i Recursos mnemotècnics: qüestió de memòria | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Aprendre a aprendre

Recursos mnemotècnics: qüestió de memòria

Què és la mnemotècnia?

mnemo.jpgLa paraula mnemotècnia prové de la llengua grega. Mnemos significa ‘memòria’ i tecnia, ‘tècnica’. Per tant, dit així, de forma ràpida, podríem establir que la mnemotècnia és la “tècnica de la memòria”. Si afinem una mica més en la definició d’aquest terme, podríem dir que la mnemotècnia és l’art de desenvolupar la memòria mitjançant exercicis apropiats. O sigui, dit d’una altra manera, la mnemotècnia mira de treure tot el profit possible a la capacitat de memòria que tenim.

Els recursos mnemotècnics són, de fet, els exercicis de què et pots servir per memoritzar millor. S’entén, doncs, que els recursos mnemotècnics et poden anar molt bé a l’hora d’estudiar. Si els fas teus, aquests recursos mnemotècnics t’ajudaran a retenir millor, quan calgui, allò que estudies.

Per què és important la memòria?

La memòria és un instrument de la intel·ligència. En qualsevol dels pensaments o reflexions que fas, estàs fent servir la memòria. Recordes paraules, idees, sentiments, sensacions, i a partir d’allò que recordes elabores nous pensaments, noves reflexions.

Per a comprendre, per a pensar, necessites fer servir la memòria. Quan penses, mai no parteixes de zero, sinó que parteixes sempre d’allò que ja saps, d’allò que “ja tens al cap”. I lògicament, per a estudiar, és imprescindible tenir bona memòria, estar “memorísticament” en forma. Per a aprendre coses noves, necessites haver-ne après d’altres abans. Cada curs escolar que comences exigeix haver superat el curs anterior, que no vol dir només aprovar, sinó haver adquirit més coneixements i més capacitat d’aprendre.

Com funciona la memòria?

Saps que hi ha una memòria a curt termini i una memòria a llarg termini. Si cal, pots tornar a consultar l’apartat d’aquest llibre, en què parlem de la memòria i dels diversos tipus de memòria (pots consultar el capítol La memòria). De cara a l’estudi, és més interessant la memòria a llarg termini, que, a la vegada, té a veure amb la memòria comprensiva, és a dir, amb el fet d’entendre allò que volem retenir a la nostra ment. Si comprens bé, retens millor. Per contra, si no comprens bé allò que vols registrar o gravar en la ment, et costarà molt més retenirho. La memòria comprensiva té, generalment, més permanència que la memòria repetitiva o mecànica.

Què són les tres erres de la memòria?

Quan mires de memoritzar uns continguts d’una matèria, estàs posant en marxa les tres erres, és a dir, les tres fases de la memorització: registrar, retenir i recuperar.

Registrar

Vol dir arxivar o gravar en la ment. Per a arribar a fer un bon registre, cal que tinguis presents unes quantes condicions. Cal que paris atenció, que estiguis concentrat, que no et distreguis amb altres qüestions. Cal també que estiguis mínimament motivat, és a dir, que tinguis motivació, que t’interessi allò que vols registrar, encara que sigui –en el pitjor dels casos– només per a superar una prova escolar o aprovar una matèria. Has de comprendre, a més, allò que vols registrar; recorda que la comprensió és una garantia de la memòria: com més comprens, més fàcilment memoritzes. També has d’organitzar correctament la informació o els continguts que has de memoritzar; l’organització o l’ordre t’ajudarà a registrar millor els continguts d’aprenentatge; per exemple, si has de saber el nom de les comarques de Catalunya, o dels països de la Unió Europea, o dels països de l’Amèrica del Sud, posem per cas, és millor que els aprenguis tenint en compte la situació geogràfica: de nord a sud i d’oest a est; així tindràs al cap la imatge del mapa que representa les comarques o els països i et resultarà molt més fàcil no oblidar-ne cap. Finalment, per registrar bé, és necessari repetir allò que vols registrar; la repetició és una altra condició per a fer un bon registre, una bona gravació mental. Normalment, no n’hi ha prou a llegir una vegada allò que vols registrar; cal tornar-hi diverses vegades per poder assimilar bé allò que vols aprendre.

En definitiva, els factors o condicions necessaris per a registrar o gravar bé en la ment són: l’atenció, la motivació, la comprensió, l’organització i la repetició.

