Resultats de la cerca

Tant les formes solitàries com les colonials poden ésser lliures planctòniques o viure fixades en un substrat bentòniques Normalment hi ha alternança entre les formes de pòlip i de medusa Les hidromeduses es caracteritzen per la presència d’un vel estès entre les vores de l’ombrella i del manubri, i són sempre de dimensions petites Els hidrozous són presents en tots els ambients aquàtics Famílies i representants més importants de la classe dels hidrozous subclasse dels hidroïdeus ordre dels caliptoblasts família dels campanulàrids Campanularia sp Obelia sp família dels lafoèids Lafoeidae sp…

Consideracions generals Els hidrozous poden ésser solitaris o colonials, i són típicament polimòrfics poden trobar-se tant en forma de pòlip com en forma de medusa, tot i que en molts casos tant l’una com l’altra poden ésser absents o molt reduïdes Mantenen sempre la simetria radial, tetràmera o polímera, d’una manera estricta No tenen estomodeu o faringe, i la cavitat gastrovascular és senzilla, sense septes interns La boca se situa al final d’una prolongació anomenada hipostoma, manubri o probóscide La mesoglea en forma de pòlip es redueix a una senzilla làmina, la mesolamella adquireix,…

Les meduses dels traquilins anomenades traquimeduses, relativament grosses amb relació a les dels altres hidrozous, són hidromeduses, és a dir, amb vel, proveïdes de tentacles, amb estatocists i gònades a la base de la cavitat gàstrica Habiten generalment a les aigües marines, però també n'hi ha d’aigua dolça, tant de rius com de llacs, com Limnocnida tanganicae , del llac Tanganyika Algunes espècies dels gèneres Plindias i Geryonia , de 3-8 cm de diàmetre, planctòniques i transparents, són comunes a les aigües marines dels Països Catalans

Manca de boca, és estèril i té forma de corn de caça, amb cnidoblasts a l’extrem lliure

És el resultat de la transformació d’un individu medusoide Si l’animal vol descendir, obre l’estoma del pneumatòfor, i si vol ascendir, l’omple d’un gas ric en nitrogen Hi ha alguns pneumatòfors molt vistosos, com els de Physallia

Són molt petits, i es caracteritzen per la posició de les gònades sobre els conductes radials, i per la presència d’estatocists i, sovint, d’ocels