i Els diferents tipus d’exàmens | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Aprendre a aprendre

Els diferents tipus d’exàmens

Com és l’examen escrit o d’elaboració escrita de continguts?

ex3.jpgEn aquest capítol et presentem diferents tipus d’exàmens i et donem unes quantes orientacions per a afrontar les diverses assignatures.

Esperem que aquest conjunt d’orientacions, a més dels aprenentatges que obtinguis a través dels tres volums que componen aquesta obra (per exemple: tècniques d’estudi, atenció, memòria, eines per a la cerca d’informació, tècniques de síntesi, etc.), et permetin superar amb èxit els exàmens.

Els exàmens són un dels instruments que tenen els professors per a avaluar l’aprenentatge individual que han assolit els estudiants i, per a tu, com a estudiant, és una manera de saber fins on has après el que cada assignatura t’exigeix.

No obstant això, hi ha molts tipus d’exàmens o de preguntes i la manera de dissenyar-los que té cada professor pot fer-los molt diferents entre si. Per això, a continuació et presentem els tipus d’exàmens més comuns i una sèrie d’indicacions específiques per a cada un que et podran ajudar a aconseguir un millor rendiment.

El més habitual a l’hora de parlar d’exàmens és que siguin escrits o de desenvolupament. Aquesta mena d’exàmens o de preguntes consisteixen a respondre un enunciat o plantejament. Les preguntes poden exigir respostes llargues o respostes breus.

Examen de desenvolupament (respostes llargues)

Els exàmens de desenvolupament o de preguntes que demanen una elaboració escrita llarga o breu d’un contingut determinat són els exàmens en què la resposta exigeix de l’alumne la construcció de respostes extenses i una bona capacitat de síntesi per a condensar tota la informació necessària en el limitat marge de temps i d’espai de què disposa. Com que es tracta de respostes extenses, és imprescindible una bona redacció per a obtenir un bon resultat.

Les respostes de desenvolupament han de contenir les idees principals i secundàries del tema, però es pot acceptar que falti alguna dada secundària. A més, s’espera un tancament adequat de la resposta que resumeixi en una oració el que s’ha demanat en el plantejament de la pregunta. Si es tracta d’una resposta llarga, pots atrevir-te a tancar amb nous interrogants o reflexions que s’originen de la mateixa resposta.

Exemple de pregunta de desenvolupament en un examen de Geografia: Explica l’èxode rural a Espanya

En aquest cas la resposta correcta seria fer una descripció de l’èxode rural amb una part inicial introductòria, una altra part central i principal amb el desenvolupament del tema i, finalment, una part de conclusió.

D’aquesta manera, per exemple, la part introductòria, la podríem dedicar a explicar què significa el concepte d’èxode rural i a especificar els anys en què es va produir a Espanya (a partir de mitjan segle XX). Posteriorment, a la part central del tema, ens podríem ocupar de les causes (socials i econòmiques) que van portar al fet que es produís l’èxode rural a Espanya, explicar com es va produir i enumerar les principals zones d’emigració i les principals ciutats d’acollida (Madrid, Barcelona, etc.). També podríem explicar la manera com l’èxode rural cap a les grans ciutats va afectar les zones rurals de l’interior d’Espanya i com es van transformar les principals zones industrials.

Finalment, convindria acabar el tema amb una o diverses conclusions i podríem deixar plantejades algunes qüestions com, per exemple, si l’èxode rural encara continua en l’actualitat.

Consells per a la realització d’exàmens de resposta llarga

  • En estudiar, es recomana fer esquemes i resums dels temes (que serveixin d’assaig).
  • Llegeix l’enunciat i reflexiona amb tranquil·litat. Si tens dubtes en algun enunciat, consulta el professor.
  • Elabora els diferents apartats del guió esquema que desenvolupin les idees principals.
  • Inclou-hi, si pots, citacions de diferents autors importants.
  • Procura que l’estructura sigui clara, coherent i comprensiva: introducció, desenvolupament i conclusions.
  • Cuida la redacció (ortografia, puntuació, sintaxi…) i la presentació (evita les ratllades, tingues cura dels espais, etc.). Escriu amb lletra que s’entengui i que sigui clara.
  • Utilitza el subratllat o altres maneres de ressaltar les idees principals.

Examen de desenvolupament (resposta breu o curta)

Els exàmens de desenvolupament amb resposta breu són els exàmens d’elaboració de continguts en els quals se’t fa una pregunta i l’has de contestar de manera breu i concisa; normalment els professors et donen un límit de paraules o un espai determinat en el full per a respondre la pregunta. És a dir, es tracta de preguntes similars a les de tipus test o d’elecció (que veurem més endavant), però en aquest cas no es dóna cap opció de resposta, l’has d’escriure tu. Per això, poden ser una mica més difícils de contestar que les de tipus test.

Exemple de pregunta de resposta breu en un examen de Matemàtiques: Digues les cinc propietats de la suma

PENSA LA RESPOSTA! En aquest cas la resposta correcta seria la següent: “Les propietats de la suma són cinc: propietat commutativa, distributiva, associativa, element neutre i element oposat.”

Consells per a la realització d’exàmens de resposta breu

  • En estudiar per a un examen de respostes breus és millor que et centris en la lectura comprensiva de tots els temes (no et deixis matèria sense repassar). Revisa les activitats plantejades en els textos, les pràctiques fetes a classe, etc.
  • Un exercici que va molt bé és fer una llista de preguntes possibles de cada tema i intercanviar-les amb els teus companys per a resoldre-les (simulacres d’exàmens).
  • Llegeix a poc a poc l’enunciat abans de contestar.
  • Planifica breument la resposta abans d’escriure, perquè, si no, és molt fàcil que “t’enrotllis” i contestis la pregunta en més frases que les indicades o que et quedis sense espai per a respondre sense haver acabat la prova.
  • Igual que en els exàmens de tipus test o objectius, aquí també has de controlar el temps. Si, per exemple, l’examen té 6 preguntes i tens 1 hora, disposes d’un màxim aproximat de 10 minuts per a respondre cada una de les preguntes.
  • Comença primer per les preguntes que domines. Així, segurament tindràs més temps per a respondre la resta de preguntes i també per a respondre les més difícils o aquelles sobre les quals no estàs ben segur.
  • Contesta directament el que se’t pregunta sense donar-hi voltes. Respecta l’extensió de paraules que et permet el professor per a contestar o l’espai de paper de què disposes.
  • Per a algunes preguntes et vindran a la ment moltes paraules. Apunta-te-les i després redacta amb tranquil·litat.

Què són les proves objectives?

Les proves objectives són les que tenen una resposta única i clara. És a dir, no es tracta de valorar el teu escrit en línies generals com en les proves d’elaboració escrita. En les proves objectives hi ha una o diverses respostes que has de seleccionar, aparellar o completar. Per això s’anomenen objectives, ja que controlen la valoració “subjectiva” del professorat en el moment de revisar i qualificar les respostes.

Tipus test (proves d’elecció simple i proves d’elecció múltiple) 

És possible que durant els anys d’estudi al col·legi i a l’institut no hagis fet gaires exàmens tipus test; no obstat això, és molt probable que a mesura que vagis avançant de nivell d’estudis i, sobretot, quan arribis a la universitat, sigui molt més habitual que t’hi hagis d’enfrontar.

Què són els exàmens tipus test? Els exàmens tipus test es caracteritzen perquè presenten els enunciats de les preguntes i, a continuació, faciliten a l’estudiant una sèrie d’opcions per a elegir la resposta correcta.

Exemple de pregunta tipus test que forma part d’un examen d’Història: Quin any va començar la Segona Guerra Mundial?

a) 1939 b) 1941 c) 1979 d) 1953

Com pots observar, si coneixes la resposta és molt fàcil de contestar, perquè de seguida identifiques quina de les opcions que se’t presenten és la vertadera. En el cas que dominis una mica el tema, de segur que tens dubtes sobre diferents opcions, però en pots descartar d’altres. Per exemple, si saps que la Segona Guerra Mundial va tenir lloc cap a mitjan segle XX, segur que et quedes amb una de les tres opcions que més s’acosten a la meitat del segle, és a dir, a) 1939, b) 1941 i d) 1953.

Així ja hauries descartat una de les opcions de resposta i et quedarien tres opcions. Si continuessis per aquest procés de raonament deductiu (com ja vam explicar en el capítol del raonament), podries arribar a resoldre la pregunta. Per exemple, si saps que la Guerra Civil Espanyola va ser just abans de la Segona Guerra Mundial i que va acabar el 1939, arribaràs a la conclusió encertada que la Segona Guerra Mundial va començar el 1939. L’opció a) és la correcta.

