Resultats de la cerca

Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment consta de prop…

Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

De cara al vent i sota la neu La primera imatge que la idea d’alta muntanya suggereix és la feta de pics rocallosos, clapes de tarters, grans rasos herbats i, senyorejant-ho tot, la tossuda salmòdia del vent i la brillantor de les congestes La realitat és força més complexa, però cal admetre que el vent i la neu són factors importants de l’ambient dels grans cims i un dels principals condicionants del poblament vegetal Matisant més, el vent i la neu resulten decisius tant per excés com per defecte, i tant directament com a través de llur influència en altres factors Les grans muntanyes del…

El concepte de taigà La paraula d’origen turquès ‘taigà’ en iacut “tia” vol dir ‘bosc’ s’ha introduït sòlidament en gran part de les llengües de tot el món Existeixen moltes definicions científiques i usos quotidians del terme taigà, però allò que aquesta paraula designa més sovint són els boscos amb predomini de coníferes que s’estenen per l’ampla franja que, circumdant el planeta per tot l’hemisferi nord, es troba sotmesa a les dures condicions climàtiques de la part més septentrional de les zones temperades Què és i què no és la taigà La taigà també s’anomena bosc boreal, ja que ‘boreal’,…

Sempre els mateixos arbres Només al llarg d’uns pocs quilòmetres de selva plujosa tropical hom pot trobar algunes desenes d’espècies d’arbres i centenars, si no milers, d’altres espècies vegetals A la taigà, en canvi, són freqüents els espais infinits, de centenars i fins i tot milers de quilòmetres, coberts per boscos extraordinàriament monòtons pel que fa als arbres, una sola espècie, i quant a l’estrat herbaci i subarbustiu, la dominància absoluta de només un parell d’espècies Si s’exclouen les plantes introduïdes, a la zona eurasiàtica de la taigà la quantitat total d’espècies de plantes…

Tot i ser un grup evolutiu arcaic, avui dia en clara recessió, els coniferofitins tenen els rècords d’alçada i de longevitat del regne vegetal, com és el cas de les sequoies Sequoiadendron giganteum de la Sierra Nevada californiana, que veiem a la fotografia molts d’aquests arbres tenen més de 100 m d’alçada Aquesta espècie és molt resistent però, en canvi, el sistema de dispersió és lent perquè les primeres llavors no es fan fins als voltants dels 150 anys Viu en un clima d’hiverns temperats però resisteix bé les baixes temperatures Per això hom el troba de tant en tant cultivat a Europa…

El paper fonamental de l’estrat arbori L’estrat arbori té un paper fonamental als ecosistemes de la taigà de fet, la biomassa que representa supera amb escreix la de totes les altres plantes i animals junts Sota les seves capçades, les coníferes creen un medi molt especial, caracteritzat per l’ombra intensa, la humitat elevada, una menor expressió de les fluctuacions tèrmiques i un afebliment del vent Aquest medi es diferencia marcadament dels espais oberts sense cobricel arbori La preeminència i el diacronisme dels arbres L’ambient específic del bosc no és favorable per a la vida de totes…