Resultats de la cerca

Fou professor a Göttingen 1967, deixeble de Schleicher a Jena, d’on esdevingué professor de lingüística 1869 i ocupà la càtedra de llengües eslaves a Leipzig 1870 Féu nombrosos estudis sobre l’antic búlgar, el lituà, el serbi i el croat Fou un dels fundadors de l’escola dels neogramàtics

A partir de les bases establertes per Leskien i Schleicher, el grup dels neogramàtics formulà la teoria de l’obligatorietat i la universalitat de les lleis fonètiques Aquesta teoria fou combatuda sobretot pels dialectòlegs i els estudiosos de la geografia lingüística i la fonètica experimental

Deixeble a Leipzig de Georg Curtius i de Leskien Fou el membre principal del grup dels neogramàtics i en sintetitzà l’ideari Una bona part de la seva obra, tant en germanística Deutsches Wörterbuch , ‘Diccionari alemany’, 1896 Deutsche Grammatik , ‘Gramàtica alemanya’, 1916-20 com en lingüística general Principien der Sprachgeschichte , ‘Principis d’història de la llengua’, 1880, continua vigent

Estudià a Harvard 1903-06 a Wisconsin fou ajudant d’Eduard Prokosch, que l’orientà cap a la lingüística Es doctorà a Chicago 1909 i completà estudis a Alemanya amb Eduard Leskien i Karl Brugmann 1913-14 Ensenyà germanística i lingüística general, sobretot a Chicago 1927-40 i a Yale 1940-49 La seva gran realització és el treball sobre les llengües algonquines Tant en aquest ordre com en el de la descripció sincrònica, Bloomfield obrí horitzonts nous i anticipà moltes direccions de la fonologia generativotransformacional més recent La seva obra més influent ha estat el llibre…

Després d’estudiar a Rússia i a Alemanya, on fou deixeble de Fortunatov, Brugmann i Leskien, fou nomenat professor a la Universitat de Belgrad És pròpiament el creador de la lingüística del serbocroat, on ha cobert un terreny immens, des de la dialectologia i la comparació amb la resta de l’eslau i de l’indoeuropeu en general fins a la descripció sincrònica i l’establiment de les normes de la llengua literària actual Bé que publicà un mapa dialectal del serbi 1905, el seu estil d’enquesta dialectològica era més aviat el de l’aprofundiment exhaustiu d’alguns parlars ben delimitats…