Aquest és precisament l’avantatge dels exàmens tipus test, ja que encara que no sàpigues la resposta a primera vista pots arribar-hi per mitjà de la deducció i l’eliminació de les opcions que saps amb seguretat que no són correctes. Però si t’enfrontes a un examen tipus test sense tenir ni idea de la resposta, és molt difícil que per casualitat seleccionis la correcta.

Elecció simple o elecció múltiple

Els exàmens tipus test poden ser d’elecció simple, en els quals només hi ha una resposta correcta, o d’elecció múltiple, en els quals hi pot haver una o diverses respostes correctes. La pregunta anterior sobre la Segona Guerra Mundial era una pregunta d’opció simple, ja que només l’opció a) era la correcta.

ex4.jpg

Exemple de pregunta d’opció múltiple d’un examen de Biologia: Quina o quines de les paraules següents designen parts d’una cèl·lula animal?

a) Mitocondri b) Epífisi c) Nuclèol d) Ribosoma e) Peroné

Els exàmens o preguntes de veritable o fals, o d’elecció entre sí i no (llistes de comparacions) també són exemples d’aquesta mena de proves o preguntes.

Resposta correcta: a), c) i d)·

Consells per a la realització d’exàmens tipus test

  • Quan estudiïs una matèria i hagis de fer un examen tipus test, és millor que facis una lectura comprensiva de tots els temes. Així, si aconsegueixes comprendre tota la matèria i t’aprens els conceptes clau, serà més fàcil que puguis respondre bé. Tanmateix, això te un avantatge i un inconvenient: d’una banda, hauràs d’estudiar/comprendre tot el temari que s’inclou en l’examen (no pots deixar res sense estudiar), però, de l’altra, no l’hauràs de dominar amb la mateixa exactitud que requereixen altres tipus de proves (com les orals o les de desenvolupament amb resposta llarga), ja que només se’t demana que identifiquis la resposta o les respostes correctes.
  • Abans de contestar les preguntes, llegeix l’enunciat amb molta atenció. (Vés amb compte quan en l’enunciat et demanin que cerquis opcions vertaderes o falses o quan hi hagi dobles negacions o els mots “totes les anteriors”, “sempre”, “mai”, “res”, etc., perquè aquestes paraules en l’enunciat de la pregunta poden fer canviar la resposta correcta.)
  • Sovint, els professors, per evitar que els alumnes responguin a la babalà quan no saben una pregunta, treuen punts (o penalitzen) per cada pregunta mal resolta. Per això, és bo deixar preguntes sense contestar quan no saps què has de respondre o dubtes entre moltes opcions de resposta.
  • Distribueix el temps entre el nombre de preguntes; així sabràs el temps aproximat que tens per a cada resposta.
  • Quan llegeixis la pregunta, intenta intuir o pensar la resposta correcta abans de llegir les opcions de resposta. Això t’ajudarà a identificar l’opció correcta quan llegeixis les alternatives que et plantegen.
  • No contestis fins que no hagis llegit totes les respostes. A vegades la impulsivitat ens pot jugar males passades. Per tant, encara que una de les primeres opcions et sembli la correcta, no la marquis fins que no t’hagis assegurat que les de més avall no són bones.
  • Contesta primer les preguntes de les quals saps l’opció o opcions correctes amb seguretat i després atura’t i dedica més temps a prendre una decisió encertada entre les alternatives que et fan dubtar.
  • Si no saps la resposta, et recomanem que utilitzis el mètode d’eliminació per deducció. Elimina les opcions que amb seguretat sàpigues que no són correctes i així tindràs més probabilitat de respondre bé (tal com hem fet en la resposta de la pregunta sobre la Segona Guerra Mundial).
  • Selecciona una alternativa no tan sols tècnicament correcta, sinó la més correcta. Alternatives com “totes les anteriors” o “cap de les anteriors” són molt inclusives i tendeixen a ser més vegades correctes que no pas incorrectes.
  • Vigila amb alternatives que incloguin termes com “mai”, “sempre”, “garanteix”, “assegura”. Aquests mots són força restrictius i molt difícils de defensar en cas que els elegeixis. La major part de vegades són alternatives incorrectes.
  • En canvi, altres termes com “a vegades resulta”, “ocasionalment pot derivar cap” són correctes més vegades.
  • Si no tens cap idea de quina és la resposta correcta, no pots utilitzar les tècniques que hem comentat i no hi ha penalització per cada resposta incorrecta, escull les opcions B o C (hi ha estudis que indiquen que aquestes alternatives solen ser correctes més vegades i no pas per atzar).
  • Quan se’t presentin opcions del tipus “totes les anteriors”, “cap de les anteriors” o “Ni A ni B … és correcta”, considera cada alternativa com una pregunta de veritable/fals, i després relaciona-la amb l’enunciat.
  • Creus que t’has equivocat en una resposta? Vols canviar-la? Si estàs segur que la teva primera resposta és incorrecta, canvia-la, però si no n’estàs segur i en escollir la primera resposta tenies una mínima seguretat, no la canviïs.
  • Repassa totes les respostes abans d’entregar l’examen i assegura’t que has respost totes les preguntes que volies contestar.