Retenir

Vol dir fer sedimentar o fer arrelar en la ment allò que hi has registrat. Retenir té a veure amb la memòria a llarg termini, amb la permanència d’allò que has estudiat. Dit d’una altra manera, retenir és conservar. A l’hora d’estudiar, cal conservar el màxim temps possible els continguts que has registrat, i no solament el temps necessari per a poder demostrar que “els tens” davant del professorat, que, en aquest cas, és qui ha d’avaluar la teva tasca com a estudiant. Així doncs, el que resulta interessant, profitós i rendible és aconseguir retenir a llarg termini, més enllà de l’examen. Com més temps conservis el que has arxivat, més possibilitats tindràs d’utilitzar-ho i més rendiment en podràs treure. En les pàgines següents, podràs observar que hi ha recursos mnemotècnics que són d’una gran utilitat a l’hora de millorar la retenció memorística.

Recuperar

Vol dir ser capaç de dir o de fer servir allò que has emmagatzemat prèviament en la teva ment. Primer arxives, després retens el que has arxivat i, finalment, quan et convé, recuperes el que tens guardat o conservat i ho mostres. Recuperar és clarament una fase en l’ús de la memòria. De segur que més d’una vegada t’has trobat en la situació de “saber”, per exemple, una paraula, però no poder dir-la perquè en aquell moment determinat “no et surt”; i fas l’esforç de buscar mentalment aquella paraula que saps però que ara mateix no et ve al cap; i de vegades, després de fer l’esforç, la recuperes (et ve al cap) i, per contra, altres vegades no la recordes quan la necessites sinó en una altra ocasió. Alguns recursos mnemotècnics són també de gran utilitat a l’hora de voler recuperar el que has arxivat i retingut prèviament.

En definitiva, les tres erres de la memòria, registrar, retenir i recuperar, corresponen a les tres fases de tot procés de memorització. Els recursos mnemotècnics que exposarem tot seguit et poden servir per a afavorir el desplegament d’aquestes tres fases de la memòria en els teus estudis.

Quin és el “truc” de la mnemotècnia?

vaca.jpgEn aquest cas, dir “truc” és una manera de parlar. El recursos mnemotècnics es fonamenten en l’associació de paraules, d’imatges o d’objectes. El “truc”, doncs, és l’associació. L’associació ajuda la memòria perquè facilita el registre i la retenció dels continguts que volem memoritzar. Per posar-ne un exemple, et direm que el “truc” de l’associació és el que fan molts laboratoris farmacèutics a l’hora de posar nom a alguns dels seus medicaments. Els noms d’aquests medicaments s’associen a l’acció que produeixen; així, doncs, podem veure que hi ha el “Peusek” com a nom de pólvores per a evitar la suor dels peus i els fongs; o el Nasnet, com a nom d’unes gotes per a resoldre la congestió nasal. Recordar un nom que té un significat és més fàcil que no pas recordar una paraula que, almenys per a nosaltres, pot no voler dir res. L’associació d’elements, per tant, atorga significats que poden tenir a veure o no amb l’objecte d’estudi, però que, en tot cas, ens ajuden a recordar millor, perquè es recorda millor allò que té algun significat.

L’associació de paraules, d’imatges o d’objectes és, en definitiva, una associació d’idees que enllacen elements solts o aïllats i els integren en grups lògics. Recordar, per exemple, el nom de les cinc classes d’animals vertebrats –mamífers, rèptils, ocells, amfibis i peixos– pot resultar més fàcil si es construeix una frase recordatori amb les primeres lletres o síl·labes dels cinc mots, com ara “mare oca i prou” (la paraula mare ens recordaria mamífers i rèptils, la paraula oca ens recordaria ocells i amfibis, i la p de prou ens vindria a dir que només en falta una, de paraula, que justament comença amb p com prou: peixos).

Per a treure profit de l’associació, no t’ha de preocupar que l’associació tingui un sentit o un significat molt personal, és a dir, que pugui semblar molt estranya a qualsevol altra persona; en l’associació d’idees hi ha un component de subjectivitat molt important. El cas és que l’associació que tu facis, per estrambòtica que resulti, et serveixi per a recordar amb més facilitat allò que has de memoritzar.

A continuació, veurem tot un reguitzell de recursos mnemotècnics que pots fer servir, quan calgui, en la teva tasca d’estudiant.

La formació de paraules i frases

Inventar paraules i frases que et recordin uns continguts determinats que has de memoritzar pot ser un recurs que t’ajudi a assimilar el que has d’estudiar. De vegades, has d’aprendre una relació de noms o una classificació que et resulta feixuga; si et costa memoritzar tots els noms o tots els elements de la classificació, ja sigui perquè tens un dia espès o et costa concentrar-te en un moment puntual, pots associar els mots que has de memoritzar inventant una paraula o una frase que contingui o relacioni tots els vocables que has de retenir. Recorda que l’“associació” és el “truc” o la clau de la mnemotècnia. És l’exemple que acabem de posar en el paràgraf anterior, el de la “mare oca i prou”, per a recordar les cinc classes d’animals vertebrats. En donarem alguns més perquè ho entenguis millor.

Vegem, primer, un exemple del recurs mnemotècnic consistent en la formació de paraules. Si estudies les consonants oclusives sonores –b, d, g– i les oclusives sordes –p, t, c–, una manera fàcil de recordar-les és formar la paraula bodega per a retenir amb facilitat les sonores, i formar la paraula petaca, per a memoritzar les sordes. De segur que a partir de la formació d’aquestes dues paraules et serà més fàcil recordar aquestes consonants. Per a retenir millor informacions o continguts d’aprenentatge breus com el que hem posat d’exemple, pots assajar aquesta formació senzilla de paraules en molts altres casos.

Quant al recurs consistent en la formació de frases, posem per cas que, en la matèria de Ciències de la Naturalesa, has d’estudiar els elements que componen l’estructura d’una cèl·lula i has d’aprendre aquests onze termes o conceptes:

membrana cel·lular
citoplasma
nucli
 mitocondris
 ribosomes
 reticle endoplasmàtic
 lisosomes
 aparell de Golgi
 vacúols
 cloroplasts
 paret cel·lular

No es tracta només d’aprendre onze mots, sinó també d’entendre què és cada element i quina funció fa. Pot ser que, d’entrada, haver d’“enfrontar- te” amb aquestes paraules et suposi haver de familiaritzar-te amb noms que et sonen estranys. Val a dir que l’estranyesa dels mots s’anirà diluint així que vagis entenent el que estàs estudiant.

Recordem el que ja hem dit en anteriors ocasions: la memòria comprensiva té generalment més retenció que la memòria mecànica o repetitiva. Com més “entris” dins el que és una cèl·lula i n’entenguis els mecanismes de funcionament o de vida, més fàcil et semblarà tot i més fàcil et serà retenir-los en la memòria. Així i tot, tenir recursos per a retenir mots “difícils” et pot ajudar a explicar-te millor, amb més seguretat, quan es tracti de mostrar el que has après. Tornem, doncs, a les onzes paraules que cal que sàpigues a l’hora d’estudiar la cèl·lula. Per començar, has de tenir clar que són onze elements. Si ets esportista o t’agrada l’esport pots pensar –i això també és un recurs mnemotècnic– que estem parlant d’onze elements, és a dir, l’equivalent en nombre a un equip de futbol. Així doncs, pots aprendre els mots com qui recita una alineació d’un equip de futbol –aquest és un altre recurs que comentarem més endavant–. Tenir clar que són onze elements és una manera d’assegurar que no te’n deixaràs cap quan es tracti de recordar-los. N’hauràs de dir onze, i no deu o nou o qualsevol altra quantitat. Ara bé, relacionar onze paraules no és cosa fàcil; per tant, no perdis molt de temps mirant de trobar una fórmula que et resulti extraordinàriament enginyosa; mira d’anar per feina i, encara que el que et surti et sembli un pèl estrambòtic, l’interessant és que et funcioni a l’hora de recordar els onze termes. Una possibilitat, per exemple, seria aquesta:

riure.jpg

Com pots veure, és una “associació” de paraules molt particular. S’hi deixa veure la qüestió futbolística amb el nom d’un porter de futbol i l’expressió “tot un clam”. Aquesta associació és una construcció personal i, per tant, pot anar-li bé a la persona que l’ha creat i, en canvi, no resultar prou útil a altres estudiants. Així doncs, com ja hem dit abans, cal fer-te notar que la formació de paraules i frases com a recurs mnemotècnic té un caràcter marcadament subjectiu. En l’exemple que acabem de posar, si un estudiant no és gens aficionat al futbol, possiblement no l’ajudarà gaire remetre’s a noms de porters de futbol o a frases que són una clara referència a la lletra de l’himne del Barça. Cada estudiant ha de trobar les paraules o frases que s’adiguin amb qüestions que li resultin simpàtiques o familiars. De fet, a l’hora de buscar una paraula o una frase mnemotècnica, la ment ja ens porta a cadascú per aquells terrenys temàtics que ens són habituals. La qüestió és, doncs, provar el recurs i obtenir-ne un resultat individualment útil.

Els acrònims

Els acrònims –un recurs mnemotècnic similar a la formació de paraules i frases que acabes de veure– són composicions de paraules fetes amb les lletres o les síl·labes inicials d’altres paraules. El resultat d’aquesta composició és un nom que sintetitza o recull el significat d’una associació de paraules. Si parlem de l’ONU, per exemple, estem referint-nos a l’Organització de les Nacions Unides i estem fent servir un acrònim. Si t’atures un moment a pensar-hi, t’adonaràs que els acrònims són d’ús molt freqüent en l’àmbit general de la societat. Molts organismes són coneguts per l’acrònim format amb les seves sigles o les lletres inicials del seu nom, com ara l’OMS –Organització Mundial de la Salut–, la UNESCO –United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura–, el MNAC –Museu Nacional d’Art de Catalunya–, el MACBA –Museu d’Art Contemporani de Barcelona–, el SEM –Servei d’Emergències Mèdiques–, CIU –Convergència i Unió–, el PSC –Partit dels Socialistes de Catalunya–, METEOSAT –Satèl·lit d’observació meteorològica–, l’OTAN –Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord–, l’INSERSO –Institut de Serveis Socials–, etc. També el nom de moltes empreses és un acrònim, com per exemple, els de FECSA –Forces Elèctriques de Catalunya Societat Anònima– o AGBAR –Aigües de Barcelona.

Vegem ara un exemple pràctic sobre l’ús que com a recurs mnemotècnic poden tenir els acrònims. Per a recordar fàcilment les normes d’escriptura dels nombres i saber quan cal posar guionets, et pot ser molt útil recordar la paraula DUC. Com ja saps, duc és un títol nobiliari i, per tant, no té cap relació de significat amb les xifres o els nombres. Però és una paraula curta, fàcil de recordar i amb un significat molt concret. La paraula duc, a més de ser un títol nobiliari, és també un acrònim que sintetitza les paraules desena, unitat i centena. Aquestes paraules et fan memòria de la situació dels guionets a l’hora d’escriure nombres: escriurem un guionet entre les desenes i les unitats (trenta-quatre, seixanta-set...) i entre les unitats i les centenes (tres-cents cinquanta, setcents dinou, etc.), i no haurem d’escriure guionet en cap altre cas. Recordar la paraula duc, doncs, pot ser-te més fàcil i més pràctic que no pas haver de recordar una llarga norma desenvolupada a l’estil de: “escriurem guionet entre les desenes i les unitats i també entre les unitats i les centenes, però en cap altre cas”. Fixa’t que en aquest cas, DUC és més que un acrònim, perquè forma una paraula amb significat propi. En poesia, quan amb les inicials de diverses paraules se’n forma una altra, es parla d’un recurs literari conegut com acròstic.

Posem-ne un altre exemple. Si has de memoritzar el nom dels grans llacs americans –Huron, Ontario, Michigan, Erie i Superior– pots fer servir la paraula acròstica HOMES, formada amb les inicials d’aquests cinc grans llacs. Recordar la paraula HOMES t’obligarà a recordar un nom de llac per cada lletra d’aquesta paraula.

Val a dir, però, que la tècnica dels acròstics/acrònims no és tan senzilla de portar a la pràctica. No és fàcil crear acrònims que siguin purs, ben construïts i que atenguin el requisit d’estar formats amb les inicials de les paraules que, en cada cas, estem posant en joc.

Alguns dels acròstics/acrònims, com el cas que hem vist de la paraula DUC, són força coneguts i difosos entre el professorat i, de retruc, també entre els estudiants. Benvinguts siguin, doncs, quan te’n facilitin. Si els has de crear tu mateix, no t’hi encaparris gaire, perquè la dificultat de crear- ne et pot fer perdre més temps i provocar-te més neguit que buscar altres maneres d’assimilar uns continguts.

Les historietes

histo_1.jpgLa creació d’historietes o petits relats inventats que relacionin tot un seguit de termes que cal recordar és una altra manera d’associar elements per a ajudar la memòria. Com en la formació de paraules i frases, aquestes historietes o relats poden tenir un caràcter molt subjectiu i resultar vàlides i mnemotècniques només, o especialment, per a la persona que les crea. Les historietes poden ser molt personals o íntimes i, per tant, no cal patir per la vergonya que et pot provocar el fet que les pugui veure cap altra persona. L’important és concebre-les com un instrument d’aprenentatge d’ús personal.

Vegem-ne un exemple. Suposem que, a classe de llengua, repasseu la norma que diu que l’article definit determinat la no s’apostrofa davant les paraules que comencen amb una i o una u àtones, com ara universitat, Irene, idea, història, urbanitat, unitat, ignorància, incidència, institució, Inquisició. Per contra, sí que s’apostrofa davant les paraules que comencen amb una i o una u tòniques, com ara illa, índia, ungla, urpa, única i última. Com que et diuen que de paraules femenines començades amb i o u tòniques n’hi ha molt poques (les de l’exemple són pràcticament les d’ús més freqüent), pots decidir-te a crear una historieta que faci sortir totes aquestes paraules posades a tall d’exemple. Podries crear, doncs, una historieta com ara: L’última notícia és que l’índia que viu a l’illa és l’única que té l’ungla del dit gros com l’urpa d’un ós. A més, també hi ha la possibilitat de crear una altra historieta amb exemples de paraules amb les quals l’article la no s’apostrofa. Podria ser, per exemple: La Irene, la Isabel i la Immaculada estudien a la universitat. Estan interessades en la història de la Inquisició. S’interessen per la incidència que la ignorància de la gent va tenir en la iniciativa de la institució. L’estudi de la urbanitat és un altre dels seus interessos. La unitat de totes tres rau en la idea que han de fer juntes la investigació d’aquestes qüestions. Totes dues historietes, sumades, reforçarien la mateixa norma.

Fixa’t que parlem d’historietes; aquest nom diminutiu ja indica que l’extensió d’aquests relats no ha de ser excessivament llarga, per no dificultar- ne el record. En alguns casos, l’ordre d’aparició de les paraules que ens interessen en el desplegament del relat pot resultar-te també molt útil, quan les paraules marquen una seqüència cronològica; per exemple, si estudiem els cursos d’un riu i el procés d’erosió del terreny, el transport de materials i la sedimentació, va bé fer aparèixer els termes clau d’acord amb l’ordre amb què es produeixen els esmentats processos naturals.

Ordenar, agrupar i fragmentar

Ordenar la informació que vols memoritzar t’ajudarà a retenir-la millor. L’ordre, la classificació, els agrupaments de paraules o bé la segmentació o fragmentació de continguts en parts, és una manera de donar sentit o significat al conjunt d’elements que vols memoritzar. Si has d’aprendre, per exemple, el nom dels ossos de les extremitats humanes inferiors, val la pena que ho facis enumerant-los des dels dits fins als malucs, o al revés, des dels malucs fins als dits –de baix a dalt o de dalt a baix–. Així, doncs, la relació seria: falanges del peu, metatarsians, ossos del tars, peroné, tíbia, ròtula, fèmur i coxal (si els aprens de baix a dalt) o bé, contràriament, coxal, fèmur, ròtula, tíbia, peroné, ossos del tars, metatarsians i falanges del peu (si els aprens de dalt a baix). En altres continguts, l’ordenació pot ser simplement alfabètica; aquest podria ser el cas de continguts de la matèria de llengua, quan es parla de paraules que són excepció a una regla. Posem-ne un exemple: davant de la lletra e escrivim g i no j, tot i que hi ha unes quantes paraules que s’escriuen amb j davant de e, com jerarquia, jeroglífic, Jeroni, Jerusalem, jersei i Jesús.

Agrupar o classificar et pot ajudar també a memoritzar en altres casos. Si, posem per cas, vols retenir alguns exemples de paraules acabades amb r final muda i tens una llisteta que conté fuster, televisor, radiador, ferrer, bomber, ventilador, procurador, escalfador, venedor, et serà més fàcil recordar-la si classifiques aquests exemples en dues parts: paraules que són noms d’oficis i paraules que són noms d’aparells. Així la llista quedaria organitzada en fuster, ferrer, bomber, procurador i venedor, d’una banda, i televisor, radiador, ventilador i escalfador, de l’altra. També pots agrupar elements d’acord amb criteris més subjectius. Seria el cas d’un exemple que hem posat anteriorment, el dels onze elements d’una cèl·lula. Dèiem que són onze elements, com el nombre de jugadors d’un equip de futbol. Una manera molt personal o subjectiva de recordar aquests onze elements seria tractar-los com si fossin els onze membres d’un equip de futbol; per tant, començaries dient el nom del porter de l’equip; seguidament podries dir el nom de quatre defenses; a continuació el de tres migcampistes i, finalment, el de tres davanters. En recordar els onze noms ho faries per parts (porteria, defensa, mig camp, davantera) i fragmentaries els onze elements en 1-4-3-3.

Si has de retenir una sèrie numèrica arbitrària, com ara el nombre 05762457492, et serà més fàcil fer-ho tal com ho fem habitualment amb els números telefònics, és a dir, agrupant les xifres. Quan dius el número de telèfon de casa teva o el del teu mòbil, estàs pensant en xifres que has memoritzat agrupant-les de tres en tres o dues en dues. Fragmenta, doncs, el nombre 05762457492 en 0 57 62 45 74 92 i et resultarà més fàcil fer-ho.

Organitzar i categoritzar

Organitzar la informació en blocs, d’acord amb un criteri o una característica determinada, és una altra fórmula per a memoritzar més fàcilment. Classificant els continguts estableixes “categories” i trosseges el total de la informació en parts que tenen uns lligams interns. Si, per exemple, estudies la Segona Guerra Mundial, pots organitzar la informació corresponent en: antecedents, causes, parts enfrontades, cronologia dels fets més importants –data d’inici i final– i conseqüències. Organitzar i categoritzar té molt a veure amb saber fer esquemes.

La tècnica dels llocs

lloc.jpgLa tècnica dels llocs és un recurs mnemotècnic basat a associar les paraules o noms d’una enumeració amb punts concrets d’un recorregut que es fa habitualment, com per exemple el trajecte que fas des de casa teva fins a l’escola. Imagina que has de memoritzar els reis catalans des de Jaume I el Conqueridor fins a Martí I l’Humà. Podries associar cada rei a un punt determinat del recorregut de casa teva a l’escola. Jaume I el Conqueridor estaria situat –posem per cas– a la porta de sortida al carrer, Pere II el Gran, al quiosc; Alfons II el Franc, davant el supermercat; Jaume II el Just, davant la cafeteria; Alfons III el Benigne, al semàfor de la cantonada; Pere III el Cerimoniós, davant la farmàcia; Joan I el Caçador, a la cantonada del carrer de l’escola, i Martí I l’Humà, a la porta de l’escola.

Amb aquest recurs estàs associant la imatge d’una idea o d’un nom amb la imatge d’un lloc conegut. L’associació, un cop més, et permetrà reforçar la memòria.

La tècnica de la cadena

cadena.jpgLa tècnica de la cadena consisteix a associar paraules amb unes imatges que van formant una seqüència. La relació seguida d’imatges o seqüència et va marcant el desenvolupament de la llista de paraules o del contingut informatiu que vols memoritzar. Posem un petit exemple d’una llista breu de paraules per memoritzar. Pensa en les cinc classes d’animals vertebrats, que ja hem donat anteriorment com a exemple quan parlàvem de la formació de paraules i frases, i ens sortia la frase “la mare oca i prou”. Doncs bé, una altra manera de memoritzar aquestes cinc classes seria triar un animal representatiu de cadascuna; posem per cas, un cérvol, un cocodril, una àguila, una granota i una truita. A partir d’aquí et podries imaginar el cérvol bevent en un riu, una segona imatge amb el cocodril que treu el cap amenaçant des de dins el riu; una àguila sobrevola l’escena amb una branca al bec –tercera imatge– i quan el cocodril està a punt de clavar queixalada al cérvol, l’àguila li falca la boca oberta al cocodril amb la branca –quarta imatge– mentre una granoteta s’ho mira rient sobre una roca i un peix –una truita– salta curiosa des de l’aigua amb cara de sorpresa –cinquena imatge–. Val a dir que els elements humorístics o sorprenents, fins i tot un pèl surrealistes, ajuden a recordar millor la seqüència d’imatges representada mentalment, perquè atorguen relleu o particularitat a les imatges.

Continuant amb l’exemple dels animals, la tècnica de la cadena també permet memoritzar i explicar la piràmide ecològica o piràmide tròfica. De manera similar com hem fet amb la relació de les cinc classes d’animals vertebrats, podries “inventar” imatges un punt còmiques o sorprenents que reproduïssin un element de cadascun dels diferents nivells de la piràmide tròfica –productors, consumidors primaris, consumidors secundaris, consumidors terciaris o superdepredadors i descomponedors.

La creació d’imatges

La creació d’imatges és un recurs mnemotècnic derivat o emparentat directament amb la tècnica de la cadena. La base d’aquest recurs és la mateixa que la de la tècnica de la cadena: es tracta d’associar noms o conceptes a imatges. En aquest cas, però, no es tractaria de crear seqüències d’imatges, sinó simplement de representar mentalment una imatge que integrés elements diversos. La imatge funcionaria ara com a escenari o plató virtual on tenen cabuda els elements que es volen memoritzar. Tornant a l’exemple de les cinc classes d’animals vertebrats, ara podríem crear una imatge en què apareguessin un cavall (mamífer), una serp (rèptil), una salamandra (amfibi), una gallina (ocell) i un petit estany amb carpes (peix). Amb la imatge integrada d’aquests cinc animals, tindries un representant de cadascuna de les cinc classes d’animals vertebrats.

