Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Alberic
Cristianisme
Cardenal d’Òstia.
Monjo de Cluny, fou abat de Verdun amb dificultats Refusà el bisbat de Langres per tal d’ajudar Pere el Venerable a restablir la disciplina i la pau dins l’orde Creat cardenal 1138 per Innocenci II, actuà de pacificador a Escòcia i a Sicília i de legat papal a França 1145 Promogué, ensems amb Bernat de Claravall, la segona croada
Benet XI
Cristianisme
Nom que adoptà Nicolò Boccasini
en esdevenir papa (1303-04).
Religiós dominicà, general del seu orde 1296-98, fou nomenat cardenal i bisbe d’Òstia 1298 Elegit papa en morir Bonifaci VIII, del qual fou partidari, es mostrà pacificador entre les faccions del pontificat anterior absolgué els cardenals Colonna i perdonà Felip IV de França, però excomunicà Guillaume de Nogaret Protegí els ordes mendicants Fou beatificat per Climent XII el 1736
Amat Elderic
Història
Primer senescal dels comtes de Barcelona.
Fill d’Elderic Entrà al servei de la comtessa Ermessenda abans del 1037 Intervingué en diversos judicis de la cort comtal i ajudà Ermessenda en el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona Rebé de la comtessa diversos castells, entre els quals el castell nou de Barcelona Feu de pacificador entre la comtessa àvia i el seu net En la defensa dels drets de Ramon Berenguer I s’enemistà amb el magnat Mir Geribert, que el 1055 li incendià la casa de Barcelona
Manuel Belgrano
Història
General argentí, un dels capitosts de la independència de l’Argentina.
Estudià dret a Madrid i a Valladolid Formà part de la junta revolucionària que substituí el virrei 1810 Com a militar, el 1813 triomfà a Tucumán i a Salta sobre els reialistes, però fou derrotat a Vilcapujio Fou destituït i substituït en el comandament de l’exèrcit per José de San Martín Després anà a Europa amb Bernardino de Rivadavia, a fi de gestionar a Madrid i a Londres la independència sud-americana Del 1816 al 1819 fou cap de l’exèrcit del Nord, i després pacificador de la província de Santa Fe, que s’havia aixecat contra el govern de Buenos Aires Fou el creador de l’…
Hug de Mataplana
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, jurista i conseller reial.
Probable fill d’Hug VI de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran d’Urtx El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I 1276 i de Pere II 1285, dels quals fou molt estimat El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals Coronà Jaume…
Joan Font
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Estudià al seminari de Barcelona i, més tard, ingressà a la Companyia de Jesús, on completà els seus estudis L’any 1599 fou destinat a la Nova Espanya Mèxic, on s’incorporà a les missions del nord, a la Tarahumara, a l’actual estat mexicà de Chihuahua Es dedicà a l’evangelització dels indis i així aprengué les llengues tarahumara i tepehuana Resultat d’aquest aprenentatge són les seves obres Arte , una gramàtica nadiua indígena un Vocabulario i un Catecismo en llengua tepehuana Fundà, a partir d’un nucli de població dispers ja existent, el poble San Ignacio del Zape 1604 Intervingué, com a…
Boutros Boutros-Ghali
© UN Photo/Evan Schneider
Política
Polític egipci.
Procedent d’una influent família copta , es doctorà en dret internacional a París 1949 i des d’aquest any fins al 1977 fou professor de relacions internacionals a la Universitat del Caire Aquests anys també formà part del comitè central de la Unió Àrab Socialista, el partit únic creat per Nasser Posteriorment fou viceministre d’Afers Estrangers en 1977-91 i vice-primer ministre el 1991 Guanyà prestigi internacional pel fet de ser un dels impulsors dels acords de pau entre Egipte i Israel Essent ministre d’Afers Estrangers, l’any 1991 fou un dels promotors de la formació d’una coalició àrab…
Joan Cristòfor Calvet d’Estrella
Historiografia catalana
Humanista i cronista d’Índies.
Vida i obra No és clar si nasqué a Sabadell, Barcelona o Sariñena Osca Estudià humanitats i grec a Alcalá 1546-47 quan ja havia estat nomenat maestro de pajes del príncep Felip 1541, i acompanyà el futur Felip II en el seu viatge als Països Baixos 1548-50 Fruit d’aquesta experiència fou el llibre El Felicísimo viaje del muy alto y muy poderoso príncipe D Felipe, hijo del emperador D Carlos V, máximo, desde España á sus tierras bajas de Alemaña con la descripción de todos los Estados de Brabante y Flandes 1552 Visqué alguns anys als Països Baixos, on començà a publicar elogis poètics de…
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella i Gual
Filosofia
Literatura catalana
Humanista i cronista.
Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…
,
Vilaragut
Llinatge valencià, l’origen, poc demostrat, del qual podria haver estat la casa reial d’Hongria, d’on Joan de Vilaragut degué passar a França i, després d’algunes campanyes guerreres, a Catalunya.
Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i Bages, i li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells 1265…