Resultats de la cerca

Deixeble de CFranck i amic d’AMagnard Dirigí els conservatoris de Nancy 1894-1919 i d’Estrasburg 1919-29 Emprà elements del folklore bretó en obres com Le Pays , òpera que estrenà a París 1913 Deixà també cinc simfonies, peces religioses i una música de cambra destacada, poemes simfònics, etc

Es graduà en dret per a satisfer el seu pare, però el 1885 emprengué la carrera musical estudiant composició amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París L’any següent es convertí en un apassionat seguidor del mestratge de C Franck Fou director del Conservatori de Nancy 1894-1919 i del d’Estrasbug 1919-29, centre on portà a terme una important tasca de promoció de la música francesa La seva composició més coneguda és l’òpera Le pays 1910, inspirada en cants populars bretons Entre la resta de la seva producció cal destacar els poemes simfònics La cloche des morts 1887 i La chasse du…

Estudià amb Lavignac i César Franck, del qual fou el principal deixeble i cap del grup dels seus seguidors Chausson, Chabrier, Ropartz, Duparc, etc Amb Ch Bordes i FA Guilmant fundà 1894 la Schola Cantorum de París, on fou professor El 1895 dirigí a Barcelona una tanda de la Societat Catalana de Concerts causà una profunda impressió als músics catalans i feu conèixer la música francesa d’aleshores Tornà a Barcelona el 1898 Teatre Líric, el 1908 Liceu, el 1917 Palau de la Música i el 1930 amb l’Orquestra Pau Casals Escriví òperes —amb llibret propi—, com Fervaal 1897 i L’Étranger…

Fundat el 1886, fou dissolt els primers anys del segle XX Era integrat per Eugène Ysaÿe primer violí, Matthieu Crickboom segon violí, Lucien van Hout viola i Joseph Jacob violoncel Desenvolupà un paper fonamental en la vida musical de Bèlgica i a París Estrenà el Quartet de corda número 1 en re M , op 35, de V d’Indy, el Quartet de corda número 1 , de JG Ropartz, el Premier quatuor à cordes , opus 10, de C Debussy, i el Concert d’E Chausson El 1906, el Quartet Ysaÿe es tornà a constituir per a l’estrena del Quintet per a piano número 1 en re m , opus 89, de G Fauré, però amb…

La primera originalitat de la música bretona consisteix en el seu sistema modal Utilitza tretze modes diferents, alguns d’anàlegs als antics modes grecs, bé que no en procedeixen, més els modes major i menor Les melodies vocals antigues, cançons i càntics, ofereixen els exemples més concloents d’aquest sistema Louis Albert Bourgault Ducoudray 1840-1910 féu en aquest camp investigacions decisives La cançó popular, sigui balada històrica, cançó d’amor o de dansa, ha tingut sempre un lloc d’excepció a Bretanya, i s’ha modernitzat amb cantants compositors molt apreciats Cada vegada hi ha més…

Quan el 1872 C Franck fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de París, la seva aula esdevingué una veritable classe de composició d’un gran rigor, innovadora i oberta a les noves tendències, però alhora també molt densa, tendent a la recerca d’obres monumentals, en les quals els conceptes de sobrietat i essencialitat eren del tot absents Les seves obres es convertiren en un novell paradigma estètic del Romanticisme tardà Franck incidí sobre els seus alumnes en la cura de la forma musical, seguint el model beethovenià en la composició cambrística, procurant que s’emprés un criteri…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu La particularitat principal de l’harmònium és l’ús de llengüetes lliures, que, a diferència de les batents, mantenen constant el nombre de vibracions encara que es modifiqui la pressió de l’aire que circula al seu través Això permet tenir un instrument de petites dimensions, amb una tímbrica molt variada, i regular la dinàmica crescendo , diminuendo Fou molt utilitzat en la segona meitat del segle XIX i la primera del XX com a instrument de cambra, a les sales del cinema mut, i com a instrument de petites esglésies o capelles…