Resultats de la cerca

Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de…

Té per objectius fomentar l’inventari, l’estudi i la defensa dels noms propis onomàstica, dels de persona antroponímia i dels de lloc toponímia de l’àrea lingüística catalana, dins un àmbit d’actuació estatal Organitza periòdicament colloquis d’estudi 50 fins el 2024 a diverses localitats i publica un butlletí trimestral i la collecció “Monografies” Enric Moreu-Rey  en fou secretari general des dels inicis i fins a la seva mort Entre els anys 2005 i 2013 mantingué un conveni de collaboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya ICC per a la potenciació de l’…

Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755 a la mort de l’abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys 1757-59 És autor de la Tragèdia fructuosa de l’illustríssim màrtir sant Fructuós inèdita, que s’inspira en la llegenda de sant Pere Ursèol És un drama allegòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del teatre popular entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló Bibliografia Vila, P 1988 “L’escenografia en la tragèdia Fructuosa de l’illustríssim…

En el testament d’un tal Maiasendi de l’any 1163 trobem la deixa a l’església de Sant Salvador d’una quartera d’ordi i una ovella, i al seu prevere el mateix tota la resta de l’herència de Maiasendi és situada a la parròquia de Caldes això ha fet suposar a Moreu-Rey que aquesta deixa correspon a l’església que amb aquest nom hi hagué a Caldes fins al primer quart del segle actual De no correspondre-hi hauríem de situar-ne la primera notícia l’any 1296 Des del segle XV fins al XVIH hi ha constància que la capella era habitada i servida per un ermità Sabem també que el…

Nucli antic de la vila, format entorn de les termes romanes que li han donat el nom TAVISA-J Todó La població de Caldes de Montbui és situada al bell mig de la depressió que forma el Vallès Els romans hi fundaren una estació balneària fa uns 2000 anys, a partir de la qual es va anar configurant un important nucli de població que al segle I dC estava fermament consolidat i ocupava gran part del que actualment constitueix el casc antic de la vila, a més d’algunes “ villae ” aixecades a la rodalia Can Vendrell, Can Pujades, Sant Miquel de Martres Situada al nord de la via Heraclea, que…

Situació Capçalera de la capella, que es manté amb culte i ben conservada J M Masagué L’ermita de Sant Fruitós es troba en una plana envoltada de conreus, al nord-oest del terme de Sentmenat, a la riba esquerra del torrent del mateix nom i una mica més amunt del castell Dista del nucli antic de la població 1,9 km Part de les parets i l’absis formen el clos de la masia de Can Fritós Fruitós És de propietat particular i es conserva admirablement Fins l’any 1868 va dependre de la parròquia de Caldes de Montbui Mapa 36-15392 Situació 31TDG276083 L’itinerari més fàcil per arribar-hi és el que…

El primer volum correspon a l’obra de JM Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal 1926, i també altres obres importants de la historiografia catalana del s XX la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal 1936 i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran 1950, entre d’altres També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana del Comitè de…

Situació Antic pont medieval sobre la riera de Caldes, modificat en la seva part alta per exigències de l’actual utilització Rambol Aquest pont, conegut vulgarment com a “pont romà”, forma part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent És al final del carrer del Pont i prop de l’antic portal del mateix nom La seva missió és la de salvar el fort desnivell que provoca la riera de Caldes Per aquest pont passava el camí, de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Ègara Terrassa encara avui, malgrat que el camí ha caigut en desús, continua comunicant el nucli de la…

Situació Antiga parròquia de la baronia de Montbui, amb elements preromànics en un incomprensible estat d’abandonament M Anglada La capella queda a l’extrem de llevant del turó on hi ha el castell de Montbui Mapa L37-14364 Situació 31TDG316130 MAB Història Tot i que és molt a la vora del castell, fou inicialment una parròquia rural amb un terme que ara es reparteix entre Bigues, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines És consignada l’any 1058 entre les set esglésies o parròquies de la baronia de Montbui que el comte Ramon Berenguer I va cedir a Mir Geribert per posar pau a una vella…

Situació Vista de ponent de l’església que guarda bona part de l’antiga nau romànica M Anglada L’església parroquial es troba davant una plaça voltada per la rectoria i algunes cases antigues, al cim d’un turó a 309 m d’altitud sobre el nivell de la mar, a l’esquerra de la riera de Tenes A la dreta hi ha una nova urbanització Mapa L37-14364 Situació 31TDG354145 S’hi va per la carretera de Sant Feliu de Codines a l’Ametlla, fins al quilòmetre 8, on hi ha el trencall a mà esquerra que entra a la part vella del poble MAB Història L’església és documentada en una permuta del 1054 El 1059 és…