Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Torralba d’en Salord
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Talaiot
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Conjunt talaiòtic del terme municipal d’Alaior (Menorca), un dels principals jaciments prehistòrics de les Balears.
Conserva una gran sala hipòstila, fragments de muralla, coves, una habitació talaiòtica, restes d’un altre talaiot menor i, sobretot, el gran talaiot conegut com lataula de Torralba d’en Salord, de 5 m d’alçada L’anomenat recinte de lataula és voltat de pilars laterals Excavat entre els anys 1974 i 1982, els treballs proporcionaren una cronologia de poblament d’entre els s X i II aC
Banc de Barcelona
Banc públic de dipòsit i gir creat pel municipi de Barcelona el 1609 per tal de posar fi a la competència desigual entre la taula de canvi i els bancs privats.
Tenia facultat, igual que aquests, d’efectuar girs, i, a diferència de lataula, que no pagava sinó contra escriptura pública autoritzada per un notari, només exigia la signatura per al reintegrament de fons Era regit per un administrador, un tenidor de llibre major, un caixer, un notari i un bastaix amb el temps arribaren a ésser nou persones Tenia a càrrec seu l’administració del blat de la ciutat La primera petició al Consell de Cent de crear un banc d’aquestes característiques data ja del 1589 En pocs mesos, gràcies al nou…
mandrinadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar el mandrinatge, constituïda per una bancada, un muntant, on hi ha el capçal que acciona la barra portaeina, i una taula, on hom fixa la peça que s’ha de mecanitzar.
La barra portaeina té un moviment de rotació, mentre que el moviment d’avanç és fet per lataula portapeça o per la mateixa eina Per a situar la peça en relació amb la barra de mandrinar, hom desplaça lataula a les mandrinadores de muntant fix , o bé el muntant a les mandrinadores de muntant mòbil Per a treballs seriats hom utilitza les mandrinadores múltiples , que fan diverses operacions alhora
Mestre de Xàtiva
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor que treballà a la vila de Xàtiva el darrer quart del s XV i l’inici del XVI.
El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda lataula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la…
calendari perpetu
©
Cronologia
Taula de còmput disposada de manera que permet de trobar el dia de la setmana de qualsevol dia de qualsevol any des de l’establiment del calendari julià indefinidament.
N'hi ha de disposats en una sola taula, de diversos sistemes que exigeixen càlculs més o menys complicats per exemple, el del pare Eugeni Quintana de Montserrat d’altres es presenten desglossats de manera que, sabent el dia que s’escau la Pasqua d’un any concret, ofereixen tots els dies de l’any disposats per mesos i setmanes el de Cappelli, per exemple
element
Química
Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els…
So na Caçana
© Ferran Lagarda Mata
Jaciment arqueològic
Finca agrícola i jaciment arqueològic dins del terme municipal d’Alaior (Menorca), sobre la carretera que, des del nucli urbà, duu a Cala en Porter.
A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes…
Josep Maria Palés i Pon
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Format al Club de 7 a 9, on començà a jugar l’any 1971 a les ordres del seu pare Jordi, fou subcampió d’Europa individual 1977, 1978 en categoria cadet Com a absolut, conquerí catorze títols de campió de Catalunya, catorze més de campió de Barcelona –durants els anys que no es disputaren els campionats catalans–, i deu de Lliga Es proclamà nou vegades campió d’Espanya individual 1977, 1978, 1980, 1983, 1985-88, 1992, de dobles 1979, 1981, 1983-89, dobles mixtos 1981, 1983-85, 1988-92 i per equips 1978, 1979, 1981-85, 1990, 1993 Els anys 1983 i 1985 guanyà els quatre títols estatals…
,
pantocràtor
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la…
sa Torreta de Tramuntana
© Ferran Lagarda
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del terme municipal de Maó (Menorca).
És un dels pocs jaciments de la meitat septentrional de l’illa on hi ha una taula, monument talaiòtic abundant al sector meridional menorquí Hi ha també una torre amb una forma esglaonada a causa de la rampa helicoidal que l’envolta i puja al seu cim Alguns experts defineixen aquesta torre com a talaiot, tanmateix, sembla que n’és una variant, o bé forma part d’un tipus diferent No gaire lluny, s’hi trobaren també les restes de diverses cases i, en el camí que duu a la costa, les d’una naveta funerària pretalaiòtica, o del que avui s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina