Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
horda
Tribu nòmada.
horda
Conjunt de gent indisciplinada, de guerrers, de malfactors, etc.
Horda d’Or
Història
Nom donat al kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Comprenia el país dels búlgars del Volga i el Kiptxak, amb capital a Sarai, prop del Volga anorreada per Tamerlà En temps del tercer kan, Börke 1257-66, els mongols de l’Horda d’Or foren islamitzats i s’expandiren per Coràsmia, Transoxiana i el Caucas Aliats amb els mamelucs, impediren l’avanç d’Hülegü a Egipte Els nombrosos i minúsculs principats russos foren tributaris de l’Horda d’Or a qui havien de sotmetre l’aprovació de la seva investidura fins que Ivan III de Moscou s’alliberà del seu domini i el kanat fou gradualment assimilat per Moscou L’últim reducte de l…
Entre 1903 i 1905 Vicente Blasco Ibañez publica La Catedral, El intruso, La bodega i La horda
Entre 1903 i 1905 Vicente Blasco Ibañez publica La Catedral, El intruso, La bodega i La horda Són les novelles anomenades socials
Uzbek
Història
Kan mogol de l’Horda d’Or, nebot i successor (1312-41) de Toqtu.
Fou elegit per l’assemblea qurultai d’emirs mongols amb la condició que respectés la yasa mongola i que no els fos imposat l’islam, del qual ell era practicant Durant el seu govern anà imposant-se el poder dels prínceps de Moscou, amb un dels quals, Ivan I Danilovitx, casà una germana Fracassà en el seu intent d’expansió al Caucas i al Khorāsān 1318 Protegí el cristianisme ambaixada del franciscà Marigrolli, enviat de Benet XII, 1339, bé que la xara guanyà terreny a poc a poc a la zona de la seva sobirania En morir s’emparà del poder Ǧānī Bek, el qual cal considerar com el darrer…
kiptxak
Història
Dit de la confederació de tribus nòmades originària probablement de Sibèria occidental (segle IX?), a la qual pertanyen els pobles cumà i mameluc.
Els kiptxaks ocuparen, al llarg del segle XI, l’estepa nord de la mar Negra i dominaren el territori conegut per kanat de l’Horda d’Or, fins a les invasions mongòliques 1221-23 i 1241-42
baixkir | baixkira
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turca anomenat pròpiament baškunt, que habita principalment la República Federal de Baixkíria (on constitueix el 40,3% de la població i és majoritari a la capital, Ufa).
El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1500000 1993 Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan’ i foren…
mordovià | mordoviana
Etnologia
Individu d’un grup de tribus fineses establertes a les ribes del Volga mitjà.
Els mordovians, agricultors, són cristians ortodoxos, bé que conserven creences paganes Aliats dels khàzars i, després, de l’Horda d’Or, foren sotmesos per Ivan IV de Rússia el 1552 Actualment llur territori forma part de la república de Mordòvia