L’associació de parelles

L’associació de parelles és un altre exemple de prova o de tipus de pregunta objectiva. Consisteix a relacionar els elements que formen un grup amb els elements d’un altre grup. Un exemple d’aquesta mena de prova o de preguntes són els exercicis d’“uneix amb fletxes” o “relaciona de dos en dos”.

Normalment, no formen un examen complet, però sí que és freqüent que en formin part. Si ets afeccionat als concursos de televisió, és molt probable que hagis vist exercicis d’aquesta mena (per exemple, en el concurs Pasapalabra).

Si estudies amb algun company o companya, pot ser una manera útil de preparar els exàmens: què esperes per a posar-li un exercici d’associació de parelles?

Exercici de pregunta d’associació de parelles d’un examen d’Art: Associa per parelles cada pintor amb la seva obra:

Llista de pintors: a) Goya b) Velázquez c) Sorolla d) El Greco e) Dalí f) Picasso

Llista d’obres: 1. Guernica 2. L’enterrament del comte d’Orgaz 3. Les Menines 4. Nens a la platja 5. Els afusellaments del 2 de maig 6. La persistència de la memòria

Resposta correcta: a-5; b-3; c-4; d-2; e-6; f-1·

En aquests exercicis, normalment es presenten dos grups d’elements per a associar (per això, es coneixen amb el nom d’“associació de parelles”), però també es poden complicar amb més grups. En el nostre exemple d’Art, podríem afegir també l’any (o els anys) en què es va pintar l’obra, el lloc de naixement dels pintors o el moviment artístic al qual van pertànyer.

Com són els exàmens orals?

Els exàmens orals són les proves en què l’alumne ha de respondre de manera oral les preguntes que li va formulant el professor o professora. Normalment, es tracta de preguntes generals que l’alumne pot anar desenvolupant mitjançant una explicació més o menys extensa (per exemple: explica’m el procés de la fotosíntesi, o quins són els motius que originaren la Segona Guerra Mundial?

Aquestes preguntes no es poden respondre amb poques paraules i exigeixen una bona planificació del que s’ha de contestar. Per això, és habitual que el professor deixi prèviament uns quants minuts a l’alumne perquè elabori un breu esquema que li serveixi de guia per a l’explicació oral. No obstant això, un examen oral també pot incloure preguntes que demanin una resposta molt precisa (per exemple: qui fou el rei d’Espanya que va començar el seu regnat el 1905?), tot i que no és gaire habitual.

Aquesta mena de prova és, probablement, el tipus d’examen que més ansietat i dificultat planteja als alumnes. Però, són realment més difícils els examens orals que la resta d’exàmens? No necessàriament.

Les proves orals poden ser fàcils o difícils, depèn de l’exigència del professorat; el que passa és que els estudiants estem molt poc acostumats a examinar-nos oralment, i per això ens és més difícil. Com més exàmens orals fem, més ens entrenarem, ens hi anirem habituant i ens sortiran cada vegada més bé.

Consells per a la realització d’exàmens orals

  • A l’hora d’estudiar, repassa els temes en veu alta, primer amb l’esquema al davant i després sense l’esquema. Practica amb els teus companys o companyes o demana a algú de la teva família que actuï com a professor i et faci un examen oral. Com més els practiquis, més bé et sortiran.
  • Posa la màxima atenció als mots clau de les preguntes que et fa el qui t’examina. Has d’estar molt atent a la manera com et fan la pregunta, perquè normalment et donaran pistes sobre el que volen que contestis. Per exemple, la professora de Literatura et pregunta sobre l’obra de Federico García Lorca. No pots perdre gaire temps explicant-li la seva biografia (on va néixer, on va emigrar, com va morir, les seves influències, etc.), així que resumeix aquesta part i dedica’t a explicar i descriure les seves obres principals (títol, any, temàtica, etc.).
  • Fes-te un esquema en un full abans de començar l’exposició. Et serà molt útil perquè en aquest moment pots estar molt nerviós i és fàcil que t’oblidis d’algun punt important o et desviïs de la resposta que t’ha demanat el professor (per exemple, en el cas anterior, pots perdre tot el temps de què disposes per a contestar en explicar com va morir García Lorca).
  • Mostra seguretat i confiança. Utilitza un llenguatge pausat, no corris quan parlis, fes pauses i mira la cara del professor.
  • Centra’t en l’important. No entris en petits detalls que et poden fer despistar del que realment t’han preguntat.
  • Estructura la teva explicació en introducció, desenvolupament i conclusió. És molt important que comencis amb una breu introducció la resposta a la pregunta que t’han plantejat (per exemple, en el cas de la pregunta sobre “Obres principals de Federico García Lorca”, pots començar comentant quan i on va néixer, a quin moviment literari va pertànyer i com va morir).
  • En la fase de desenvolupament, has de mirar de contestar el que realment t’ha preguntat el professor (en el nostre exemple, és en aquest moment quan hauries de començar a explicar les obres principals de Federico García Lorca). I, finalment, en la fase de conclusions és molt important que acabis amb un parell o tres de conclusions finals (per exemple, en el cas de García Lorca pots comentar la influència que ha tingut l’autor en el teatre i la poesia espanyola del segle XX i com avui encara es representen les seves obres).
  • Intenta mantenir sempre una actitud cordial i demana educadament els aclariments o explicacions que necessitis. Controla els nervis.
  • Intenta mantenir una postura còmoda i relaxada durant tota la prova.

Com són els exàmens amb el llibre obert?

llibre.jpgNo és gaire habitual, però cada dia és més freqüent fer exàmens amb el llibre obert. En aquesta mena de proves, es permet als alumnes que portin els llibres i els apunts per a consultar-los, si cal, a l’hora de contestar les preguntes.

A priori, un examen amb la possibilitat de poder consultar el llibre i els apunts pot semblar més fàcil, de manera que l’estudiant pot pensar que no cal que se’l prepari. Però un examen amb els llibres oberts necessita un coneixement més gran de la matèria que un examen normal.

L’avantatge que té per a l’estudiant fer un examen amb el llibre obert és que pot comprovar els detalls específics de la matèria sense necessitat d’haverlos emmagatzemat prèviament en la memòria. Per exemple, si et toca fer un examen amb llibres, no hauries de memoritzar les fórmules de l’examen de Física, sinó que les podries consultar en el llibre o en els apunts. Així, durant la preparació de l’examen l’estudiant es pot “estalviar” el temps de memoritzar i dedicar-ne més a organitzar els apunts, a senyalitzar els conceptes i les idees principals, a fer exercicis pràctics i, sobretot, a aprofundir la matèria, ja que, si el professor permet consultar els apunts i el llibre, és probable que sigui molt exigent i de segur que no farà preguntes la resposta de les quals només exigeixi copiar del llibre o dels apunts. Més aviat es tractarà de preguntes de reflexió i posicionament crític (en Ciències Socials) o d’aplicació de fórmules adequades (en Matemàtiques o Física, per exemple).

Quan es fan aquesta mena de proves, els professors busquen més enllà del que s’explica en el llibre i exigeixen a l’alumne no tan sols reproduir el que ha estudiat, sinó saber associar diferents idees per a demostrar que domina el tema en profunditat i que és capaç d’extreure noves conclusions. Com acabem de comentar, en aquesta mena de proves s’espera que l’alumne assumeixi una posició personal, crítica i reflexiva que el porti més enllà del que diuen els llibres o els apunts.

A més, aquest tipus de proves solen ser llargues i no hi ha gaire temps per a anar buscant informació en els apunts i els llibres i anar-la copiant. Com ja hem comentat, els llibres i els apunts han de servir d’ajuda en moments puntuals (consultar una fórmula, una data, un nom, etc.). Així que l’alumne no s’ha de deixar enganyar per una sensació de falsa confiança davant d’aquesta mena d’exàmens i s’ha de preparar tan bé com ho faria per a qualsevol altra prova.

Com són les proves de raonament matemàtic?

Les proves de raonament matemàtic s’utilitzen per a avaluar l’habilitat dels estudiants a l’hora d’aplicar les matemàtiques a situacions noves i diferents.

L’estudiant ha de posar en pràctica els seus coneixements de matemàtiques per tal de resoldre problemes més o menys quotidians. Aquests problemes o exercicis matemàtics poden estar basats, per exemple, en l’aritmètica (suma, resta, multiplicació, divisió, percentatges, fraccions, etc.), en l’àlgebra (equacions, polinomis, etc.), en la geometria (perímetres, àrees, teoremes, etc.) o en l’estadística.

Exemples de proves de raonament matemàtic:

Aritmètica

1. La suma dels anys de la Berta i la Sílvia és 28. Si la diferència d’anys entre elles és 8, quants anys té cada una?

2. Resol: {5 /3 – 1} · {7/2 – 2} =

Àlgebra

3. Quin és el valor de x? 2(2x – 3) = 6 + x

4. Un cotxe surt de la ciutat X a la velocitat de 90 km/h. Tres hores més tard surt de la mateixa ciutat un altre cotxe que persegueix el primer a una velocitat de 120 km/h. Quina distància haurà de recórrer el segon cotxe per a atrapar el primer?

Geometria

5. Una piscina té 8 m de llarg, 6 m d’ample i 1,5 m de profunditat. Si es pinta la piscina a un preu de 6 euros el metre quadrat, quants euros en total valdrà pintar-la?

Estadística

6. Calcula la probabilitat que, en tirar un dau enlaire, surti un nombre múltiple de 3.

7. De quantes maneres diferents es poden cobrir els llocs de president, vicepresident i tresorer d’un club de futbol, tenint en compte que hi ha 12 possibles candidats?

SOLUCIONS: 1. Una té 18 anys i l’altra 10 anys / 2. 1 / 3. 4 / 4. 1.080 km / 5. 540 euros / 6. 1/3 / 7. 1.320.

Com s’han d’abordar els exàmens específics?

Ara t’oferirem una sèrie d’orientacions per a preparar exàmens d’assignatures específiques.

Les recomanacions que et donarem de segur que et seran de molta utilitat en cada assignatura que indicarem. Però algunes et seran útils per a més d’una matèria. A més, podràs anar ampliant aquest catàleg d’orientacions amb les pràctiques i estratègies que consideris que t’han funcionat en altres ocasions (tot això com a part del teu procés metacognitiu).

Exàmens de Llengua

Com ja saps, els exàmens de Llengua t’exigeixen el domini del vocabulari, l’estructura gramatical, la sintaxi i fins la literatura d’una llengua específica. Per a aquesta mena d’exàmens, et suggerim el següent:

  • Fes esquemes i quadres sinòptics.
  • Practica la construcció d’oracions amb diferents temps verbals.
  • Consulta el diccionari sempre que aparegui un mot el significat del qual desconeixes.
  • Fes una lectura comprensiva: llegeix i després explica el que has llegit amb les teves pròpies paraules.
  • Tingues cura de l’ortografia i l’accentuació.
  • Fes exercicis que et permetin aprendre estructures (per exemple: narracions, contes, versos, cobles, etc.).
  • Llegeix diàriament.

Exàmens de Matemàtiques

En els apartats anteriors, ja hem treballat les proves de raonament matemàtic i el raonament lògic en general. A més del que t’hem plantejat, segurament saps que el domini de les matemàtiques és essencial per a la teva formació. Per tal d’enfrontarte als exàmens d’aquesta matèria, et suggerim el següent:

  • Fes tot el possible per vincular el coneixement matemàtic que estàs estudiant amb fets o situacions reals. Consulta el teu professor.
  • Recorda sempre que has de començar per comprendre i resoldre el que és més general i anar aprofundint fins a comprendre i obtenir els resultats més específics (raonament deductiu).
  • Abans de passar a l’aprenentatge d’estructures i problemes més complexos, assegura’t que has après les fases més senzilles o menys complexes. En quasi totes les assignatures, els aprenentatges bàsics són importants per a entendre els següents, però això és especialment important en el cas de les Matemàtiques. NO passis de tema sense haver aconseguit comprendre el tema previ (és la base dels temes següents).
  • Recorda que has d’anar resolent el problema pas a pas (primer l’has de comprendre, després has d’arribar a les solucions parcials i a la solució final i, finalment, has de revisar-lo).
  • Cal que mantinguis la motivació a mesura que avancis en l’estudi. Al final veuràs que ha valgut la pena i, quan comprenguis la utilitat de les Matemàtiques, estaràs molt content.

