Resultats de la cerca

Segons els diferents nivells cognoscitius hom pot parlar de coneixement sensitiu o sensible i de coneixement intellectiu o intellectual , pròpiament humà

Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella autoconsciència i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva irreductible a la pura subjectivitat El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del coneixement…

En funció de com adquireix aquestes dades, es parla de coneixement per creixement , quan el robot es limita a adquirir dades i memoritzar-les coneixement per reestructuració , quan el robot és capaç d’obtenir més dades a partir de les que té emmagatzemades, i coneixement per ajustament , quan el robot també és capaç de fer generalitzacions a partir de les dades que ha obtingut

Fa prova entre les parts que signen

Des d’una visió cognoscitivista de l’aprenentatge, la detecció i el control per part de l’educador dels coneixements previs dels seus alumnes és un factor essencial que garanteix l’adequació de la intervenció pedagògica i el consegüent assoliment de nous aprenentatges significatius Els coneixements previs són, doncs, el punt de partida dels aprenentatges Allò que l’alumne ja sap sobre un nou contingut d’aprenentatge és, de vegades, erroni o parcial el procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’afavorir la reelaboració estructurada, ampliada o aprofundida dels coneixements previs

Hom els considera anàlegs als sistemes de pensament científics, la qual cosa implica que aquelles formes de pensament són tan sistemàtiques com les categories mateixes de la ciència Es tracta d’un concepte utilitzat en projectes de desenvolupament per recalcar la rellevància dels sistemes de pensament locals

A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers…

Aquesta expressió forma part de la terminologia pròpia d’alguns enfocaments psicopedagògics cognoscitivistes El conjunt d’esquemes de coneixement d’un individu en configura l’estructura cognoscitiva Es tracta, doncs, d’estructures mentals de coneixements que incorporen informacions provinents de l’exterior i les emmagatzemen en la memòria connectant-les amb altres elements de l’estructura cognoscitiva Els esquemes de coneixement són estructures dinàmiques que es poden anar modificant com a resultat d’un procés d’aprenentatge Com més informació contingui un esquema de…