Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
barra fixa
Robert Nunn (CC BY-NC 2.0)
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en una barra cilíndrica d’acer, de 2,40 m de llargada i 28 mm de diàmetre, que descansa sobre dos muntants fixos de 2,75 m d’alçada.
La barra fixa fou introduïda per l’alemany Jahn i és emprada per als salts, flexions i exercicis de suspensió
Agisimba
Geografia històrica
Denominació que Ptolemeu aplicava a l’Àfrica situada al sud de Numídia, Fezzan i Etiòpia.
L’africanista Janheinz Jahn en reprengué l’ús per tal de substituir les formes habituals, poc flexibles Àfrica al sud del Sàhara, o incorrectes Àfrica negra, Àfrica subsahariana
Joannes Gallus
Música
Compositor.
Hom l’identifica amb el mestre Jean Lecocq, encara que hi ha molts dubtes sobre la seva personalitat La imprecisió de les fonts documentals contemporànies i alguns errors dels impressors de l’època, que el confonen amb el mestre de capella de la cort de Ferrara conegut com a Maistre Jahn, fan difícil les afirmacions sobre la seva identitat i els seus orígens També podria coincidir amb un compositor de nom Lecocq actiu a la cort de Viena cap al 1560 Apareixen obres seves en impresos musicals publicats als Països Baixos i Alemanya entre el 1542 i el 1555 En total se’n coneixen nou…
Moritz Hauptmann
Música
Compositor, teòric i professor alemany.
Rebé les primeres classes de violí, piano, harmonia i composició de B Scholz, F Morlacchi i ChTh Weinlig El 1811 continuà els estudis de violí i de composició amb L Spohr i el 1812 fou violinista a la capella de la cort de Dresden L’any 1842, per recomanació de Spohr i de F Mendelssohn, succeí a Weinlig com a cantor de la Thomasschule i director musical de les dues esglésies més importants de Leipzig Posteriorment, i també a Leipzig, fou nomenat professor de teoria musical al conservatori El 1850, juntament amb Otto Jahn i Robert Schumann, fundà la Societat Bach, de la qual actuà…
Orquestra Filharmònica de Viena
Música
Formació que, amb el nom d’Acadèmia Filharmònica, debutà a Viena el 1842 sota la batuta d’Otto Nicolai.
Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per desavinences amb la manera democràtica…
gimnàstica
© Fototeca.cat
Esport
Disciplina esportiva consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells.
Els seus orígens es confonen amb la cultura corporal practicada pels grecs, de la qual deriva el nom de l’adjectiu γυμνόσ, que qualificava els exercicis practicats amb el cos nu No obstant això, cal situar-ne el naixement com a esport al s XVIII, a la darreria del qual els alemanys Muths, Jahn i, després, el suec Ling li donaren forma i crearen el material específic i els aparells que encara avui hom fa servir, mentre el valencià Antoni Amorós introduïa el ritme, amb el cant i la música, en l’execució dels exercicis Com a disciplina olímpica és regulada per la Federació…
Química 2013
Química
Imatge i gràfic de nanopartícules magnètiques de YCo 5 de menys de 10 nm de diàmetre © David Sellmyer / Balamurugan Balasubramanian Des del principi del segle XXI, la química ha sofert alguns dels canvis més radicals en la seva història, gràcies al desenvolupament de tècniques instrumentals que permeten manipular la matèria a escala microscòpica amb una precisió inimaginable a la darreria del segle passat Aquesta revolució no s’atura en els aspectes merament instrumentals sinó que també estem assistint a un canvi en la filosofia amb què els químics aborden els nous reptes Fa vint anys, les…
gimnàstica
Arxiu Família Blume
Gimnàstica
Esport consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits de manera precisa.
Es compon d’un seguit d’exercicis físics dissenyats amb propòsit terapèutic, educatiu o competitiu La gimnàstica terapèutica inclou exercicis que alleugen molèsties físiques o milloren la condició física en general Hi està associada la gimnàstica de manteniment de la forma, dins la qual s’hi inclouen activitats com l’aeròbic, la gimnàstica correctiva, la gimnàstica sueca i l’aiguagim La gimnàstica educativa instrueix els estudiants en la millora de capacitats físiques com l’agilitat, la força o el ritme La gimnàstica de competició inclou una sèrie de proves en categoria masculina i femenina,…
gimnàstica artística
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar un exercici sobre un aparell fixat a terra.
La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns…
historiografia
Música
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
Aplicada al món musical, la historiografia estudia la història de la música i els resultats de la recerca historicomusicològica Queda al marge el problema de fins a quin punt poden ser considerades formes prèvies de la historiografia els antics debats sobre música, és a dir, les reflexions cosmològiques, matemàtiques o teològiques, així com altres relats sobre música o músics que apareixen en escrits teòrics o purament literaris de la cultura europea Alguns escriptors medievals, basant-se en autoritats com Boeci o Isidor de Sevilla, s’encarregaren de recordar determinats moments de la música…