Resultats de la cerca

Filla d’un fabricant del ram de l’adoberia, estudià disseny tèxtil a Barcelona Casada amb l’empresari tèxtil Esteve Aguilera, amb el qual collaborà, després de la seva mort 1984 es féu càrrec del negoci familiar, el nom de la marca comercial del qual canvià d’Esteve Aguilera a Sita Murt Transformà i convertí l’empresa en una de les firmes de moda catalanes amb més presència internacional gràcies a un estil propi i identificable, i aconseguí un ràpid creixement, bé que el 2014 superà un concurs de creditors a través d’una important reestructuració Aquest any, la seva empresa tenia uns 2000…

L’any 1109 el comte de Pallars Jussà, Pere Ramon, confirmà a l’església de Santa Maria de Tremp les seves possessions Entre aquestes consta Sant Feliu “ que sita est in terminos de Segun vel Toralia ” Aquest és l’únic esment que és coneix d’aquesta església, de la qual no sabem el lloc on era edificada

Aquesta desconeguda església devia trobar-se en el territori d’Alinyà Únicament en consta l’existència en un document del 1063, publicació sacramental del testament de Ponç, jurat sobre I’ “altare sacratum Sancti Saturnini martiris Christi cuius ecclesia sita est … in territorio llininao ” en aquest testament consten deixes per a l’església de Sant Esteve d’Alinyà, cosa que fa pensar que es tracta d’esglésies diferents, no d’una mateixa església amb dues advocacions

L’any 1014, en la publicació sacramental del testament del prevere Eldorí, consta com els testimonis juraren “ hunc locum venerationis Sancti Agustini confessoris Christi, cuius baselica sita est in comitatu Hurgello, prope pinnaculum templi Sancte Marie Sedis Vico ” tres anys més tard, el 1017, una altra publicació sacramental, aquesta vegada del testament de la vescomtessa Sança d’Urgell, fou jurada també sobre l’altar de Sant Agustí que “ situm est sub pinnaculum Sancte Marie Sedis Orgillensis ”

Gairebé segur que la primera notícia és la que es troba en un testament signat el 29 de setembre de 1027, en què una tal Rotudis, o Rutudis, fa diverses deixes aquest escrit tingué lloc al “ locum veneracionis s lusti martiris, cuius ecclesia sita est in comitatu Urgellitano, infra terminos de castrum Ardeval ” De l’església antiga no queda res ocupa el seu lloc un edifici barroc bastit en l’època d’esplendor d’aquesta comarca Amb tot, remarquem el conjunt que fa aquest edifici amb les altres construccions anteriors

Al lloc on actualment s’aixeca el convent de Sant Ramon hi hagué, com a mínim des del segle XIII, una capella dedicada a sant Nicolau El 1245, el paborde de Solsona, Guerau Calvó, va concedir a Pere Nolasc, futur sant, l’església de Sant Nicolau “ sita intra terminos castri de Mediano ”, a la parròquia de Portell Sobre aquesta capella es va fundar un dels convents de l’orde de la Mercè més antics, que, passat el segle XVII, i a causa del culte a sant Ramon Nonat, es convertí en un santuari, on se’n veneren les relíquies

L’any 993 es jurà sobre les relíquies de Sant Joan Baptista “ cuius baselica sita est in comitatum Urgilitensis, infra domum Sancte Marie Sedis Vicho ”, el testament del comte Borrell II Aquesta notícia sobre l’existència d’una capella dedicada a sant Joan, construïda dins l’església de Santa Maria de la Seu i no com a edifici independent, seria ratificada en la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en la seva visita a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, que esmenten la capella de Sant Joan, amb categoria de parròquia, situada dins la catedral

Capellà, fou doctor en teologia i rector de l’església parroquial de Catí Entre els seus treballs hi ha una carta a Agustí Sales sobre l’estança de sant Vicent Ferrer a Catí, que després posseí J Pastor i Fuster Biblioteca valenciana , tom II, 1830 i diverses obres sobre religió, en especial sobre el santuari de la Mare de Déu de l’Avellà, i la imatge que s’hi venera amb aquesta advocació Historia del santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de la Vellà, sita en el término de la villa real de Catí, obispado de Tortosa, en el reyno de Valencia 1759 Deixà…

Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“ Ecclesiam S Margaritae ” Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església Malauradament ens manquen, ara com ara, dades…

Dins el castell del Rei hi hagué una capella destinada, de forma exclusiva, al servei del culte dels monarques i probablement també de les persones que s’encarregaven de mantenir-lo i vigilar-lo en absència d’aquests D’aquesta capella en desconeixem l’advocació, tot i que és força probable que la titular fos Santa Maria La seva existència es coneix a través de les llistes d’esglésies i parròquies que contribuïren a satisfer la dècima papal collectada a l’arxidiòcesi els anys 1279 i 1280, les quals expliciten la “ capellania sita in castro domini regis ” Aquesta menció pressuposa…