Entre el 8 i el 10 de juliol té lloc a Barcelona el congrés que dóna per acabat el partit Convergència Democràtica de Catalunya i funda el Partit Demòcrata Català, que el succeeix. Xavier Trias tanca l’etapa CDC instant el partit a demanar perdó, alhora que reconeix la figura de Jordi Pujol com a referent. El debat sobre el nom del nou partit ocupa bona part del congrés. Descartat que contingui el nom convergència, finalment s’imposa Partit Demòcrata Català (871) a la segona opció més votada, Partit Nacional Català (657). El congrés defineix el PDC com a independentista, partidari d’una República catalana, de centre, europeista, i pel que fa a l’organització estableix una jerarquia menys marcada que a CDC: el secretari general se substitueix per la figura del coordinador, i s’acorda una presidència que serà institucional, no executiva, i paritària en forma de tàndem, fórmula que s’aplica a tots els òrgans de direcció, sotmesos a control i transparència independent de la direcció. S’anuncia també que el dia 23 s’escolliran els càrrecs en primàries. Tot i que la nova formació es registra al Congrés amb el nom de Partit Demòcrata Català, el Ministeri de l’Interior es nega a inscriure’l adduint que el nom pot induir a confusió, malgrat que hi ha nombrosos partits inscrits que contenen termes semblants. A més a més, Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’Unió Democràtica de Catalunya ja registrada, s’oposa a la nova denominació.