OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Cronologia dels Països Catalans i del món

Taula       Línia del temps       Calendari: Any | Mes
Mostrant 1 - 250 de 6275
Imatge Dates Esdeveniment Època històrica Àrea geogràfica Àrea temàtica
26 d'octubre de 2020 El Tribunal Suprem dels Estats Units reforça la majoria conservadora

Amb 52 vots a favor per 48 en contra el Senat dels Estats Units aprova el nomenament de la candidata al Tribunal Suprem proposada pel president Donald Trump Amy Coney Barrett. El Tribunal amplia amb el seu nomenament la majoria conservadora (6-3). Coneguda pels seus posicionaments contraris a l’avortament i als casaments homosexuals, Coney Barrett substitueix Ruth Bader Ginsburg, considerada una icona en la lluita pels drets civils. El nomenament de Coney Barrett a menys d’un mes de les eleccions presidencials ha suscitat nombroses crítiques dels Demòcrates.

2020 Món Política i institucions
24 d'octubre de 2020 Atemptat en un centre educatiu de Kabul

Un atemptat suïcida en un centre d’educació superior de Kabul resulta en la mort de 24 estudiants i una setantena de ferits. L’atac, reivindicat per l’anomenat Estat Islàmic, té lloc en un districte predominantment xiïta.

2020 Món Política i institucions
22 d'octubre de 2020 Rebutjada la moció de censura de Vox

Per 298 vots en contra i 52 a favor el Congrés dels diputats rebutja la moció de censura del partit d’extrema dreta Vox contra el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez.

2020 Món Política i institucions
20 d'octubre de 2020 El major Trapero, absolt

L’Audiència Nacional absol el major dels mossos d’esquadra Josep Lluís Trapero, a la intendent Teresa Laplana, l'exdirector general de Policia, Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior, Cèsar Puig. La fiscalia demanava 10 anys de presó per a cadascun, llevat de Laplana, que en demnava quatre, per rebel·lió i sedició en el referèndum de l’u d’octubre. Al final del judici la discalia va substituir el càrrec de rebel·lió pels de sedició i desobediència, que el tribunal tampoc admet.

2020 Països Catalans Política i institucions
19 d'octubre de 2020 Condemnats membres de la mesa del Parlament pel referèndum de l’u d’octubre

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna a 20 mesos d’inhabilitació i a 30.000 euros de multa als ex membres de la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. El TSJC els considera culpables de desobediència per haver tramitat les lleis que emparaven la celebració del referèndum de l’u d’octubre.

2020 Països Catalans Política i institucions
18 d'octubre de 2020 Eleccions a Bolívia

Bolívia celebra la repetició de les eleccions de l’octubre de 2019, que es van declarar no vàlides després de grans mobilitzacion contra el president Evo Morales, el qual va dimitir i va fugir del país. Tanmateix, en aquesta ocasió s’imposa clarament Luis Arce, el candidat del partit de Morales, el Movimiento al socialismo (MAS). El 20 d’octubre el candidat opositor, Luis Mesa, reconeix la victòria d’Arce, que és investit nou president el 8 de novembre.

2020 Món Política i institucions
18 d'octubre de 2020 Israel i Bahrain estableixen relacions diplomàtiques

Israel i Bahrain signen a Manama, capital d’aquest estat, el tractat pel qual estableixen relacions diplomàtiques. Bahrain és el quart estat àrab a reconèixer i mantenir relacions diplomàtiques amb l’estat d’Israel després d’Egipte (1979), Jordània (1994), i la Unió dels Emirats Àrabs (agost de 2020).

2020 Món Política i institucions
17 d'octubre de 2020 Eleccions a Nova Zelanda

La primera ministra sortint Jacinda Ardern i el partit laborista que lidera són els clars guanyadors de les eleccions generals a Nova Zelanda amb gairebé el 50% dels vots i 64 dels 120 escons de la cambra legislativa. El Partit Nacional ha aconseguit 36 diputats. Ardern s’ha beneficiat dels bons resultats de la gestió de la COVID-19. La pandèmia va obligar a ajornar les eleccions previstes per al setembre.

2020 Món Política i institucions
15 d'octubre de 2020 Dimiteix el president del Kirguizistan

Després de més d’una setmana de disturbis postelectorals, el president del Kirguizistan Sooronbay Jeenbekov anuncia la dimissió. La crisi va començar amb les eleccions del 4 d’octubre, que van atiar nombroses protestes que denunciaven un frau generalitzat. El dia 14 el parlament elegeix el nacionalista Sadyr Japarov, condemnat a 11 anys de presó per segrest, a la presidència, càrrec que assumeix el 16 d’octubre. Jeenbekov és el tercer president del Kirguizistan en dimitir a causa de protestes des del 1991.

2020 Món Política i institucions
14 d'octubre de 2020 Dimiteix un jutge del TC acusat de violència masclista

El jutge del Tribunal Constitucional Fernando Valdés Dal-Ré dimiteix el càrrec. Valdés Dal-Ré va ser detingut l'11 d'agost per presumpta violència contra la seva dona i el 8 d’octubre el jutge instructor va decidir processar-lo. El mandat de Valdés al TC va caducar al gener.

2020 Món Política i institucions
12 d'octubre de 2020 Grups feixistes celebren el dia de la Hispanitat a Catalunya

L’extrema dreta monopolitza la celebració del 12 d’octubre a Catalunya. La majoria d'ultradretans es concentra a Barcelona al voltant de l’estàtua de Colom, on prop d’un miler de seguidors de Vox, Somatemps, la Falange, Identitarios i similars criden consignes contra l’independentisme i per la unitat d’Espanya.

2020 Països Catalans Política i institucions
11 d'octubre de 2020 El TJUE sentència contra les deportacions d’immigrants sense papers des d'Espanya

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentencia que Espanya no pot deportar els estrangers pel sol fet de no tenir la documentació en regla. La sentència és vinculant i constitueix un revés al Tribunal Suprem i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havien avalat aquesta pràctica. El 3 de setembre el TJUE va dictaminar també contra la llei d’estrangeria espanyola denegava el permís de residència per tenir antecedents penals i sense avaluar els delictes que hagi comès.

2020 Països Catalans Política i institucions
9 d'octubre de 2020 Visita del rei d’Espanya a Barcelona

El rei Felip VI presideix a l’estació de França l’acte de clausura de la Barcelona New Economy Week. Enmig d’un fort dispositiu policial, unes 1.500 persones es mobilitzen contra la presència del monarca. A l’acte no hi assisteixen ni representants del govern català ni de l’ajuntament de Barcelona. Els primers acusen el rei d’avalar la repressió contra l’independentisme i els segons censuren les males pràctiques de la monarquia.

2020 Països Catalans Política i institucions
7 d'octubre de 2020 Declarats culpables els dirigents del partit neonazi grec Alba Daurada

Després de més de cinc anys de judicis, un jutjat d’Atenes declara culpables d’organització i activitats criminals una quinzena de dirigents, militants i simpatitzants al partit neonazi Alba Daurada. El cas va començar amb l’assassinat d’un antifeixista a Atenes l’any 2012. Alba Daurada va tenir entre 18 i 21 diputats a l’assemblea grega en 2012-19 i des d’aquest any no té representació. El 14 d’octubre es fa pública la condemna, entre 10 i 13 anys per als dirigents del partit.

2020 Món Política i institucions
6 d'octubre de 2020 Absolució de Tamara Carrasco

El jutjat penal 25 de Barcelona absol l’activista dels CDR Tamara Carrasco del delicte de desordres públics. Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil el 10 d'abril del 2018. Acusada de rebel·lió i terrorisme, el jutge de l’Audiència Nacional va descartar aquests càrrecs i la va retornar a Catalunya per a ser jutjada per desordres públics i se li va imposar un confinament al municipi on residia (Viladecans) que va durar 14 mesos i se li va aixecar al maig de 2020. El seu germà Adrià, també CDR i participant en les protestes posteriors al referèndum de l’1 d’octubre, va evitar ser detingut i va aconseguir exiliar-se a Bèlgica. El jutjat va dictar una ordre judicial de cerca i captura per presumptes pertinença a organització terrorista, rebel·lió i sedició, delictes posteriorment substituïts pel de desordres públics.

2020 Països Catalans Política i institucions
4 d'octubre de 2020 Referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia

Els partidaris de continuar formant part de França s’imposen en el segon referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia (53,2% contra 46,7%). En el primer referèndum del 3 de novembre de 2018 el “no” va obtenir el 56,4% i el “sí” el 43,4%. Els acords de Nouméa (1998) preveuen la possibilitat de celebrar un tercer referèndum el 2021.

2020 Món Política i institucions
30 de setembre de 2020 El govern espanyol accepta les condicions de la Comunitat de Madrid en les mesures contra la COVID-19

El ministeri de sanitat encapçalat pel ministre Salvador Illa accepta dictar restriccions per a tot l’estat per a frenar els contagis de la COVID-19. La presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso es va acceptar a aplicar-les quan el ministeri la va instar a fer-ho, tot i que la taxa de contagis era la més alta de l’estat.

2020 Món Política i institucions
30 de setembre de 2020 Pere Aragonès, president en funcions de la Generalitat

El vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, assumeix les funcions de la presidència en substitució de Quim Torra, inhabilitat pel Tribunal Suprem per desobediència. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) no publica el cessament de Torra, però el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica el decret de substitució de Torra.

2020 Països Catalans Política i institucions
30 de setembre de 2020 La Unió Europea assenyala insuficiències de la justícia espanyola

La Comissió Europea fa públic el primer informe sobre l’estat de dret als 27 estats membres de la UE. De l’estat espanyol esmenta la demora dels processos judicials i en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), així com la dependència del fiscal general de l’executiu.

2020 Món Política i institucions
30 de setembre de 2020 Entronització del nou emir de Kuwait

Sheik Nawaf al-Ahmed succeeix el seu germanastre Sheikh Sabah al-Ahmed com a emir de Kuwait un dia després de la seva mort. Sabah al-Ahmed regnava a l’emirat des del 2006.

2020 Món Política i institucions
29 setembre de 2020 Amnistia Internacional suspen l’activitat a l’Índia

Amnistia Internacional anuncia que atura l’activitat a l’Índia pels obstacles del govern a les investigacions sobre drets humans en aquest país, que qualifica de “cacera de bruixes” contra les oenagés. Concretament, esmenta el bloqueig de comptes bancaris com el principal instrument d’aquesta política.

2020 Món Política i institucions
29 de setembre de 2020 Tarragona retira la medalla d’or de la ciutat a Joan Carles I

El ple de l'Ajuntament de Tarragona aprova retirar la medalla de la ciutat concedida l'any 1996 al rei Joan Carles I. La mesura, plantejada pel govern d'ERC i En Comú Podem, rep l'aval del PSC, Junts per Tarragona i la CUP. El grup de Ciutadans s'absté i el PP hi vota en contra.

2020 Països Catalans Política i institucions
28 de setembre de 2020 El Tribunal Suprem inhabilita el president de la Generalitat

El Tribunal Suprem ordena la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra, després de confirmar la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya del 19 de desembre de 2019, que el condemnava per desobediència. El 2 de juny, de 2018, poc després prendre possessió de la presidència, es va penjar a la façana de la Generalitat una pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i un llaç groc que, a instàncies de Ciutadans, la Junta Electoral Central va ordenar retirar, considerant que el govern català feia propaganda política en període electoral. La pancarta no es va retirar fins el 21 de març, però va ser substituïda per una altra menys explícita, igualment impugnada davant dels tribunals.

2020 Països Catalans Política i institucions
27 de setembre de 2020 Reprèn la guerra entre l’Azerbaijan i Armènia per l’Alt Karabakh

Amb nombroses baixes civils i militars, els exèrcits de l’Azerbaidjan i Armènia protagonitzen els primers combats pel control de l’Alt Karabakh des del 1994. Al mes de juliol, després d’un intercanvi de trets a la frontera que va deixar una quinzena de morts, a Bakú una gran manifestació va reclamar al govern atacar Armènia, i poc després el president turc Recep Tayyip Erdogan va manifestar suport de Turquia a l’Azerbaidjan. Els primers dies d’octubre continua la guerra i les morts tant civils com militars ja es compten per centenars.

