i Nigèria 2018 | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Anuaris de l’Enciclopèdia

Nigèria 2018

Aquest 2018, any preelectoral, el president de Nigèria, el general Muhammadu Buhari, va reiterar que acabaria amb el grup islamista Boko Haram, que comet nombrosos atacs i segrestos des del 2009 sobretot al nord-est del país, el més poblat de l’Àfrica amb 190 milions d’habitants. Buhari va reunir els alts comandaments militars a final de novembre a Maiduguri, capital de l’estat de Borno, on va néixer Boko Haram. La reunió es va dur a terme uns dies després de l’atac islamista contra una base militar, que va provocar la mort d'un centenar de persones. Quatre anys després de presentar-se a la presidència amb la promesa d’acabar amb Boko Haram, Buhari s’enfronta a un deteriorament de la seguretat a àmplies zones del país, malgrat el desplegament de l’exèrcit i la presència de la Força d’Intervenció Conjunta internacional, en la qual participen Benín, Camerun, Txad, Níger i la mateixa Nigèria, països que registren accions del grup islamista. Alguns atacs se’ls va atribuir l’Estat Islàmic de l’Àfrica Occidental, una dissidència de Boko Haram afiliada a Estat Islàmic. Als estats del centre del país –Taraba, Nasarawa, Benue, Kogi i Plateau– es van multiplicar els enfrontaments entre pastors peuls i agricultors, un conflicte per l’ús del recursos hídrics que podria derivar en una crisi ètnica. Al sud-est, petits grups que reclamen el llegat de la república independent de Biafra (1967-1970) van desafiar l’Estat central.

Text:

Llegir més...