Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
radiat
Zoologia
Dit de l’animal metazou triploblàstic acelomat que presenta simetria radial.
Són radiats els cnidaris i els ctenòfors
amarantita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de ferro hidratat, FeSO4(OH)·3H2O.
Cristallitza en el sistema triclínic, i forma agregats radiats i exfoliables, del color bru de l’òxid de ferro Té ratlla groguenca
bustamita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i manganès, CaMn(SiO3)2.
Mineral que es presenta en cristalls triclínics formant agregats radiats, d’un color roig grisenc És una varietat càlcica de la rodonita
babingtonita
Mineralogia i petrografia
Silicat ferrós-fèrric i càlcic, Ca4Fe22+Fe23+(OH)2Si10O28.
Forma cristalls petits de formes tabulars o prismàtiques, sovint reunits en agregats bacillars radiats És de color negre o fosc, opac i de lluïsor vítria
Consol
Sistema de marcacions radiogoniomètriques que permet d’obtenir amb una gran precisió la situació d’una nau mitjançant la captació d’ones emeses de forma continuada per estacions especials ( estacions Consol
).
Hom en determina la situació per la intersecció de dues demores trobades per interpretació dels senyals radiats per dues estacions Consol de situació coneguda Aquest sistema no pot ésser utilitzat a menys de 50 milles de la costa
pirofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat d’alumini, Al2Si4O1 0(OH)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic des d’un punt de vista estructural pertany al grup dels fillosilicats Normalment es presenta en agregats esferolítics radiats o bé en masses compactes de gra fi Té una exfoliació perfecta segons 001 La duresa és d’1-1,5, i el pes específic de 2,84 És de color blanc o groc clar, sovint tintat de vermell o marró per òxids de ferro En les superfícies d’exfoliació presenta una brillantor perlada, però a la resta és mat Totes les roques riques en alumini que hagin sofert un procés de metamorfisme contenen aquest mineral N'hi ha en…
teledetecció
Conjunt de tècniques que permeten la percepció o mesura de la natura o les propietats dels objectes o de tot alhora, sense contacte físic amb ells, és a dir, a distància, i, com a única font d’informació, per mitjà de l’energia electromagnètica que emeten o reflecteixen, tant dins el camp visible de l’espectre com en longituds d’ona més curtes (raigs ultraviolats) o més llargues (infraroig pròxim, infraroig tèrmic, microones).
Tots els cossos que són a una temperatura superior al zero absolut absorbeixen, reflecteixen o emeten energia electromagnètica les característiques freqüència, longitud d’ona, intensitat, etc d’aquesta energia absorbida, reflectida o emesa per cada objecte o per cada material varien dels uns als altres en funció de llurs propietats físiques i químiques fet ben observable a cop d’ull, i per això l’observació mitjançant els sensors adequats de les característiques de la radiació emesa o reflectida per un objecte pot fornir informacions valuoses sobre la natura d’aquest objecte La teledetecció…
fissura d’anus
Medicina
Úlcera lineal superficial entre els plecs radiats de les voreres de l’anus, molt dolorós durant la defecació.
lligat

Tres tipus de lligat simples
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…
Barcelona Divulgación Histórica
Publicació en vuit volums dels texts radiats per Ràdio Barcelona entre el 1945 i el 1951, redactats per iniciativa de l’Institut Municipal d’Història i publicats a càrrec de l’editorial Aymà.
De diversa collaboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà Parallelament, l’Institut Municipal d’Història publicà cinc quaderns de “Sumario de Emisiones” 1944-49, amb resums i algun treball original Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de “Divulgación Histórica de Barcelona”, aparegueren quatre volums més, publicats per l’ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general