2020 Món Política i institucions
25 de setembre de 2020 La junta militar del Mali nomena un govern de transició

Bah Ndaw, ex ministre de defensa de Mali, és elegit cap d’un govern de transició fins a la celebració d’eleccions previstes en 18 mesos. El vicepresident és el coronel Assimi Goita, líder del cop d’estat que va derrocar el govern el 18 d’agost. L’Organització d’estats de l’Àfrica Occidental (ECOWAS), que va imposar sancions a Mali després del cop, va posar com a condició que el govern de transició estigués presidit per un civil per a aixecar-les.

2020 Món Política i institucions
25 de setembre de 2020 Dimissió d’un cardenal

El cardinal Giovanni Angelo Becciu anuncia la dimissió. Becciu, un estret col·laborador del papa, sosté que va ser el mateix Francesc que li va demanar la dimissió després de ser acusat de desviar fons del Vatica a familiars seus, cosa que ell nega.

2020 Món Política i institucions
25 de setembre de 2020 Inauguració del curs judicial sense la presència de Felip VI

Se celebra a l’Escola judicial de Barcelona l'acte de lliurament de despatxos dels nous jutges. És la primera ocasió en què no hi assisteix el rei d’Espanya, que el govern espanyol justifica per motius de seguretat. L’absència de Felip VI és durament criticada pel Consell General del Poder Judicial, que en aquesta ocasió tampoc convida cap representant de la Generalitat. Tampoc hi assisteix el president del Tribunal Constitucional, que justifica l’absència per problemes d’agenda.

2020 Països Catalans Política i institucions
23 de setembre de 2020 El president de Bielorrússia, investit amb el rebuig de La Unió Europea

Aleksandr Lukaixenko és novament investit president de Bielorrússia després d’unes polèmiques eleccions (9 d’agost) i una onada de revoltes de gran amplitud. A través de l’Alt representat per als Afers Exteriors Josep Borrell la UE expressa el desacord amb el nomenament, que considera mancat de legitimitat. No obstant això, el dia abans (22) la UE renuncia a imposar sancions a Bielorrússia per la negativa de Xipre.

2020 Món Política i institucions
23 de setembre de 2020 L’ajuntament de Barcelona retira la medalla d’or a Heribert Barrera

Amb els vots a favor de Barcelona en Comú, el PSC, Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi i en contra d’ERC i JxCat el ple de l’ajuntament de Barcelona retira la medalla d’or de la ciutat a l’expresident del Parlament de Catalunya Heribert Barrera per unes declaracions de l’any 2001 qualificades de xenòfobes i racistes.

2020 Països Catalans Política i institucions
20 de setembre de 2020 Referèndum a Itàlia sobre el nombre de parlamentaris

Itàlia aprova en referèndum la reducció del nombre de diputats de 945 a 600: la Cambra dels Diputats passa de 630 a 400 i el Senat de 315 a 200.

2020 Món Política i institucions
16 de setembre de 2020 L’ONU acusa el govern veneçolà de crims contra la humanitat

El Consell de drets humans de les Nacions Unides anuncia els resultats d’una missió d’investigació a Veneçuela. Els investigadors acusen el govern de Veneçuela d’assassinats, tortures i desaparicions, delictes tots ells constitutius de crims contra la humanitat.

2020 Món Política i institucions
16 de setembre de 2020 Nou primer ministre del Japó

Yoshihide Suga pren possessió com a nou primer ministre del Japó, dos dies després de ser nomenat president del Partit Liberal Democràtic. Yoshihide Suga succeeix Shinzo Abe, en el càrrec des del 2012, que a l’agost de 2020 va anunciar la dimissió per motius de salut.

2020 Món Política i institucions
15 de setembre de 2020 Querella d’Andorra contra un expresident del govern espanyol

La justícia andorrana admet a tràmit una querella de l’Institut de Drets Humans d'Andorra contra l’expresident Mariano Rajoy i altres antics membres del seu govern entre els quals Jordi Fernández Díaz per presumptes coaccions a les institucions. La querella, ampliació d’una anterior del 2019, sosté que Rajoy va visitar el país el 2015 per aconseguir informació sobre els líders independentistes catalans i va pressionar l’entitat Banca Privada d’Andorra, que va tancar el mateix any.

2020 Països Catalans Política i institucions
14 de setembre de 2020 Confirmat l’enverinament d’un líder opositor rus

Diversos laboratoris de Suècia, França i Alemanya confirmen que el líder opositor rus Aleksei Navalni va ser enverinat amb l’agent nerviós conegut com a Novitxok. El 20 d’agost Navalni es va posar malalt durant un vol de Sibèria a Moscou. Després d’un aterratge d’emergència a Omsk va entrar en coma. Ingressat a l’hospital Charité de Berlín del 22 d’agost al 23 de setembre, que és donat d’alta, diversos caps d’estat i de govern europeus, entre els quals Angela Merkel, condemnen l’intent d’assassinat però no esmenten en cap moment l’Estat rus, que la majoria de mitjans occidentals fan responsable de l’enverinament.

2020 Món Política i institucions
13 de setembre de 2020 Assalt al despatx de l’advocat de Carles Puigdemont

Gonzalo Boye, l’advocat que defensa els presidents Carles Puigdemont, Quim Torra i altres polítics independents, denuncia que el seu despatx de Madrid ha estat escorcollat d’incògnit per segona vegada. Com al primer cop, els assaltants fan destrosses i regiren l’habitació però no s’enduen res.

2020 Països Catalans Política i institucions
12 de setembre de 2020 Inici de converses de pau entre els talibans i el govern de l’Afganistan

Comencen a Qatar les converses entre dirigents dels talibans i el govern de l’Afganistan per a posar fi a quasi vint anys de guerra civil. Són conseqüència de l’acord dels talibans i els Estats Units al febrer, i han estat precedides d’intercanvis de presoners els mesos anteriors.

2020 Món Política i institucions
12 de setembre de 2020 Turquia atura les prospeccions de petroli en aigües disputades de l’Egeu

Turquia retira el vaixell que realitza prospeccions petrolieres en aigües de la Mar Egea sobre les quals manté una disputa amb Grècia i Xipre. Les prospeccions van començar al mes d’agost i han donat lloc a tensions entre Turquia i la Unió Europea, especialment amb França. Tanmateix, el govern turc, no expressa la voluntat de renunciar a les prospeccions.

2020 Món Política i institucions
11 de setembre de 2020 Celebració de l’11 de setembre

Se celebra el Dia Nacional de Catalunya en unes condicions excepcionals a causa de la pandèmia de la COVID-19. Al matí, les ofrenes florals a Rafael de Casanova es redueixen al mínim i la manifestació de la tarda, molt més reduïda que en les anteriors, té lloc de manera descentralitzada, sense desplaçament i amb distància de seguretat entre els participants, en total entre 50 i 60 mil. Les consignes reivindiquen la fi de la repressió i la unitat dels partits independentistes. Les manifestacions espanyolistes les protagonitza l’extrema dreta.

2020 Països Catalans Política i institucions
10 de setembre de 2020 El Parlament Europeu retira el premi Sakhàrov a Aung San Suu Kyi

La vicepresident del Parlament europeu Heidi Hautala anuncia que la cambra retira el premi Sakharov a la ministra d’afers estrangers i cap de govern de fet de Myanmar Aung San Suu Kyi per la seva inhibició davant els crims comesos per l’exèrcit contra la minoria musulmana dels rohingya. La vicepresidenta aclareix, però, que la cambra segueix reconeixent la lluita de Suu Kyi per la democràcia a Myanmar que la van fer mereixedora del premi l’any 1990.

2020 Món Política i institucions
8 de setembre de 2020 Commutades les penes de mort dels sentenciats per l’assassinat del periodista Khashoggi

Un tribunal saudita commuta les penes de mort per 20 anys de presó als cinc condemnats al desembre de 2019 per l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. El canvi té lloc després que la família de la víctima perdonés els assassins. En canvi, la nòvia de Khashoggi qualifica el procés judicial de farsa, i sosté que l’assassinat va ser ordenat des de la casa reial saudita.

2020 Món Política i institucions
7 de setembre de 2020 El PP, acusat d’un nou cas de corrupció

La fiscalia assenyala els exministres del Partido Popular Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal com a principals sospitosos de la trama corrupta coneguda per “cas Kitchen”. El cas té l’origen en les investigacions sobre l’excomissari José Manuel Villarejo, que posen al descobert una operació per a robar documents a l'extresorer del PP Luis Bárcenas. El 18 de setembre el jutge imputa l’ex ministre Fernández Díaz en el cas.

2020 Món Política i institucions
6 de setembre de 2020 Detenció massiva de manifestants a Hong Kong

La policia deté uns 300 manifestants a Hong Kong. La mobilització es va convocar per la decisió de la cap de la zona administrativa especial Carrie Lam d’ajornar les eleccions a la cambra legislativa. Carrie Lam, que addueix la crisi de la COVID-19 com a motiu de la decisió, ha seguit en tot moment les directrius de Pequin des que van començar les protestes contra els atacs a l’autogovern.

2020 Món Política i institucions
5 de setembre de 2020 L’AIEA anuncia que l’Iran acumula més urani enriquit del permès

Després de la visita a dos centrals nuclears, els inspectors de l’Agència Internacional de l’energia atòmica informen que l’Iran acumula urani enriquit més de 10 vegades per sobre el límit permès pel tractat del 2015. L’Iran afirma que la seva energia nuclear és per a finalitats exclusivament pacífiques. L’anunci s’ha donat a conèixer després que el president nord-americà Donald Trump, que en accedir al poder va retirar els Estats Units del tractat, imposés noves sancions a l’Iran,

2020 Món Política i institucions
4 de setembre de 2020 Descoberta una gran base de dades d’Estat Islàmic

L’Institut per al Diàleg Estratègic (ISD) fa públic el descobriment a la xarxa d’una gran base de l’organització terrorista autoanomenada Estat Islàmic. Les investigacions van començar després de la mort del seu líder Abu Bakr al-Baghdadi, a l’octubre de 2019. Es tracta d’un repositori descentralitzat, renovat constatment amb continguts de propaganda radical islàmica, instruccions i informacions sobre atemptats i accions de sabotatge.

2020 Món Política i institucions
3 de setembre de 2020 Remodelació del govern de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra canvia tres consellers del seu govern. Miquel Sàmper substitueix Miquel Buch al departament d’interior, Àngels Ponsa ocupa el càrrec en el lloc de Mariàngela Vilallonga al de cultura, i en el d’economia Ramon Tremosa relleva Àngels Ponsa.

2020 Països Catalans Política i institucions
3 de setembre de 2020 Íñigo Urkullu és investit lehendakari

El Parlament basc sorgit de les eleccions del 12 de juliol celebra el ple d’investidura, en el qual Íñigo Urkullu és confirmat en el càrrec amb els vots del Partit Nacionalista Basc (30 de 60 escons) i el Partit Socialista d’Euskadi (10). El 8 de setembre Urkullu forma un govern de coalició amb el PSE amb 8 consellers del PNB i 3 del PSE.

2020 Món Política i institucions
2 de setembre de 2020 Comença el judici per l’atemptat de Charlie Hebdo

Comença a París el judici a catorze presumptes col·laboradors dels terroristes de l’atemptat al setmanari satíric Charlie Hebdo del 7 de gener de 2015, en el qual foren assassinades 12 persones.

2020 Món Política i institucions
1 de setembre de 2020 Quatre expresidents del govern espanyol defensen Martín Villa

Els quatre expresidents del govern vius de la monarquia constitucional Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy signen una carta conjunta on defensen l’actuació de l’ex ministre de l’interior Rodolfo Martín Villa. La carta està dirigida a la jutgessa argentina Maria Servini, que en virtut de la llei de justícia universal vigent a l’Argentina interroga Martín Villa per a decidir si el processa per genocidi i crims contra lesa humanitat amb motiu de diversos morts a mans de la policia en 1976-78, quan ocupava el càrrec.

2020 Món Política i institucions
31 d'agost de 2020 Carles Puigdemont abandona el PDeCAT

El president de la Generalitat a l’exili i eurodiputat Carles Puigdemont es dona de baixa del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), precedit el 29 d’agost pel conseller a l’exili Lluís. Després de Puigdemont ho fan la majoria de diputats al Parlament de Catalunya, així com Jordi Turull i Josep Rull, empresonats després de la sentència de l’1 d’octubre. El detonant de la decisió és el litigi presentat pel PDeCAT pel nom “Junts per Catalunya” després que Carles Puigdemont anunciés la intenció de registrar un nou partit polític amb aquest nom.

2020 Països Catalans Política i institucions
30 d'agost de 2020 Eleccions generals a Montenegro

Se celebren eleccions generals a Montenegro. Malgrat continuar com a primera força, el Partit Socialdemòcrata té un retrocés important, gràcies al qual la coalició opositora Futur per a Montenegro aconsegueix formar amb altres partits el primer govern conservador des de la independència, amb Zdravko Krivokapić com a primer ministre.

2020 Món Política i institucions
27 d'agost de 2020 Barcelona retira la medalla d’Or a Joan Carles I

L’ajuntament de Barcelona celebra un ple extraordinari sobre la monarquia en el qual s’aprova la proposta de retirar la medalla d’Or de la ciutat al rei emèrit Joan Carles I. Voten a favor de la proposta ERC i JxCat (que van presentar la proposta) i en contra PSC, Cs i PP, mentre que Barcelona en comú s’absté. L’alcaldessa Ada Colau justifica l’abstenció perquè segons ella la moció es va presentar per “fer caure” el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez. En un segon ple celebrat el 30 d'octubre es fa efectiva la retirada amb els vots favorables de Barcelona en Comú, ERC i JxCat mentre que PSC, Cs, PP i Barcelona pel Canvi hi voten en contra.

2020 Països Catalans Política i institucions
27 d'agost de 2020 Mor una opositora turca en vaga de fam

L’advocada turca Ebru Timtik mor després d’una vaga de fam de 238 dies. El març del 2019 va un tribunal la va condemnar a tretze anys i sis mesos de presó per ‘ser membre d’una organització terrorista’ després d’un judici en què la defensa no va tenir accés a les proves i en el qual s’acceptaven testimonis anònims. Timtik és el quart pres polític que mor en vaga de fam des del juny de 2020.

2020 Món Política i institucions
26 d'agost de 2020 Dimiteix un comissari europeu per infringir mesures contra la COVID

Phil Hogan, comissari per Irlanda de transport a la Comissió Europea dimiteix el càrrec després de fer-se públic que el 19 d’agost va assistir a un àpat amb més de 80 persones, contravenint les mesures del govern irlandès. El 12 d'octubre la substitueix en el càrrec, Mairead McGuinness, proposada al seu torn per l’executiu irlandès.

2020 Món Política i institucions
20 d'agost de 2020 Els Estats Units suspenen el tractat d’extradició amb Hong Kong

Els Estats Units anuncien la suspensió de les extradicions amb Hong Kong, juntament amb els estatuts de soci comercial i diplomàtic preferents. El govern nord-americà addueix l’entrada en vigor de la nova llei de seguretat nacional a la Xina que considera que posa en greu perill drets i llibertats fonamentals. La mesura ve precedida per la suspensió del tractat d’extradició amb Hong Kong de la Gran Bretanya, Alemanya o Austràlia.

2020 Món Política i institucions
19 d'agost de 2020 Substituïda la portaveu de Ciudadanos al Parlament de Catalunya

La direcció estatal de Ciudadanos substitueix Lorena Roldán per Carlos Carrizosa com a portaveu i candidat a la presidència de la Generalitat en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. La mesura es pren en contra de la militància del partit a Catalunya, que el 26 de juliol va ratificar Roldán en primàries.

2020 Països Catalans Política i institucions
18 d'agost de 2020 Veredicte sobre l’assassinat del primer ministre libanès Rafiq Hariri

El Tribunal Especial per al Líban de les Nacions Unides creat el 2007 declara Salim Ayyash culpable i principal responsable de l’assassinat l’any 2005 del primer ministre libanès Rafiq Al-Harīrī. Ayyash va ser jutjat en absència juntament amb altres sospitosos. Ḥizb Allāh, l’organització en la qual militava l’acusat, rebutja la sentència.

2020 Món Política i institucions
18 d'agost de 2020 Cop d’estat a Mali

Militars de Mali s’insurgeixen i derroquen el president Ibrahim Boubacar i el govern encapçalat pel primer ministre Boubou Cissé. En les setmanes anteriors el malestar de la població s’ha traduït en manifestacions contra el mal govern, la incapacitat de controlar el terrorisme gihadista i la corrupció. El cop és condemnat internacionalment. Tot i que la junta militar es compromet a retornar el poder als civils, anuncia que no ho farà abans de dos anys. El 6 de setembre fonts oficials informen que el president Keita és a la Unió dels Emirats Àrabs per rebre tractament mèdic.

2020 Món Política i institucions
17 d'agost de 2020 La Casa reial espanyola confirma la presència del rei emèrit a la Unió dels Emirats Àrabs

La Casa Reial espanyola confirma les informacions d’alguns mitjans madrilenys segons les quals el rei emèrit es troba a Unió dels Emirats Àrabs. Es desmenteixen d’aquesta manera altres versions que el situaven a la República Dominicana o a Estoril (Portugal). L’absència de Joan Carles de Borbó va anunciar-se el dia 3, i es relaciona amb diversos presumptes casos de corrupció que se li atribueixen: al juny, el Tribunal Suprem va obrir una investigació preliminar sobre el presumpte cobrament de comissions pel contracte del tren d'alta velocitat a l'Aràbia Saudita. Al juliol la fiscalia de Suïssa (on se li van descobrir comptes no declarats) va obrir una altra investigació sobre els negocis del rei emèrit a partir de declaracions de la seva examant Corinna Larsen, que el 8 de setembre declara a l'Audiència Nacional en relació amb les converses que va tenir amb l'excomissari Villarejo sobre aquests comptes i els negocis de Joan Carles.

2020 Món Política i institucions
15 d'agost de 2020 Redistribució de les forces nord-americanes a Europa

El secretari d’estat nord-americà Mike Pompeo i el ministre de defensa polonès Mariusz Blaszczak signen l’Acord de Cooperació de Defensa Reforçada, pel qual uns 5.000 efectius de les forces nord-americanes estacionades a Alemanya es transfereixen a Polònia, on també es traslladarà el quarter general. L’operació segueix les reiterades acusacions del president Donald Trump a Alemanya de no contribuir prou a les finances de l’OTAN. L’anomenat redesplegament estratègic preveu també la redistribució d’uns 12.000 militars en altres estats europeus i el retorn als Estats Units d’uns 6.400 retornats del total dels prop de 38.000 fins ara estacionats a Alemanya.

2020 Món Política i institucions
14 d'agost de 2020 Arxivada la querella contra el jutge que va condemnar a mort Puig Antich

L’Audiència de Barcelona arxiva la querella presentada per crims contra lesa humanitat contra el jutge Carlos Rey com a autor de la sentència que condemnava a mort Salvador Puig Antich (1974). La querella la van presentar el 2018 les germanes de Puig Antich i l’ajuntament de Barcelona. L’Audiència de Barcelona basa l’arxivament de la causa en la Llei d’Amnista del 1977 i que el delicte de lesa humanitat no figurava a la legislació espanyola quan la sentència es va redactar.

2020 Països Catalans Política i institucions
13 d'agost de 2020 Desplegament militar de França a l’est de la Mediterrània

El president de França Emmanuel Macron envia dos avions de combat i una fragata a l’est de la Mediterrània. L’objectiu de la missió és dissuadir Turquia de les prospeccions de gas i petroli iniciades al juny en les aigües disputades entre Grècia, Turquia i Xipre. França i Turquia, membres de l’OTAN, donen suport a bàndols enfrontats a la guerra de Líbia.

2020 Món Política i institucions
13 d'agost de 2020 Acord entre Israel i la Unió dels Emirats Àrabs per normalitzar relacions

En un comunicat conjunt, el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, el príncep hereu d’Abu Dhabi Mohammed Al Nahyan i el president nord-americà Donald Trump fan públic l’establiment de relacions entre la Unió dels Emirats Àrabs (UAE). Un dels resultats de l’acord és que Israel suspèn (però no retira) els plans d’annexió de parts de Cisjordània. La UAE es converteix d’aquesta manera en el primer dels estats del Golf en normalitzar relacions amb Israel, i el quart dels estats àrabs després d’Egipte (1979), Jordània (1994) i Mauritània (1999-2009). L’Autoritat Nacional Palestina qualifica l’acord de “traïció”.

2020 Món Política i institucions
12 d'agost de 2020 El govern de Namíbia rebutja l’oferta de reparacions d’Alemanya

El president de Namíbia Hage Geingob rebutja l’oferiment d’Alemanya com a reparació del genocidi de 1904-1908, en què l’exèrcit colonial assassinà prop d’un 75% de la població herero i nama en resposta a una insurrecció. Les converses sobre aquesta qüestió es van iniciar el 2015. Alemanya, contrària a fer servir el terme “reparacions”, va acceptar al juny de 2020 presentar formalment una disculpa.

2020 Món Política i institucions
10 d'agost de 2020 El Parlament de Catalunya eludeix publicar la reprovació a Joan Carles I

El Parlament de Catalunya publica les resolucions aprovades al ple monogràfic sobre la monarquia celebrat el 7 d’agost. El text omet la reprovació al rei emèrit Joan Carles I “per dècades d'impunitat i enriquiment il·legítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals del cap d'Estat i cap de les Forces Armades” així com el fragment segons el qual "la monarquia borbònica ha estat i és un pilar cabdal per a la persecució dels drets del poble català”. El 18 d’agost Junts per Catalunya demana formalment a la mesa del parlament el cessament del secretari general del Parlament Xavier Muro, responsable de les publicacions de les sessions. El president del parlament Roger Torrent denega la petició.

2020 Països Catalans Política i institucions
10 d'agost de 2020 Egipte restableix el Senat

Egipte restaura el senat amb eleccions a la cambra, que va ser dissolta el 2014 pel president Abd al-Fatà al-Sissí, acusant-la de corrupta. Sota el nou reglament, un terç dels senadors són designats directament pel president.

2020 Món Política i institucions
9 d'agost de 2020 El lehendakari Urkullu fa públics els documents de la mediació de l’1-O

El lehendakari en funcions Íñigo Urkullu fa pública la documentació que va acumular durant el 2017 com a mediador en el referèndum de l’u d’octubre. Un dia abans de declarar al Suprem en el judici (27 de febrer de 2019) va dipositar còpies dels més de 300 documents a la fundació Sabino Arana, l'arxiu històric d'Euskadi i el Monestir de Santa Maria de Poblet. Els originals els guarda el mateix Urkullu.

2020 Països Catalans Política i institucions
9 d'agost de 2020 Eleccions presidencials a Bielorrússia

Se celebren eleccions presidencials a Bielorússia. El president Aleksandr Lukasenko, en el poder des del 1991 i al capdavant d’un règim autoritari i personalista, obté més del 80% dels vots segons les fonts oficials, però l’oposició l'acusa de frau i de manipular els resultats. Les setmanes següents té lloc l’onada de protestes més gran des de la independència de l’ex república soviètica. La principal contricant de Lukasenko, Svetlana Tikhanovskaja, muller d’un líder opositor empresonat després que anunciés la seva candidatura, s’exilia a Lituània. L’11 d’agost anuncia per vídeo que pren aquesta decisió per a protegir els seus fills de la repressió desencadenada pel règim.

2020 Món Política i institucions
7 d'agost de 2020 La justícia belga rebutja extradir Lluís Puig

La justícia belga resol que no pot extradir el conseller de Cultura a l’exili Lluís Puig perquè considera que el Tribunal Suprem espanyol no és competent per a demanar-ne l’extradició. És la tercera euroordre que Espanya presenta contra Puig. La primera va ser retirada pel jutge Llarena i la segona no es va acceptar per un defecte de forma. La fiscalia belga anuncia que presentarà recurs.

2020 Països Catalans Política i institucions
6 d'agost de 2020 Les Corts Valencianes aproven un pacte de reconstrucció per la COVID-19

Amb la unitat dels partits del govern i l’oposició llevat de Vox, les Corts Valencianes aproven el pacte de reconstrucció econòmica, social i sanitària. L’acord s’afegeix als altres dos pactes acordats per la Generalitat Valenciana amb la patronal i els sindicats i amb els ajuntaments i les diputacions.

2020 Països Catalans Política i institucions
4 d'agost de 2020 Dos centenars de morts per una explosió al port de Beirut

Prop de 200 morts, més de 6.500 ferits i un centenar de desapareguts és el resultat d’una explosió en uns magatzems al port de la capital del Líban en encendre’s un dipòsit de 2750 tones de nitrat d’amoni. Després de l’explosió se succeeixen les manifestacions contra el govern, responsabilitzant-lo de l’accident per la negligència i la corrupció. El 10 d’agost el primer ministre Hassan Diab anuncia la dimissió en bloc del govern.

2020 Món Política i institucions
4 d'agost de 2020 Allau de detencions d’opositors a Zimbabwe

Grups de drets humans de Zimbabwe denuncien que uns 60 opositors i activistes són detinguts en una operació policial. Les detencions arriben en un moment de dures crítiques per la corrupció i el mal govern que encapçala el president Emmerson Mnangagwa, que en una aparició televisiva fa un dur advertiment a l’oposició i als activistes pels drets humans i civils. Més d’un centenar de destacats intel·lectuals africans signen una petició per a que la Unió Africana i el bloc d’estats de l’Àfrica del Sud suspenguin a Zimbabwe la seva qualitat de membre.

2020 Món Política i institucions
31 de juliol de 2020 Conferència de presidents autonòmics

A San Millán de la Cogolla (la Rioja) se celebra la conferència de presidents de comunitats autònomes que encapçalà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per tal de fixar els criteris de repartiment dels fons europeus de recuperació per la covid-19. No hi assisteix el president de la Generalitat Quim Torra, que critica la trobada presencial, i exigeix una reunió bilateral telemàtica per resoldre temes pendents. Torra retreu també a Sánchez la presència del rei Felipe VI a la trobada, que considera que és per netejar la imatge de la corona espanyola.

2020 Món Política i institucions
31 de juliol de 2020 El Tribunal Suprem espanyol anul·la la condemna a Otegi a instàncies del TEDH

El Tribunal Suprem espanyol anul·la la sentència del cas Bateragune que condemnava el líder Arnaldo Otegi i quatre polítics més de l'esquerra abertzale per pertinença a organització terrorista. L’anul·lació és conseqüència de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del novembre del 2018 contra el Suprem per la manca d’imparcialitat en el judici i en la jutge que els va condemnar.

2020 Món Política i institucions
30 de juliol de 2020 Querella de polítics catalans contra el CNI per espionatge

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el regidor de Barcelona per ERC i exconseller d’Exteriors i d'Ensenyament, Ernest Maragall, presenten una querella contra l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán i l'empresa israeliana NSO Group. El 14 de juliol es va anunciar que l’any 2019 els mòbils dels dos polítics havien estat espiats a través del programa Pegasus, que aquesta empresa només ven a governs o a organismes estatals. L’aplicació WhatsApp també confirma la interferència, que hauria atacat uns 150 polítics més.

2020 Països Catalans Política i institucions
30 de juliol de 2020 Segona acusació formal contra l’exministre d’Interior italià

El Senat italià aprova obrir un procés judicial contra l’exministre de l’Interior italià pel bloqueig del vaixell de rescat Open Arms, amb més d’un centenar de migrants a bord l’estiu del 2019. L’acusació el considera presumptament responsable de detenció il·legal. El febrer de 2020 Salvini també va ser desproveït de la immunitat parlamentària pel Senat en un cas semblant.

2020 Món Política i institucions
29 de juliol de 2020 Els separatistes del Iemen del Sud acorden reintegrar-se a la coalició antihouthi

El Consell de Transició del Sud, òrgan que agrupa sectors sunnites del Iemen del Sud arriba a un acord amb el govern iemenita, reconegut internacionalment després d’un acord d’alto el foc signat al juny. A canvi, l’acord dona al Consell representació en el govern que s’ha de formar en els trenta dies següents. Aquesta absència de representació va comportar a l’abril la sortida del Consell de la coalició sunnita enfrontada a la milícia xiïta houthi en la guerra civil que es va iniciar el 2011.

2020 Món Política i institucions
28 de juliol de 2020 Revocat el tercer grau penitenciari a presos polítics independentistes

El jutge de vigilància penitenciària suspèn a petició de la fiscalia el tercer grau concedit el 14 de juliol a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que a partir d’ara han de tornar a dormir al centre penitenciari de Lledoners els caps de setmana. El 30 de juliol se suspèn també el tercer grau a Josep Rull i Jordi Turull. El 18 d'agost la jutge de vigilància penitenciària del mateix jutjat avala el tercer grau, però els presos independentistes continuen a la presó fins a la resolució del tribunal suprem.

2020 Països Catalans Política i institucions
27 de juliol de 2020 La Generalitat expedienta l’arquebisbat de Barcelona per no respectar les restriccions contra la covid-19

La Generalitat de Catalunya obre un expedient sancionador a l’arquebisbat de Barcelona per la missa que el dia anterior va celebrar a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona per les víctimes de la covid-19. La missa, oficiada per l’arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, no tenia l'autorització del Procicat (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya), perquè superava l'aforament màxim permès.

