Resultats de la cerca

Per extensió, fora de l’àmbit alemany, s’utilitza el mateix terme per a cançons que compleixen les mateixes característiques però que no es basen en textos alemanys Eventualment, l’acompanyament pot anar a càrrec d’altres instruments, com la guitarra, el quartet de corda -o alguna altra formació cambrística- o l’orquestra, i el nombre de parts vocals pot ampliar-se a dues o més, fins i tot a un cor lied coral Els textos utilitzats són de procedències molt diverses, però els poetes més freqüents són JW Goethe, H Heine, F Rückert, E Mörike o J von Eichendorff, entre d’altres Tot i els…

De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular…

A la recerca d’una major simplicitat, fou cultivat especialment al final del segle XVIII pels compositors de la Segona Escola de Berlín JAP Schulz, JF Reichardt, CF Zelter i influí sobre les següents generacions de compositors alemanys com F Schubert, R Schumann i J Brahms Aquest tipus de lied acostumava a portar la indicació de tempo Im Volkston 'a la manera popular'

Marx distingí la formlied o liedsatz de dues parts forma binària i la de tres parts forma ternària , formes que es poden combinar entre elles per a assolir models més complexos com ara el minuet-trio-minuet Les aplicacions d’aquest terme, que ha caigut en desús fora de les fronteres de parla alemanya, no són unànimes, tot i que s’utilitza preferentment per a peces simples de caràcter líric D’altra banda i malgrat la presència de la paraula lied 'cançó’ en alemany en l’expressió, ni tots els lieder tenen forma lied ni totes les formes lied -de fet, el…

Escrita a tres o quatre veus, es basa en una melodia provinent d’una cançó popular volkweise o cortesana hofweise Normalment aquesta melodia era cantada per la veu del tenor tenorlied i les tècniques contrapuntístiques utilitzades havien estat directament heretades dels compositors francoflamencs Els precedents més importants es poden trobar al principi del segle XV, en les composicions a dues i a tres veus de l’anomenat Monjo de Salzburg i d’Oswald von Wolkenstein Durant la segona meitat del mateix segle aparegueren les primeres antologies que contenen lieder polifònics Lochamer…

Dit d’una peça formada per tres fragments, com un lied , un minuet, un scherzo , etc

La part superior, sempre cantada, es caracteritza per la continuïtat de la línia melòdica les altres parts poden ésser fetes per les veus o les violes, el virginal o, més sovint, el llaüt

Ocupà càrrecs en diverses institucions acadèmiques alemanyes, com ara el de professor de musicologia a la Universitat de Greifswald 1939-41 i el de director de l’Institut Humbolt de Musicologia a Berlín 1946-58 Collaborà en les publicacions "Die Musikforschung" coeditor, 1948-61 i "Die Deutsches Jahrbuch der Musikwissenschaft" editor, 1956-66 Té diversos escrits sobre música antiga i contemporània, però els seus estudis se centraren principalment en la història del lied alemany, amb obres com Das frühdeutsche Lied 'El primer lied alemany' , 1927-28 -el…

Vida Es formà al Conservatori Superior de Música del Liceu gràcies al mecenatge de Josep Antoni Bertrand Fou deixebla d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia  i Napoleone Annovazzi, i començà cantant sarsuela, i també interpretà una cantata de Giacomo Carissimi al Gran Teatre del Liceu 1953 i la Novena Simfonia de Beethoven 1954 Posteriorment, per a ampliar els estudis, es traslladà a Florència i a Basilea, i en aquesta ciutat debutà com a cantant d’òpera el 1956 Fins el 1959 interpretà papers d’òpera alemanya a Basilea, a Viena i a Bremen Després del seu pas pel Teatro alla Scala de Milà, el 1962…

Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a Europa amb Nadia Boulanger i Madeleine Lipatti S’especialitzà en l’acompanyament de veus, particularment en el terreny del lied , i també dedicà una especial atenció a l’acompanyament de compositors de chanson francesa del segle XX Fou acompanyant, entre d’altres, de Jessye Norman, Nicolai Gedda, Elly Ameling o Jennie Tourrel Dirigí el Festival de Princeton i impartí lliçons magistrals d’acompanyament de lied arreu d’Europa i dels Estats Units