Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Anthony Hopkins

Anthony Hopkins a la pel·lícula The Silence of the Lambs (1991)
Cinematografia
Actor teatral, televisiu i cinematogràfic britànic.
La seva sòlida experiència teatral li permeté entrar en el món del cinema a la fi de la dècada de 1960 amb els films The Lion in Winter A Harvey, 1968 i Hamlet T Richardson, 1969 Més tard protagonitzà Young Winston R Attenborough, 1972 i A Doll’s House J Losey, 1973, i reafirmà el seu talent d’actor de caràcter a The Elephant Man D Lynch, 1983, i en altres títols com The Silence of the Lambs J Demme, 1991, amb el qual guanyà l’Oscar al millor actor i un premi BAFTA Howards End J Ivory, 1992 The Remains of the Day J Ivory, 1993 The Innocent J Schlesinger, 1993 Shadowlands R Attenborough,…
Lightnin’ Hopkins
Música
Guitarrista i cantant de blues nord-americà.
Treballà de manera itinerant per Texas, fins que el 1946 començà a enregistrar la seva música El primer èxit fou Katie May , el qual seguiren Tim Moore’s Farm 1949 i Hopkins’ Sky Hop 1954 Amb l’adveniment del rock passà a l’oblit, però arran de la revitalització del folk-blues , els anys seixanta, recuperà la categoria, actuà en nombrosos festivals i tingué bones vendes discogràfiques Hopkins fou un dels músics més representatius de l’estil de blues rural de Texas
Gerard Manley Hopkins
Literatura anglesa
Poeta anglès.
De jove, influït per Keats, escriví A Vision of Mermaids 1862 Convertit al catolicisme 1866, es féu jesuïta i escriví poemes, com The Habit of Perfection La seva poesia aportà una originalitat renovadora en la producció poètica victoriana El seu poema més important és The Wreck of the Deutschland ‘El naufragi del Deutschland’, 1875 La seva obra, publicada el 1919, ha influït la poesia anglesa del període 1920-30
Frederick Gowland Hopkins
Bioquímica
Bioquímic anglès.
El 1902 isolà per primera vegada el triptòfan i el 1921, el glutatió Fou un dels descobridors de l’existència de factors qualitativament mínims vitamines, l’absència dels quals en la dieta determinava malalties com el raquitisme o l’escorbut El 1929 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia conjuntament amb Christiann Eijkman
reacció d’Adamkiewicz-Hopkins
Bioquímica
Reacció (dita també reacció de Hopkins-Cole) que permet de posar de manifest la presència de triptòfan en les proteïnes.
Si a una solució de proteïna addicionada d’àcid glioxílic és afegit, en un tub, àcid sulfúric concentrat, de manera que no es barregi i formi una capa al fons, en presència de triptòfan, hom obté un anell de color violeta
Carol Greider

Carol Greider
© Johns Hopkins Institute
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Es graduà en biologia a la Universitat de Califòrnia Santa Barbara l’any 1983, i el 1987 es doctorà a Berkeley, on tingué com a directora de tesi Elizabeth Helen Blackburn , i amb la qual codescobrí la telomerasa i el paper essencial en el desenvolupament de les cèllules canceroses De 1988 a 1997 dugué a terme recerca al Cold Spring Harbor Laboratory, i des d’aquest any és professora i investigadora en biologia molecular i genètica i oncologia a la Johns Hopkins University School of Medicine Ha rebut, entre d’altres, el Gairdner Foundation Award 1998, l’Albert Lasker Award for…
Adam Guy Riess
 and STSc.jpg)
Adam G. Riess
© W. Kirk / The Johns Hopkins University / STSc
Física
Astrofísic nord-americà.
Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1992 i doctorat per la Universitat de Harvard el 1996 Després d’uns quants anys a la Universitat de Berkeley, l’any 1999 passà a l’Space Telescope Science Institute de la Johns Hopkins University Forma part del High-Z SN Search Program liderat per Brian Schmidt i per ell, el qual el 1998 publicà l’estudi que constatava una acceleració en l’expansió de l’univers Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel de física l’any 2011, que compartí amb Schmidt i Saul Perlmutter , el qual, al front del Supernova Cosmology Project, …
Mercuri

Imatge de Mercuri proporcionada per la sonda MESSENGER
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El primer planeta del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta molt baix a l’…
Tità

Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina