Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Lora del Río
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, travessat pel riu Guadalquivir.
La població ha crescut molt des del 1900 7 042 h, a causa dels nous regadius, que han atret immigrants extremenys
Just Manuel Casero i Madrid
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Fill d’immigrants extremenys, visqué a Figueres, on s’inicià en el periodisme El 1970 s’installà a Girona, on participà en l’equip de Presència , i escriví en diverses publicacions catalanes Fou coautor, amb NJ Aragó, de Girona grisa i negra 1972 i un dels fundadors de Punt Diari , on escrivia una columna a l’última pàgina, que fou recollida en un llibre d’homenatges pòstum, Quiosc Membre del PSC, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter El 1981 fou creat, a Girona, el premi de narració breu que duu el seu nom
immigració
Sociologia
Moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc d’arribada dels migrants.
Les migracions solen ésser motivades per la diferència existent en la relació població-recursos entre dos o més espais geogràfics comunicables Per això, els llocs d’immigració soler ésser les terres de colonització o les àrees urbanes La immigració urbana —moviment migratori que, actualment i sobretot en les societats industrials, s’origina quasi exclusivament en l'èxode rural —és directament proporcional al creixement econòmic i al gruix demogràfic de la ciutat, sempre que no existeixi cap planificació socioeconòmica adient Cal destacar, d’altra banda, que, si bé la immigració és atreta per…
Figueroa
Llinatge noble de Galícia estès per Castella.
És l’estirp d’aquest llinatge el ric home Ramón Pérez, senyor de Figueroa, mort en la batalla d’Alarcos 1195 Establerts a Extremadura, els Figueroa adquiriren una gran prepotència El net de l’estirp, Ferrán Ruiz de Figueroa , conqueridor d’Écija 1240, fou el primer a emprar aquest cognom, i el seu besnet, Lorenzo Suárez de Figueroa y López de Córdoba , fou mestre de Sant Jaume 1387-1410 En foren fills Lorenzo Suárez de Figueroa y de Mesía , bisbe de Barcelona, i Gómez Suárez de Figueroa y de Mesía , primer senyor de Feria i Zafra El 1460, el fill d’aquest darrer, Lorenzo Suárez de Figueroa y…
Salvador Cabré i Puig
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i activista social i cultural.
D’infant es traslladà a Santa Coloma de Gramenet, on la seva mare exercia de mestra Ingressà al seminari de Barcelona 1943 i es vinculà a Acció Catòlica Obrera Després de ser ordenat sacerdot, fou durant uns quants anys vicari de Barcelona L’any 1965 fou nomenat rector fundador de la parròquia dedicada a l’arcàngel Sant Miquel, al barri del Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, on desenvolupà una intensa tasca social entre els aleshores immigrants andalusos i extremenys Fou també molt important la seva tasca com a professor de català a la ciutat els anys del franquisme El 1988…
Torrent de l’Horta
L’església de Sant Lluís Beltran a Torrent de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW de la ciutat de València, allargat des de la plana al·luvial de l’Horta fins als vessants meridionals de la serra de Parentxisa, al límit amb la Foia de Bunyol i amb la Ribera Alta.
Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos el segon, que aprofita l’aigua de pous i es localitza…
Extremadura

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol situada a la meitat occidental de la Meseta septentrional; administrativament comprèn les províncies de Càceres i Badajoz; la capital és Mèrida.
La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…
Pasqua i primavera
El ciri pasqual es manté encès durant totes les celebracions del temps de Pasqua.
Montse Catalán
La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els símbols de l’inici de l’any…
La població dels Països Catalans
La població Si consultem les darreres dades oficials sobre la població, recollides al cens del 1991, la població total dels Països Catalans era d’11257632 habitants Aquesta xifra representa poc més de tres vegades el total de població calculada al primer cens de l’època moderna, fet a Espanya el 1857, i que donà 3426060 habitants Durant aquests cent quaranta anys la població ha crescut sempre, però amb ritmes diferents i, sobretot, de manera molt diversa segons les regions, comarques i ciutats que componen el conjunt del territori Un creixement ràpid i concentrat Si bé la població total ha…
Les víctimes: persecució i repressió
El 6 de novembre de 1934, un mes després de la revolta del Sis d’Octubre, quan en un moment d’aldarull el president de les Corts intentava restablir la calma, José Antonio Primo de Rivera va cridar “Lo que tiene que hacer el señor presidente es dejar que nos peguemos alguna vez” Julián Besteiro, l’equànime president, no va pas donar permís per a fer-ho, però ni ell ni les poques persones serenes que hi havia aleshores a Espanya no van poder impedir que esclatés una guerra civil ferotge, molt més plena d’odis, venjances i violències que qualsevol guerra internacional Aquesta dolorosa realitat…