Resultats de la cerca

Congrés del Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona, moderats i antibakuninistes

S’inicià en l’excursionisme al Foment Excursionista Barcelonès, d’on fou soci entre el 1958 i el 1964 Posteriorment fou membre del Centre Excursionista Àliga, la secció de muntanya del qual presidí 1970-74 i on, durant més de vint anys, desenvolupà una intensa activitat amb l’organització de caminades populars i marxes de regularitat També s’implicà amb el Centre Excursionista els Blaus, de Sarrià 1975-80, i més endavant, fou soci del Centre Excursionista de Catalunya 1990-2010 El 1975 es vinculà a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, on collaborà amb el Comitè Català de…

Sempre lligat al Joventut de Badalona, exercí d’entrenador de juvenils i categories inferiors entre el 1947 i el 1970 També dirigí temporalment, en dues ocasions, el primer equip A partir del 1970, sense deslligar-se de l’apartat tècnic, fou delegat federatiu del club L’any 1982 continuà només com a delegat, tant federatiu com de camp Se li atorgà la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya i fou nomenat Històric del Bàsquet Català

La unió, dotada d’òrgans permanents, no repercuteix sobre la independència dels estats membres i totes les decisions són preses per unanimitat Generalment la confederació pren la representació internacional dels estats membres Es diferencia de la federació en el fet que la sobirania dels membres té més importància que el lligam federatiu

Jugà al Bàsquet Manresa Femení i, el 1991, s’incorporà al Segle XXI, projecte federatiu per a les joves jugadores amb més futur Fou subcampiona d’Europa júnior 1994 amb la selecció espanyola Fitxà per l’AE Sedis de la Seu d’Urgell 1995-96, l’AE Sant Fruitós 1996-97 i l’Universitari de Barcelona 1997-99 Es retirà al CB Olesa 1999-2000

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Cinturó negre setè dan de judo Dirigí el Gimnàs Chowa de Terrassa, on impartí classes El 1978 esdevingué membre de la comissió tècnica de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades El 1999 es convertí en directiu d’aquest mateix ens federatiu, que presidí en el període 2003-11 El 2012 fou guardonat amb la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Delegat al congrés de Barcelona 1868, fou líder de la Federació de Les Tres Classes de Vapor i membre de la comissió federal clandestina de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Pertanyia al corrent sindicalista i politicoreformista, i s’allunyà de la Internacional per reconstruir el Centre Federatiu de les Societats Obreres de Barcelona Fou un dels promotors, el 1881, del Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol

Catedràtic de dret polític Presidí el congrés de la República Cispadana que tingué lloc a Mòdena 1797, i féu prevaler el principi unitari federatiu Influí en la unió de la República Cispadana amb la Cisalpina 1797 Assistí a la consulta de Lió que transformà la República Cisalpina en República Italiana 1802 En tornar a Itàlia fou nomenat per Napoleó secretari d’estat 1805-15 Després de la restauració 1815 es retirà de la política

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona