Amb la pregunta "Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?" se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya. Declarat il·legal pel Govern espanyol, durant les dues setmanes anteriors els preparatius i la logística són objecte de repressió a càrrec de les forces policials i la judicatura. Com a resposta al desplegament d’un gran nombre de mossos d’esquadra i d’efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil vinguts de diferents punts de l’Estat, els votants bloquen de manera organitzada i pacífica les seus electorals per evitar que les clausurin. Els dos cossos policials estatals protagonitzen agressions contra els ciutadans, amb el resultat d’un miler de ferits de consideració diversa. Malgrat la requisa d’urnes i els incessants atacs informàtics, la votació continua un cop s’introdueix el cens universal. El president Puigdemont esquiva la policia i vota en un col·legi diferent del seu. Segons estimacions del Govern, dels 2.229 col·legis electorals, se’n clausuren uns 230, la majoria sense incidents, pels Mossos d’Esquadra. El 6 d’octubre, la Generalitat presenta els resultats oficials: els vots comptabilitzats són 2.286.217 (un 43% de participació), xifra a la qual cal afegir unes 770.000 paperetes sostretes en retirar les urnes. El "sí" obté 2.044.038 vots (90,18% del total) i el "no", 177.547 (7,83%). Els vots en blanc són 44.913 (1,98%) i els nuls, 19.719 (0,89%). El referèndum té una àmplia cobertura internacional, i les escenes de violència policial commocionen l’opinió pública arreu.