Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
comtat de Rasès
Localitat
Territori o pagus que s’estenia al voltant de l’antiga localitat de Redae (avui Renas), i que per això rebé la denominació llatina de Redensis o Ratensis, d’on deriva el nom en vulgar.
És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…
rases del Maraco
Serra
Serra dels municipis d’Alfara de Carles (Baix Ebre) i Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Sant Policarp de Rasès
Abadia
Abadia benedictina del Llenguadoc, situada a Sant Policarp (Rasès), prop de Limós.
La fundà vers el 872 el monjo hispà Atala, després de fracassar en el seu intent de fundar un monestir prop de Peralada Alt Empordà Fou elevada a la categoria d’abadia el 885 Vers el 1080 fou unida a la Grassa i poc després el comte de Carcassona, Ramon, la donà a l’abadia d’Alet Sorgí un plet entre ambdues abadies que el 1091 es pronuncià interinament a favor de la Grassa, però els concilis de Sant Gèli 1135 i de Tolosa 1119, confirmats per butlles de Pasqual II i de Calixt II, uniren Sant Policarp a Alet El 1197 recuperà la seva independència, i tingué força vitalitat fins a les lluites…
Ramon Trencavell I de Carcassona-Rasès
Història
Vescomte de Carcassona i de Rasès i d’Albi (1150-67) en successió del seu germà Roger IV, i de Besiers i Agde (1130-67), en successió del pare.
El 1150 cedí Agde al seu germà petit Bernat Ató V, vescomte de Nimes Havent reconegut de tenir Carcassès, Rasès i Lauraguès com a feu de Ramon Berenguer IV de Barcelona, el 1133 fou derrotat i obligat pel comte Alfons I de Tolosa a acceptar la senyoria superior d’aquests territoris 1155 El 1157 s’alià amb el comte de Barcelona, a qui tornà a reconèixer, i amb Enric II d’Anglaterra contra el comte Ramon V de Tolosa El 1163 es reconcilià amb el comte de Tolosa per ordre del rei francès Lluís VII Morí assassinat pels burgesos bederresos, incitats pel comte de Tolosa, a qui Ramon Trencavell s’…
Ramon Roger I de Carcassona-Rasès
Història
Vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Albi (1194-1209), fill i successor de Roger V i d’Adelaida de Tolosa.
Succeí sota la tutela de Bernat de Saissac fins el 1199 Vers la fi d’aquest any o començament del següent perdé la seva mare, que duia el títol de comtessa Era nebot valencià del rei Felip II de França El 1201 s’alià amb el seu cosí germà al comte Ramon Roger I de Foix contra el comte Ramon VI de Tolosa, oncle seu Amenaçat per la croada contra els càtars, el 1209, en companyia del comte de Foix, s’entrevistà amb Pere I de Catalunya-Aragó Acudí a Montpeller a negociar amb els legats papals, però no pogué acceptar llurs duríssimes condicions El mateix any els croats li prengueren…
Compra dels comtats de Carcassona i Rasès (1067-1071)
Ramon Berenguer I i Almodis compren els comtats de Carcassona i Rasès 1067-1071
Alfons el Cast recupera la senyoria sobre Carcassona i Rasès
Alfons el Cast, comte de Barcelona i rei d’Aragó, recupera la senyoria sobre Carcassona i Rasès
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina