Resultats de la cerca

A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…

Des dels segles XIII-XIV els rajolers integraven gremis conjunts amb els gerrers i els ollers Així succeïa a Barcelona amb la confraria de Sant Hipòlit, la qual rebé importants ordinacions durant el segle XIV i fins el 1402 i el segle XVII La fabricació de teules i rajoles fou reglamentada per la ciutat de Barcelona els anys 1645 i 1706 El 1802 s’organitzà un nou gremi de fabricants de rajoles i teules, que conservava la seva vitalitat en produir-se la dissolució dels gremis 1834-36 A Mallorca, el gremi de gerrers, ollers i teulers es remunta al segle XVI la seva advocació era la…

Els paviments de les habitacions i d’altres peces interiors de les cases solen ésser de fusta parquet, rajoles mosaic, linòleum, etc, i els magatzems o naus industrials, de maons, formigó, pòrtland, cautxú, etc Els paviments dels carrers solen ésser de llambordins o, més encara actualment, de formigó i d’asfalt, a la calçada, i de llosa o de peces de ceràmica o panot més modernament a les voreres El paviment de les carreteres és constituït, generalment, per un material resistent grava, sorra, etc i un material aglutinant producte bituminós, ciment, etc i, segons la tècnica…

Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles…

El 1285 consta l’existència d’un gremi de teulers i rajolers a la ciutat de Mallorca, i durant el s XVI s’hi establí una botiga de teules o cooperativa de venda A Perpinyà teulers i rajolers formaven també una única confraria o gremi, el qual comprenia també gerrers i ollers el mateix succeïa a Barcelona s XIV, on la ciutat reglamentà la fabricació de teules i rajoles el 1645 i el 1706 El 1802 es creà un gremi propi de fabricants de rajoles i teules

Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de…