Resultats de la cerca

Al segle XIII la reprengué i estructurà sant Domènec afegint-li la contemplació dels misteris o episodis de la vida de Crist i de la Mare de Déu Així quedà la devoció dividida en tres parts, cadascuna d’elles amb cinquanta avemaries repartides en cinc denes, que s’iniciaven amb la contemplació d’un misteri de goig, de dolor o de glòria i un parenostre a cada dena i que acabaven amb un gloriapatri Hom l’acostumava a passar sencer el mes d’octubre, mes dedicat al rosari, i en les grans festes Els dies feiners se'n passava només una part o cinquanta avemaries, repartit…

Les operàries són conegudes popularment per avemaries

Fou un dels iniciadors de la publicitat a Catalunya Publicà les novelles Aventura d’estiu 1932 i Jaume Farell 1946, i poemes de caire tradicional Hores d’octubre 1948, Flors de recança 1949, Avemaries del capvespre 1949 i Poemes temporals 1956

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb J Massot i VM Gibert Realitzà també estudis a Barcelona amb Felip Pedrell El 1921 guanyà les oposicions per a la plaça d’organista a la catedral de Còrdova, on més tard exercí també de mestre de capella El 1935 fou nomenat professor del Conservatori de Palma Fou principalment a Mallorca on desenvolupà la seva activitat com a compositor Entre les seves obres destaquen l’oratori Lluc , Salve regina 1940, Ave maris stella 1942, In manus tuas 1942, Missa facilisima 1943, Psalmus 15 Conserva me 1944, Jesús redemptor 1944, Salve lucana…

El culte i devoció al Roser fins a la fi del s XVI és limitat als convents dominicans i a llur àmbit d’acció Al llarg dels s XIV i XV hi ha indicis d’aquesta devoció en les mencions de saltiris nom popular del rosari i paternòsters rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres L’avançada devocional del Roser i de l’erecció de les confraries i l’existència d’un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la batalla de Lepant la festa del 7 d’octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu Això…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Tot i que la música tradicional aragonesa s’identifica popularment amb la jota , les manifestacions musicals i coreogràfiques no s’esgoten ni de bon tros en aquest gènere Amb la religiositat popular s’associen un bon nombre de pràctiques musicals, entre les quals destaquen les loas als sants i els goigs -en algunes localitats aragoneses són també denominats coplas o romances -, que molt sovint es canten amb melodies de manlleuta A més de les avemaries, salves i dels cants de penitència de Setmana Santa, de rogativa i de processó, cal…

Bé que ja es practicava al s XVIII, aconseguí una gran popularitat vers el 1850