Resultats de la cerca

Consta, elementalment, d’un bastigi metàllic muntat sobre dues rodes o suspès d’un costat o del darrere de la màquina propulsora, generalment un tractor D’un costat del bastigi surt l’òrgan tallant, format per una barra d’acer amb dents tallants, que hom anomena pinta , les quals acompanyen i guien el farratge cap a la làmina tallant o serra amb dents de doble tall, que sega el cereal per mitjà del moviment alternatiu que li és comunicat per les mateixes rodes de l’eina o per una presa de força des del tractor Uns altres tipus de dalladores, a més de segar, poden també agarbar, lligar o batre

Tradicional centre agrícola, on destacava el cultiu del cànem, a més de cereals i farratges, ha esdevingut actualment centre d’indústria diversificada, amb expansió d’àrees residencials obreres

Constitueixen aquest vast grup d’aliments els farratges verds, secs o ensitjats, i les fulles, les tiges, les arrels, els tubercles i d’altres subproductes dels conreus Són adequats per als remugants

L’agricultura de regadiu horts d’arbres fruiters, hortalisses, cereals, farratges i bleda-rave, regats pel Canal Imperial d’Aragó i les indústries agrícoles sucre, farina han fet que la població augmentés durant el s XX Fou conquerida als musulmans el 1119 per Alfons I d’Aragó

Hi ha agricultura cereals, patates, farratges, ramaderia bovina i pedreres de granit Quant a la indústria, hi predomina l’elaboració de productes làctics i les manufactures de la fusta Hi tenia un balneari famós, actualment abandonat El més destacable del terme són els jaciments arqueològics a Agro das Calzadas i Buriz i les esglésies gòtiques de Santo Estevo de Parga i de San Xoán de Lagostelle

De forma allargada, és separada de la terra ferma per un canal marítim anomenat pertuis de Maumusson bé que, des del 1966, un viaducte de peatge de 3 027 m de llarg la uneix al continent Produeix hortalisses, fruita, vi i farratges i, en alguns llocs, és important l’ostreïcultura La població més important és Saint-Pierre-d’Oléron, mentre que Le Château-d’Oléron, situat al SE, constitueix el port de l’illa Aquesta formà part d’Aquitània a l’edat mitjana i fou conquerida pel rei de França el 1370 Són famosos els Roles d’Oloron , costums marítims dels s XII-XIII redactats d’acord amb les…

Aquest producte és emprat per la seva potent acció herbicidaEl seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre espècies sensibles de dicotiledònies en conreus farratgers durant la parada hivernal, en fruiters i en alguns conreus hortícoles en pre-emergència Hom també l’utilitza com a dessecant i defoliant en diversos conreus cotó, patata, farratges, etc destinats a la producció de llavors o simplement per facilitar la recollida dels fruits Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat…

El terme presenta els contraforts septentrionals de la roca Gelera 1 100 m alt La supefície agrícola ocupa 148 ha 4 ha de vinya i 143 ha de cereals i farratges, que donen suport a una tradicional ramaderia d’ovins 285 caps L’aspresa del territori i la migradesa de l’economia, exclusivament agrària, han produït pràcticament la despoblació del municipi, que tingué el seu màxim el 1851 351 h El poble 33 h 1982 és situat a 656 m alt, en un planell L’església de Santa Maria s XIV-XVII fou construïda sobre les restes d’un antic castell El 965 fou possessió de Sant Pau de Fenollet, i al s XI de…

La capital és Santa Rosa 51 678 h 1980 Ocupa la part SW de la Pampa deprimida, al N del riu Colorado Limita al N amb les províncies de Mendoza, San Luis i Córdoba, a l’E amb la província de Buenos Aires, al S amb Río Negro i a l’W amb Mendoza Es tracta d’una gran plana, però cap a l’W el relleu es torna abrupte La xarxa hidrogràfica es divideix en les conques dels rius Colorado, Atuel i Salado La població es concentra a l’E, al límit amb la província de Buenos Aires En regressió entre el 1947 i el 1960 a causa de l’emigració -0,5%, entre el 1960 i el 1970 es recuperà Economia basada…

La séquia d’Alfarb que pren l’aigua del riu Magre, per la dreta, dins el terme de Real de Montroi i rega, a més, terres de Llombai i la d’Alèdua d’Alginet reguen part de les 457 ha de regadiu la majoria de tarongers que aprofiten, a més, les aigües del subsol extretes a motor El secà garrofers, oliveres, ametllers, farratges, cereals ocupa la major part de la terra, una tercera part destinada a la vinya de moscatell per a l’elaboració de misteles i per al consum en fresc La ramaderia s’ha desenvolupat amb nombroses granges de bestiar porcí i aviram La població, bàsicament agrària…