Exàmens de Ciències Naturals

naturals.jpgLes Ciències Naturals són un conjunt d’assignatures que t’acostaran al coneixement de la natura i dels fenòmens biològics i humans. El coneixement d’aquesta matèria també és important en la teva formació, sobretot per a comprendre i desenvolupar el pensament científic. Per a aquesta mena d’exàmens, et suggerim el següent:

  • Quan treballis els diferents temes, estableix connexions entres les dades teòriques i conceptuals que estàs aprenent.
  • Fes tants experiments com puguis, ja que t’ajudaran a aprofundir la comprensió dels conceptes i la teoria.
  • Molts dels continguts de les Ciències Naturals tenen relació amb les assignatures de Geografia i de Física i Química. Revisa i estableix connexions que ampliïn i enforteixin el teu aprenentatge de les Ciències.
  • Recorda utilitzar el llenguatge científic corresponent.

Exàmens de Ciències Socials

Les Ciències Socials constitueixen una àrea de l’aprenentatge que t’acosta a la comprensió i la reflexió sobre els éssers humans en societat: Història, Filosofia, Sociologia. És una matèria que et farà conèixer el passat, el present i el futur de la humanitat. Per a afrontar exàmens d’aquesta matèria, et suggerim el següent:

  • Fes la lectura comprensiva dels textos que poden entrar en l’examen. No facis esforços per a aprendre de memòria els processos humans, sinó que tracta de comprendre’ls en la seva totalitat (idees generals, raonament inductiu).
  • Per a dominar un tema, cal que coneguis el següent de cada fenomen històric: el que va ser, quan es va desenvolupar, on es va produir, per què va sorgir i quines van ser les fases del procés i les seves conseqüències.
  • Fes esquemes i mapes conceptuals d’autors, fets històrics o fenòmens socials específics. Els mapes conceptuals són de molta ajuda per a establir connexions entre diferents conceptes i fets específics.
  • Pren una posició pròpia i comprensiva davant de les diferents idees, teories i explicacions històriques (per exemple). Així faràs un millor aprenentatge.
  • Obre la teva ment (open your mind): has de ser capaç de captar idees generals i esforçar-te per intentar aprendre de memòria tot el contingut.

Exàmens d’Anglès

Com ja saps, avui el coneixement de l’anglès és primordial, ja que les diferents comunicacions en l’àmbit europeu i amb la resta del món solen utilitzarlo com a llengua vehicular (comuna). Així, és molt important que et preparis bé per a aquesta mena de proves i gaudeixis aprenent la llengua. Per tant, per a la preparació dels exàmens d’anglès, et suggerim el següent:

  • Tingues una actitud positiva i ganes d’aprendre l’anglès com a llengua estrangera (com ja hem dit, és molt útil i necessari en el món actual).
  • Repassa activitats del llibre d’exercicis: comprensió lectora i comprensió escrita.
  • Busca estructures que ja hagis après i “aplica-les”. Veuràs que, a mesura que practiquis una estructura amb diferent vocabulari, l’automatitzaràs.
  • Continua el contacte amb la llengua fora de l’aula; música, pel·lícules, diaris, novel·les curtes, etc.
  • Tingues sempre a l’abast un diccionari en paper o electrònic que et permeti revisar el significat de les paraules noves o les diferents maneres de formar-les.

Exàmens de Física i Química

Tot el que hem dit dels exàmens de Matemàtiques i de Ciències Naturals té molta connexió amb les proves de Física i Química. Tanmateix, et donarem una sèrie de suggeriments específics per a aquest tipus d’exàmens:

  • Repassa la teoria per mitjà de la resolució de problemes pràctics.
  • No memoritzis, ja que no et servirà de res. T’has d’esforçar per inferir les fórmules i les aplicacions correctes.
  • Posa molta atenció a aprendre els mètodes específics de resolució. Per exemple, mecànica, força, selecció d’eixos, aplicació de la segona llei de Newton, etc.
  • Construeix quadres conceptuals jerarquitzats (de conceptes generals a particulars).
  • Repassa la formulació i la nomenclatura.
  • Fes tots els exercicis que puguis. Com més en facis, millor.

 

Autor: José Reinaldo Martínez Fernández

Llegir més...