Resultats de la cerca

Trisecció amb quadratrius, irracionals Hípies d’Elis, Teodor de Cirene

Fou deixeble de Sòcrates, i vers l’any 399 aC fundà, a Elis, una escola estesa després a Erètria semblant a la dels megàrics, però que destacava les qüestions morals i civils pràctiques Escriví dos diàlegs Plató el féu protagonista d’un dels seus Diàlegs

Consistia en una sèrie de processons entre els temples de Babilònia L’acte principal de la litúrgia era la lectura solemne —potser acompanyada de pantomima i dansa— del gran mite de l’origen del món Enūma Eliš , i la celebració de la hierogàmia per propiciar les noves collites

La reina Elisabet, vestida de carrer i no amb el tradicional vestit reial amb què cada any assisteix a la primera sessió del Parlament de Westminster, presideix a Cardiff la cerimònia d’obertura del Parlament de Galles, que va ser elegit el dia 6 de maig A la sessió també hi assisteix el príncep Carles, que, com també fan el primer ministre gallès, Alun Michael, i el president de la cambra, Elis-Thomas, utilitza el gallès en part del seu discurs

A Mègara ~300 aC, seguí les lliçons de l’escola homònima i, a Elis, conegué Pirró, en defensa de la doctrina del qual criticà sarcàsticament tots els filòsofs antics, llevat de Xenòfanes i els eleàtics Després d’una llarga vida vagabunda s’establí a Atenes, on féu deixebles Autor d’un poema satíric en tres cants, Sílloi traduïts sovint per Les mirades de reüll , d’un poema burlesc, Aparences , i d’un diàleg en prosa, Pithó , hom en conserva solament uns cent cinquanta versos

L’escepticisme sorgí davant la varietat i contrarietat d’opinions sobre els mateixos problemes i com a reacció enfront del dogmatisme Des d’un punt de vista pràctic, representa una negativa a adherir-se a qualsevol opinió determinada i comporta l’adopció, com a única actitud, de l' epokhé L’escepticisme, com a doctrina, fou sistematitzat per primera vegada per Pirró d’Elis, i Arcesilau de Pítana, cap de l’Acadèmia, l’introduí en el platonisme Li donaren de nou un fort impuls Montaigne, al Renaixement, i més tard Hume i Kant

La capital és Pirgos Com a regió històrica destacà pel cèlebre santuari d’Olímpia, únic ferment d’apropament entre doris i aqueus Al s VII aC el rei d’Argos reemplaçà l’antic príncep local membre de la federació dels noranta prínceps en les festes religioses del santuari El 472 aC s’agruparen les petites comunitats rurals i fundaren la ciutat d’Elis, governada per 10 hellanòdics, representants de les 10 tribus que l’integraven Aliada d’Atenes al s V aC, al s IV aC s’incorporà a la Lliga de Corint i caigué sota la influència de Macedònia, fins que es rebellà contra Filip V i la…

Es conserva bàsicament en tauletes d’argila, un material d’escriptura que ha demostrat la seva bondat malgrat el pas dels segles, a diferència del que succeeix amb el fràgil papir egipci S’han conservat un bon nombre d’arxius i biblioteques a Mesopotàmia, com la d’Assurbanipal, a Nínive, on hi havia més de vint mil texts, bastants dels quals amb la recensió assíria d’una obra literària escrita en babiloni Com altres de l’Orient antic l’egípcia, l’hebrea o la ugarítica, posseeix un corpus d’escrits específicament literaris En el conjunt del Pròxim i Mitjà Orient, ocupa un lloc d’honor en unió…

Originàriament, el poema èpic reunia en una unitat estructurada una sèrie de narracions —variacions d’un mateix tema— transmeses per via oral generalment eren anònims, i en solia existir més d’una versió Al costat d’elements reals —l’acció sol estar situada en èpoques històriques notables per llurs fets guerrers— s’hi troben elements llegendaris i fantàstics els mateixos protagonistes solen ésser herois amb qualitats sobrehumanes A Egipte se'n conserven restes en texts fúnebres i màgics La poesia èpica mesopotàmica —sumèria i accàdia— narra aventures dels déus Enūma elīs , poema de la…

Es compon bàsicament de la sumèria, modificada, complementada i semititzada pels babilonis i els assiris Entre les seves característiques destaquen el politeisme, el sincretisme fusió de dues o més divinitats, la importància del culte, la forta jerarquització del panteó, el paper preponderant de la màgia i l’endevinació, i sobretot, la seva influència en la política, l’economia, la cultura i la vida quotidiana Com en altres religions orientals, antigues i actuals, regia tots els actes dels mesopotamis En relació amb la d’Egipte, l’altra gran civilització de l’època, si bé hi té alguns punts…