Resultats de la cerca
Es mostren 634 resultats
Carles Bosch i Garcia
Historiografia catalana
Historiador i antropòleg.
Fill de Pere Bosch i Gimpera, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives a l’Institut Escola de Barcelona que li despertà la vocació d’historiador El 1945 amb els seus pares s’exilià a Mèxic, on es llicencià en antropologia Becat per les fundacions Guggenheim 1947 i Rockefeller 1950, es doctorà el 1960 a la Universtiat Autònoma de Mèxic amb la tesi La base de la política exterior estadounidense Entre les seves obres de caràcter històric destaquen Historia diplomática de México con los Estados Unidos 1820-1848 1961, La técnica de investigación documental 1973, Latinoamérica, una…
Juan Antonio Iza Zamácola
Música
Folklorista basc.
Estudià música, literatura i història i el 1775 es traslladà a Madrid, on fou funcionari i, al mateix temps, es dedicà a la seva vocació de folklorista musical Escriví nombrosos articles i la sàtira Elementos de la ciencia contradanzarina para que los currutacos, pirracas y madamitas de nuevo cuño aprendan a bailar las contradanzas por sí solos o con las sillas de su casa 1796 La seva obra principal és Colección de las mejores coplas de seguidillas, tiranas y polos que se han compuesto para cantar a la guitarra en dos volums, 1799 i 1802 Fou un avançat del nacionalisme musical…
Aristides Quintilià
Música
Teòric de la música grec del qual no ha pervingut cap notícia biogràfica.
És conegut com a autor d’un dels tractats teòrics més complets que s’han conservat de l’antiguitat i que, com tants d’altres, s’anomena Perí musike´s 'Sobre la música' El tractat, que no s’ha pogut datar, té una vocació sistemàtica, en la qual Aristides pretengué exposar tot el saber musical del seu temps, degudament organitzat Això el converteix en un text molt valuós com a font per al coneixement de la teoria musical de l’antiguitat clàssica, ja que recull dues grans tradicions, la platonicopitagòrica i l’aristotelicoaristoxènica El tractat es divideix en tres llibres que…
Mas Miró
Masia
Edifici del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp).
Casa pairal del pintor Joan Miró , al desvetllament de la vocació artística del qual estigué estretament vinculat, hi pintà algunes de les seves obres més conegudes, especialment La masia 1922, que evoca el paisatge natural i humà del lloc des de la seva singular sensibilitat De manera força regular, hi retornà amb una interrupció els anys de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial fins a mitjan anys setanta Part de l’edifici fou destinat a la casa museu oberta el 20 d’abril de 2018 125è aniversari del naixement del pintor, que incorpora l’estudi i el taller amb…
The Cure
Música
Grup de rock gòtic creat l’any 1976 a Crawley, Anglaterra, i que primerament s’anomenà Easy Cure.
Format inicialment per tres components, Robert Smith veu i guitarra sempre n’ha estat el líder, tot i que hi ha hagut nombrosos canvis de músics en les dues altres posicions baix i bateria Sorgits després del punk , evolucionaren des d’un pop de guitarres esmolades cap al que després s’anomenà rock gòtic N’és un clar exponent el disc Pornography 1982, ple d’atmosferes tenebroses, a base de guitarres i sintetitzadors, i la veu de Smith com un plany melancòlic i morbós Tot i la vocació de grup de culte, al final dels anys vuitanta feren concerts als grans estadis d’arreu del món i el seu so…
Caixa d’Estalvis de Manresa
Economia
Entitat financera domiciliada a Manresa i constituïda el 1865.
Amb una clara vocació comarcal, el 2007, el nombre d’oficines era de 155 i el d’empleats de 844 Entre les iniciatives més destacades de l’entitat, cal esmentar les Jornades d’Economia de la Catalunya Central des del 1996 i l’espai didàctic i de lleure Món Sant Benet, centrat en el monestir de Bages , inaugurat el 2007 El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 6505 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la…
Rafael Llimona i Benet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Josep Llimona i germà de Maria Llimona Inicià estudis d’arquitectura, però seguí la de director de jardins a l’Escola Superior de Bells Oficis Fou deixeble de Francesc d’AGalí Anà a París, Bèlgica i Itàlia i, després d’una nova estada a París, s’inicià la seva vocació pictòrica 1922, en observar els impressionistes Centrat en el paisatge —sobretot d’Olot i d’Horta Barcelona—, la figura —especialment femenina—, l’interior i la natura morta Féu diverses exposicions individuals dins el grup de la Sala Parés a Barcelona i a Madrid Té obra als museus d’art modern de…
Josep Sánchez de Toledo i Codina
Medicina
Metge.
A cinc anys, gràcies a un tractament mèdic superà sense seqüeles una greu poliomielitis, experiència que decidí la seva vocació per la medicina És responsable del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de la Vall d'Hebron, que el 1984 introduí el tractament de la leucèmia mitjançant transplantaments del moll de l’os a l’Estat espanyol A la fi de la primera dècada del segle XXI aquest servei havia realitzat prop d’un miler de trasplantaments a nens malalts de càncer, xifra que duplicava la de qualsevol altre hospital de l’Estat espanyol El 2012 el Servei rebé el màxim…
Carme Guasch i Darné
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Llicenciada en filosofia i lletres i dedicada professionalment a la docència Escriptora de vocació tardana, no es donà a conèixer fins que tenia cinquanta anys amb els poemes aplegats a Vint-i-cinc sonets i un dia 1978 La seva trajectòria continuà amb la novella Trena de cendra 1984 i el poemari Amat i Amic 1985, tots dos títols centrats en el dolor d’absència per la mort del seu marit La seva obra poètica continuà a Pràctica de la vida 1993 i Interiors 1997, i fou recollida a Poesia completa 2005 Pel que fa a l’obra narrativa, els seus dos darrers llibres foren de narrativa…
Bartomeu Oliver i Martí
Música
Compositor i director mallorquí.
S’inicià en el món de la música en l’entorn familiar, vocació que posteriorment refermà estudiant amb els mestres J Albertí i J Balaguer L’any 1935 ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne de P Dukas composició El 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica Balear, conjunt instrumental que fou el primer d’aquestes característiques en l’àmbit mallorquí i que dirigí durant quatre anys Fou director també de la banda La Musa, de Selva, i de les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Compositor prolífic, el seu catàleg conté més de 200 obres, entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina