Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
abonament
Economia
Dret mercantil
Modalitat de prestació d’un servei, que es perllonga en el temps, derivat d’un contracte, normalment d’adhesió, pel qual hom paga una certa quantitat per tal de poder gaudir regularment dels béns o serveis que són objecte del contracte.
abonament de testimonis
Dret
Acte pel qual terceres persones justifiquen la intervenció en un acte jurídic d’un testimoni mort o absent.
abonament d’una remesa
Economia
Liquidació d’una remesa per part d’una entitat bancària, que abona el seu import al compte corrent del cedent.
abonat | abonada
Persona que té un abonament.
reversió
Dret administratiu
Dret de recobrar un bé expropiat quan no s’ha executat l’obra o establert el servei que motivà l’expropiació i quan desaparegui l’afectació.
L’exercici d’aquest dret comporta l’abonament a l’administració del preu del bé valorat en el moment en què se sollicità la recuperació
Karl Friedrich Abel
Música
Gambista alemany.
Fou deixeble de JS Bach a la Thomasschule de Leipzig i músic de la cort de Dresden Després, a Londres, fundà, juntament amb Johann Christian Bach, uns concerts d’abonament Fou un compositor notable de música instrumental
Orquestra Municipal de Barcelona
Música
Institució musical fundada el 1944 per l’ajuntament de Barcelona i organitzada per Eduard Toldrà, que en fou director (1944-62), amb molts dels elements de la Banda Municipal de Barcelona.
Ramon Bonell, Ricard Lamote de Grignon i, més tard, Rafael Ferrer en foren sotsdirectors Celebrà regularment sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars els diumenges al matí, al Palau de la Música Catalana Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom Mort Toldrà, en fou director interí Rafael Ferrer fins que, el 1967, fou dissolta l’orquestra i creada en el seu lloc l’Orquestra Ciutat de Barcelona
consistència d’una transacció
Electrònica i informàtica
Transacció que manté la consistència de les dades, i que per tant transforma el sistema o la base de dades des d’un estat correcte a un altre estat també correcte.
Si bé la idea de consistència és prou simple, la seva realització no ho és tant Per exemple, si en una operació de traspàs de fons, la transacció ha fet el reintegrament del compte d’origen però abans de fer l’abonament en el compte de destinació hi ha una fallada del sistema una caiguda de tensió, per exemple, llavors les dades deixen de ser vàlides, i la transacció porta a un estat incorrecte Calen, doncs, tècniques més sofisticades per a mantenir la consistència