Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
expectatives racionals
Economia
Hipòtesi segons la qual els agents econòmics, en un món en què la informació no és perfecta, prenen les seves decisions a partir d’una previsió de l’escenari futur.
La formació d’aquestes expectatives implica que els agents actuen de manera racional, utilitzant tota la informació disponible, incloent-hi les relacions bàsiques de l’economia Representa un procés d’aprenentatge mitjançant les correccions d’errades i la incorporació de nova informació tot i això, no implica que les previsions sobre els valors de les variables siguin perfectes, ja que es cometen errades de càlcul Aquesta hipòtesi és a la base de la Nova Macroeconomia Clàssica, que té el seu principal exponent en Robert ELucas
llei de Haüy
Mineralogia i petrografia
Llei, anomenada també fonamental o dels índexs racionals.
Segons la qual si hom pren com a eixos coordenats les interseccions de tres cares d’un cristall que es tallin en un vèrtex, els quocients dels paràmetres sobre un mateix eix de totes les cares del cristall són nombres racionals quasi sempre molt simples
nombre racional
Matemàtiques
Conjunt de fraccions equivalents que representen una mateixa quantitat, entera o no.
Dues fraccions a / b , c / d són equivalents o iguals si, i només si, els parells de nombres enters que les constitueixen compleixen la relació ad = bc Cada classe de fraccions equivalents en aquesta relació d’equivalència és un nombre racional Si la fracció que defineix un nombre racional té numerador múltiple del denominador, és a dir, a = kb k ∈ℤ, la fracció a / b és equivalent a k/ 1, que hom acostuma a escriure en la forma k/ 1 = k En aquest sentit hom pot dir que els nombres enters són un subconjunt dels racionals Entre els nombres racionals hom pot definir…
nombre fraccionari
Matemàtiques
Nombre expressat per una fracció ordinària.
Antigament, hom anomenava així els nombres racionals
funció algèbrica
Matemàtiques
Funció que pot ésser expressada usant només les operacions addició, subtracció, multiplicació, divisió i elevació a una potència racional.
Les funcions polinòmiques, racionals i irracionals són algèbriques
dens | densa
Matemàtiques
Dit d’un conjunt C totalment ordenat tal que entre dos elements qualssevol, a i b ∈C, hi ha un tercer element c.
Els conjunts dels nombres racionals ℚi dels reals ℝsón densos
arquimedià | arquimediana
Matemàtiques
Dit de les estructures matemàtiques (grups, semigrups, cossos, etc.) en què hi ha una operació commutativa +, un ordre total ≥ i un element distingit 0 tals, que per a tot element x > 0 i tot element a ≥ 0 existeix un nombre natural n tal que x + … + x > a.
El grup dels nombres enters ℤ, + i els cossos dels racionals ℚ, +, i dels reals ℝ, + són arquimedians
equació diofàntica
Matemàtiques
Equació algèbrica els coeficients de la qual són nombres enters i en la qual hom tracta de determinar els valors enters de les variables que satisfan les dites equacions.
També s’estudien problemes diofàntics en el conjunt dels nombres racionals o en l’anell d’enters d’un cos
moralitat
Filosofia
Religió
Dimensió de la conducta humana en tant que té relació amb el bé o el mal i és judicable com a bona o dolenta.
Tradicionalment han estat considerades fonts de la moralitat la intenció, el fi i les circumstàncies Actualment hom sol acceptar que els criteris que legitimen la moralitat no són únicament racionals, sinó també vivencials i culturals
separable
Matemàtiques
Dit d’un espai topològic que conté un subconjunt numerable que és dens, és a dir, que tot entorn d’un punt qualsevol de l’espai conté almenys un punt del subconjunt numerable.
La recta real ℝ és separable perquè existeix el subconjunt numerable i dens dels racionals ℚ Tot espai topològic que satisfà el segon axioma de numerabilitat és separable en particular, ho és tot espai de Hilbert