Resultats de la cerca

Narra la fidelitat d’una japonesa envers el seu marit, nord-americà, que l’oblida i es torna a casar Puccini hi emprà novetats harmòniques i tímbriques, sense abandonar, però, l’estil de l’escola verista Pertany al repertori habitual d’òpera

Es formà a Sicília com a escenògraf, i a Roma 1704 estudià amb C Fontana i s’interessà per l’obra de GGuarini Cridat a Torí per Amadeu II de Savoia 1717, projectà el monestir i l’església basilical de Superga 1717-31, la façana barroca del Palazzo Madama 1718, l’església i la via del Carmine i, prop de Torí, el castell de Rívoli 1725 i el palau de cacera de Stupiningi 1729-33 Cridat a la cort de Felip V d’Espanya, projectà la façana del jardí del palau de La Granja i el Palau Reial de Madrid, que acabà GBSachetti La seva obra, dins unes coordenades barroques, anuncia ja el…

El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Madama Butterfly , de Puccini, i Rigoletto , de Verdi Actuà als Països Catalans i a l’Amèrica Llatina Posteriorment interpretà sarsueles, i aconseguí els premis nacionals de teatre 1952 i 1954 A partir del 1954 realitzà 5 gires pel continent americà i fundà l’Agrupació Lírica Joan Gual

Estudià a Pesaro el 1941 debutà al teatre Puccini de Milà amb Madama Butterfly De veu potent i un poc abaritonada, féu de l' Otello de Verdi la seva màxima creació Les seves actuacions a Barcelona 1946-47 i 1953-54 foren discutides, però en 1955-56 hi obtingué un gran èxit Els anys 1956-60 cantà al Metropolitan de Nova York posteriorment espaià les seves actuacions i es retirà cap al 1970 Enregistrà en discs una gran part del repertori verista i verdià

És, amb GVerga, el principal autor del verisme teatral italià Publicà i estrenà peces en vers, com Una partita a scacchi 1872, i en prosa, com Tristi amori 1887, Come le foglie 1900 i Il più forte 1904 —aquestes tres traduïdes al català per Narcís Oller i publicades per L’Avenç — Fou coautor, amb Luigi Illica, dels llibrets de les òperes de Puccini La Bohème 1896, Tosca 1900 i Madama Butterfly 1905 Dirigí la revista La Lettura i deixà també narracions com el recull Novelle e paesi valdostani 1896

Descendia d’una família de músics que radicà sempre a Lucca El 1878 estrenà ja una remarcable Messa di Gloria , i anà a Milà 1880, on fou deixeble de Ponchielli Aquest l’animà a compondre òperes la primera fou l’obra en un acte Le Villi 1884, que assolí un èxit sorollós El 1889 estrenà al Teatro alla Scala de Milà Edgar , la qual, malgrat un acolliment fred, tingué un cert èxit a l’estranger s’estrenà el 1892 a Madrid L’èxit decisiu fou amb Manon Lescaut Torí, 1893 i la consagració definitiva fou La bohème 1896 Amb aquestes dues òperes esdevingué el cap del moviment verisme , que havien…

El 1947 s’exilià per la seva oposició al règim de Stroessner i el 1983 adoptà la nacionalitat espanyola El 1989 pogué retornar a Paraguai i rebé el premi Miguel de Cervantes Fou l’escriptor paraguaià més destacat del segle XX Els seus contes descriuen la violència i la misèria del seu país El trueno entre las hojas 1953, El baldío 1966, Madera quemada 1967, Moriencia 1969 També publicà novelles com Hijo de hombre 1960, Yo el Supremo 1974, considerades entre les millors de la literatura llatinoamericana moderna, Vigilia del almirante 1992, El fiscal 1993, Madama Sui 1996 i La…

Estudià a la seva ciutat natal amb Maria Löve-Destinn, de qui adoptà el cognom per a la seva carrera professional, que s’inicià el 1897 amb Cavalleria rusticana a l’Òpera de Dresden El 1901 interpretà el paper de Senta a l’estrena de L’holandès errant a Bayreuth, on fou una convidada assídua fins el 1914 Entre el 1904 i el 1921 cantà al Covent Garden, on destacà amb les seves interpretacions d' Aïda i Madama Butterfly , i el 1908 ho feu a Nova York, ciutat on el 1910 estrenà La fanciulla del West , de Puccini, i on actuà en nombroses ocasions fins el 1921 Es retirà el 1927…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal La temporada 1914-15 ingressà a la companyia del Teatro-Circo Price de Madrid i posteriorment actuà, amb èxit, al Teatro Real i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1914 cantà a Lisboa Lucia di Lammermoor al costat de M Galvany També actuà a Itàlia, Egipte, Mèxic i Cuba, país on, el 1922, interpretà La Traviata amb la soprano M Capsir i el baríton M Redondo El 1926 cantà La fanciulla del West a Bari Centrà la seva carrera al Gran Teatre del Liceu, on actuà per darrera vegada la temporada 1931-32, amb diverses funcions de La bohème , Madama…