Així doncs, les imatges representades mentalment ens condueixen fins als elements o conceptes que ens interessa recordar.

La memòria visual

Quan estudies, ja sigui llegint les pàgines d’un llibre o bé llegint informació en la pantalla de l’ordinador, estàs familiaritzant-te amb una disposició dels textos, de les imatges que els il·lustren i dels elements gràfics que acompanyen els textos i les imatges –filets i pastilles de color, capçaleres, peus, signes gràfics–. Hi ha, per tant, una estètica de la pàgina, una presència formal que fa que la pàgina et resulti atractiva o més aviat lletja, cridanera o força insulsa. Hi ha pàgines que recordes globalment i visualment molt bé: és com si d’alguna manera haguessis escanejat la pàgina. Recordar la fesomia general de la pàgina et pot servir de vegades per a recordar un text, una definició o un comentari que vols recuperar a l’hora de mostrar que has après uns continguts o a l’hora de fer un examen. Saps, per exemple, que tal definició era al marge superior dret de la pàgina dins un requadre de color groc llampant, i això t’ajuda a recuperar el contingut de la definició.

La memòria visual, doncs, et pot ajudar a tenir més memòria conceptual o lingüística. L’associació entre el record de la imatge física de la pàgina i el que explica el seu contingut pot afavorir la memorització d’allò que has d’aprendre.

Les cantarelles, les rimes i les dites

cantarella.jpgAnteriorment, hem expressat de manera força insistent que l’anomenada memòria comprensiva té generalment més permanència –és més duradora– que no pas la memòria repetitiva o mecànica. Comprendre el que memoritzes t’ajuda a memoritzar millor. A més, el fet de comprendre dóna sentit a l’estudi. Per contra, el que es memoritza de manera repetitiva o mecànica, sense comprensió, sovint desmotiva, s’oblida amb facilitat i pot resultar, en últim terme, absolutament estèril.

Dit això, hem de parlar del que podríem considerar un recurs mnemotècnic que matisa el que acabem d’exposar. Les cantarelles, les rimes i les dites sobre continguts d’aprenentatge semblen situar- se entre les fórmules de memorització repetitives o mecàniques i, no obstant això, poden resultar molt rendibles per a aprendre determinats continguts. El cas més clar i que de seguida ens ve al cap és l’aprenentatge clàssic de les taules de multiplicar. La cantarella de les taules ajuda a registrar, retenir i recuperar mentalment totes les xifres que integren les taules. Tot i que pugui resultar un aprenentatge monòton, cal reconèixer que té una enorme rendibilitat, perquè s’aprenen les taules per a tota la vida. Hem d’admetre, però, que les taules de multiplicar són un cas ben especial. Possiblement, no hi ha cap altre contingut d’aprenentatge que tingui la rendibilitat mecànica que tenen les taules de multiplicar. Així i tot, ha de quedar clar que aprendre les taules amb cantarella no treu que no hagis d’entendre, per descomptat, el concepte de multiplicació com a suma de sumands iguals.

Potser un altre cas clàssic que permet fer servir la cantarella com a mitjà d’ajuda per a la memorització és l’aprenentatge de toponímia i, més concretament, del nom de capitals d’estats, de capitals de comarques o de capitals de qualsevol demarcació territorial. Saber els noms de capitals i a quina demarcació corresponen pot ser útil si, paral·lelament, saps situar el país o la demarcació territorial corresponent damunt el mapa. Si no és així, l’aprenentatge resultarà totalment buit i inútil. Les rimes o les frases rimades i també algunes dites poden esdevenir, com les cantarelles, un recurs mnemotècnic. Per a aprendre, per exemple, els dies que té cada mes de l’any possiblement recordaràs haver fet servir aquesta rima:

“Trenta dies té novembre,
com abril, juny i setembre,
de vint-i-vuit només n’hi ha un,
i els altres de trenta-un.”

Hi ha dites pròpies de l’entorn escolar que també volen ajudar a recordar normes o principis. Aquest seria el cas, en l’aprenentatge de la llengua castellana, d’aquella dita que diu que “del verbo echar lo primero que se echa es la hache”. O aquella altra que diu: “totes les paraules que en català comencen per f, en castellà s’escriuen amb hac, excepte fem, fosc i forat”. O encara aquella altra, en l’àmbit de les matemàtiques, que diu “l’ordre dels factors no n’altera el producte” i que en castellà té una versió humorística: “el orden de los garbanzos no altera el cocido”.

