Vallhiverna (Benasc) de la vall de Llauset (Montanui), a la Ribagorça.
El coll d’Arnau separa aquest pic del de Vallhiverna a la cresta occidental d’aquest darrer pic es troba una elevació anomenada tuqueta d’Arnau 2 790 m alt
tuca del Ginebró
Cim
Cim (2 712 m) de la serra que separa les valls d’Estós i de Grist, a la vall de Benasc (Ribagorça), entre el pic d’Escorbets i les tuques d’Ixeia.