Resultats de la cerca

Vida Llicenciat en història moderna per la Universitat de Barcelona, cursà estudis també de fotografia, economia i direcció d’empreses S’introduí al cinema com a director de producció de diversos llargs, la majoria produïts per Pepón Coromina per a Figaró Films i Samba PC, entre el 1979 i el 1986 Posteriorment creà la seva pròpia empresa, Virgínia Films, amb la qual produí el seu curt documental Sergi Aguilar 1983, premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 al millor curt català i els llargs La senyora 1987, Jordi Cadena, L’home de neó 1988, Albert Abril i Innisfree 1988-90, José Luis…

De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou comparada amb la…

Membre del P&P Franciac, aconseguí algun podi en el Campionat de Catalunya i el 2009 guanyà l’Obert Internacional de Catalunya També participà en el primer Campionat del Món individual de la FIPPA 2009 Formà part de la selecció catalana, amb la qual guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 2007

Jugador de cesta punta del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya amb Emili Oliveres 1988, 1989, 1990 i Jordi Orgillés 1992 Fou jugador professional 1993-97

El 1931 fou un dels fundadors del Cornellà Rugby Club, entitat que presidí entre l’agost del 1956 i el 1958 Fou també àrbitre internacional Durant el seu mandat com a president, el club celebrà el seu 25è aniversari i es creà un segon equip

Format al SHUM Maçanet, amb el qual debutà a la divisió d’honor quan tenia disset anys i jugà fins el 1997 Davanter, fou campió d’Europa juvenil 1993 i júnior 1996 amb la selecció espanyola La temporada 1997-98 jugà al Tordera i les dues següents, al Llista Blava de Lleida Tornà al SHUM 2000-03 i, el 2003, fitxà pel Club Hoquei Lloret, però el 2005 li detectaren una arrítmia al cor i es retirà Amb la selecció espanyola guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 2001

S’inicià al Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya júnior 1986 Passà pel Gijón 1986-88, el Tenerife 1988-89, el Gran Canària 1992-94 i el Cornellà 1994-95, i fou entrenador ajudant al Club Bàsquet Girona 1989-92 i 1995-96 A la Lliga ACB, dirigí l’equip gironí 1996-2003, l’Alacant 2003-07, el Granada 2008-11 i, durant uns quants mesos, l’Estudiantes 2012 La temporada 2012-13 fitxà pel Fuenlabrada Basket

S’inicià al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga la temporada 1995-96 Excepte la temporada 1998-99, que jugà cedit a la Unió Esportiva d’Horta, jugà fins el 2001 al Noia, amb el qual guanyà la Copa del Rei i la Copa CERS 1998 Després anà a Itàlia per jugar tres temporades al Prato 2002-04, amb el qual guanyà la Copa i la Lliga 2003 Tornà a Catalunya i romangué quatre temporades a l’Igualada 2005-08, i marxà de nou a terres italianes per jugar amb el Follonica 2009, amb una Copa i una Supercopa i el Giovinazzo 2010 La temporada 2010-11 tornà al Noia Fou internacional amb la…

Competí durant els anys quaranta a les files del Futbol Club Barcelona, la Unió Atlètica Horta, el Reial Club Deportiu Espanyol, La Seda i el CN Montjuïc Fou campió de Catalunya de marató 1935 i d’Espanya de 10000 m 1942 Baté els rècords de Catalunya i d’Espanya de 20, 25 i 30 km els anys 1941 i 1942 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

Davanter format al Club Esportiu Noia, debutà a la divisió d’honor la temporada 1997-98 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 2002-06, a l’Igualada 2006-08 i de nou al Liceo, on jugà des de la temporada 2008-09 fins a la 2015-16 L’any 2016 fitxà per l’Oliveirense portuguès En el seu palmarès hi ha tres Copes d’Europa 2003, 2011, 2012, dues Supercopes d’Europa 2003, 2012, dues Copes Intercontinental 2004 2012, dues Copes de la CERS 1998, 2010, dues Copes del Rei 1998, 2004 i una Lliga 2013 Amb la selecció espanyola fou campió del món 2007, 2009, 2011, 2013 i campió d’Europa 2006, 2008, 2010…