La vivència del tema

Allò que has viscut deixa normalment més record en la memòria que no pas allò que només has llegit. Pensa, per exemple, en el cas que hem comentat abans sobre la memorització de ciutats o capitals.

Segurament recordes perfectament el nom de ciutats o capitals on has anat de viatge; d’aquestes ciutats no te’n “saps” només el nom, sinó que conserves les imatges dels seus carrers, de les seves places, d’algun dels seus monuments o d’edificis arquitectònics de valor especial. Les vivències personals solen registrar-se amb molta força en la pròpia memòria.

Com és lògic, no sempre és possible fer una vivència personal, impactant, de cada acte d’aprenentatge escolar. Val a dir, però, que les sortides, les excursions, les visites guiades a museus o centres culturals, el treball de camp i altres recursos d’aprenentatge de caràcter vivencial poden tenir, si es plantegen correctament, un impacte prou rellevant.

L’estudi en solitari i des de l’habitació o la biblioteca on habitualment treballes pot adquirir aquest caràcter vivencial si poses en pràctica els recursos d’aprenentatge actius que has anat veient en aquesta obra. Estem referint-nos a l’estudi a través de l’esquema, l’elaboració de resums o de fitxes, de quadres sinòptics, de mapes conceptuals, amb l’ús del diccionari o fent consultes puntuals en línia. Estudiar amb una actitud dinàmica, activa, afavoreix que comprenguis millor els continguts que has d’aprendre, visquis amb més intensitat l’estudi i, per tant, et resulti una tasca més gratificant.

Les “xuletes”

Copiar als exàmens no és jugar net, no cal dir-ho. Fer “xuletes” per a poder copiar als exàmens no és acceptable, per tant. Ara bé, el fet de fer “xuletes”, de fer petits resums d’allò que és més important d’un tema d’estudi, pot ser una manera de forçarte a entendre els continguts d’estudi i de saber-los sintetitzar o explicar en un espai reduït. Fer “xuletes”, doncs, comporta un treball d’anàlisi de la informació que cal considerar i un treball de síntesi posterior. Fer-ho bé demana arribar a comprendre bé el que has d’estudiar. Podríem dir que, fent “xuletes”, encara que sigui sense voler, estàs estudiant. Si no tens intenció de fer-les servir allà on no toca, és a dir, fraudulentament, les “xuletes” poden ser un recurs d’aprenentatge que esdevingui profitós. Al cap i a la fi, fent “xuletes” estàs fent bàsicament resums dels continguts que has d’estudiar.

La memorització d’acord amb un ordre en la dificultat

Quan estàs una estona seguida estudiant, la teva capacitat de concentració passa per diferents fases. Una primera fase d’escalfament o posada en òrbita, una segona fase d’augment progressiu de la concentració, una tercera fase en què assoleixes el grau màxim o idoni de concentració i una quarta fase en què comences a acusar un cert cansament i perds progressivament la capacitat d’atenció i, en conseqüència, baixa el teu rendiment.

Val la pena que planifiquis les teves hores d’estudi tenint en compte aquestes fases. Si has de memoritzar llistes de paraules o continguts molt similars a llistes (relacions d’elements, classificacions, llista d’exemples, normes, etc.) és millor que comencis memoritzant aquells apartats que et resultin més fàcils –fases d’escalfament i d’augment progressiu de la concentració–, que et dediquis a allò que sembla més enrevessat i difícil de memoritzar durant la fase de màxima concentració, i que treballis a l’última part del temps previst per a l’estudi els continguts de dificultat intermèdia, és a dir, que no semblen ni molt fàcils ni molt difícils.

Aquestes fases queden reflectides en l’esquema següent:

repola.jpg

Quan hagis d’estudiar en una mateixa sessió (un matí, una tarda o durant la nit) diverses matèries o continguts, pots tenir també en compte aquestes fases per tal d’organitzar-te l’ordre d’estudi d’aquestes matèries de la manera més rendible.

Així doncs, és millor que comencis estudiant la matèria que et resulta menys complicada, que continuïs per la que et demana més esforç i que, en la fase final, abordis aquells continguts de dificultat intermèdia.

Pensa-hi una mica!

Memoritzes paraules o frases alguna vegada sense entendre què volen dir? Et resulta costós memoritzar els continguts d’estudi?

 Recordes quines són les tres erres de la memòria? Et veus capaç d’explicar-les amb paraules teves?

 Què vol dir mnemotècnia?

 Quin és el truc de la mnemotècnia?

 Pensa tres acròstics/acrònims que coneguis i digues què volen dir.

 

Autor: Xavier Blanch

Llegir més...