2020 Països Catalans Política i institucions
25 de juliol de 2020 Comença el procés fundacional de JxCat com a partit polític

A Barcelona té lloc un acte predominantment telemàtic en el qual comença el procés de refundació de Junts per Catalunya com a partit polític. El projecte, liderat per Carles Puigdemont, arrenca sense el PDeCAT i és previst que culmini el 3 d’octubre.

2020 Països Catalans Política i institucions
24 de juliol de 2020 Vist per sentència el judici als membres de la mesa del Parlement

Del 21 al 24 de juliol se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el judici contra els membres de la mesa del Parlament. L’acusació imputa als exvicepresidents Lluís Corominas i Lluís Guinó, l'ex secretària primera Anna Simó i l'ex secretària quarta Ramona Barrufet el delicte de desobediència per l’aprovació de les anomenades “lleis de desconnexió” en el ple dels dies 6 i 7 de setembre de 2017 prèvies al referèndum de l’u d’octubre i la declaració d’independència del 3 d’octubre.

2020 Països Catalans Política i institucions
24 de juliol de 2020 Acord de Goldman Sachs amb el govern de Malàisia per un cas de corrupció multimilonària

El banc Goldman Sachs arriba a un acord amb el govern de Malàisia per compensar amb 3,9 bilions de dòlars les pèrdues d’un fons estatal de desenvolupament. El frau, comès mitjançant una emissió de bons el 2012 i 2013, hauria sostret uns 2,7 mil milions de dòlars per al pagament de suborns. El dia 28 un tribunal declara l’ex-primer ministre Najib Razak culpable de tots els càrrecs de l’estafa.

2020 Món Política i institucions
24 de juliol de 2020 Inauguració de Santa Sofia com a mesquita

La basílica de Santa Sofia, a Istanbul, inaugura amb la primera pregària la reconversió a mesquita després que el 1934 fos secularitzada com a museu. En la pregària hi participa com a màxima autoritat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, artífex d’aquest canvi. Santa Sofia té l’origen en la basílica cristiana erigida per l’emperador Constantí (segle IV) i que amb la presa de Constantinoble (1435) va ser convertida en mesquita. La decisió rep dures crítiques internacionals, sobretot de la UNESCO, que la va declarar patrimoni de la humanitat el 1985, i del govern grec.

2020 Món Política i institucions
23 de juliol de 2020 La Generalitat fa públic el cens de les immatriculacions eclesiàstiques

El govern català fa públiques les 3.722 propietats que l’Església va inscriure al registre de la propietat a Catalunya en virtut de la reforma del 1998 de la llei hipotecària, vigent fins al 2015. Aquesta reforma permetia inscriure en el registre béns immobles sense tenir cap títol que n’acredités la propietat, i donava als bisbes atribucions de notari. Generalment es tracta d’ermites o llocs de culte que es troben a l'interior de propietats de particulars. Des de fa uns anys les immatriculacions eclesiàstiques han estat denunciades com a il·legals i en alguns casos han donat lloc a litigis.

2020 Països Catalans Política i institucions
23 de juliol de 2020 Substitució d’Oriol Junqueras al Parlament Europeu

Jordi Solé, d’Esquerra Republicana de Catalunya, pren possessió com a diputat de l’Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu en substitució d’Oriol Junqueras. La cambra europea accepta la inhabilitació de Junqueras per part del Tribunal Suprem espanyol que comporta la sentència del judici per l’1 d’octubre. Junqueras té oberta una causa als tribunals de Luxemburg en contra del Parlament Europeu per deixar vacant el seu escó.

2020 Països Catalans Política i institucions
22 de juliol de 2020 Una diputada de JxCat es nega a declarar al Tribunal Suprem

La diputada de JxCat Laura Borràs es nega a declarar davant del Tribunal Suprem. Borràs està acusada d’adjudicació presumptament irregular de divuit contractes fraccionats de manera il·legal a un suposat amic per valor d’uns 260.000 euros quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs sosté que la seva actuació va ser legal, i que l’acusació no ha presentat proves factuals. Considera que obeeix a una persecució política.

2020 Països Catalans Política i institucions
21 de juliol de 2020 Inici del judici a l’exdictador del Sudan

Començà el judici contra Umar al-Baixir i una vintena d’ex-alts càrrecs del seu règim per la participació en el cop d’estat del 1989 amb el qual prengué el poder.

2020 Món Política i institucions
21 de juliol de 2020 En llibertat els darrers CDR detinguts en l’operació Judes

Surten en llibertat sense càrrecs els dos darrers detinguts en l’operació Judes després de declarar a l’Audiència Nacional. L’operació Judes es va fer pública el 23 de setembre de 2019, quan la Guàrdia Civil 23 va detenir nou CDR als seus domicilis, la majoria a Sabadell. Set van ser traslladats a Madrid i van ingressar a presó fins els mesos de desembre i gener. L’operació anava dirigida contra una suposada organització terrorista dins els CDR creada poc abans de la sentència de l’1 d’octubre. Tot i la manca d’evidències, no es retiren les acusacions de pertinença a banda armada. El juny de 2019, la fiscalia de l'Audiència Nacional va incorporar a la causa quatre ciutadans més que van participar en les protestes contra la sentència. Alerta Solidària, l’organització que es fa càrrec de la defensa dels acusats, denuncia la fabricació de proves falses amb finalitats polítiques, coaccions en les declaracions dels detinguts, maltractaments i vulneració de drets en la defensa.

2020 Països Catalans Política i institucions
20 de juliol de 2020 El president rus substitueix el governador d’una regió enmig de protestes

El president rus Vladímir Putin nomena un nou governador en funcions a la regió de Khabarovsk, a l’extrem oriental del país. L’arrest del governador Serguei Furgal el 9 de juliol, a qui s’acusava d’assassinat, va desencadenar una onada de protestes, que qualificaven les acusacions i l’arrest d’estar políticament motivats.

2020 Món Política i institucions
16 de juliol de 2020 Les acadèmies dels Països Catalans subscriuen un protocol per a una llengua estàndard

Els presidents de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros; de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, signen un protocol per cooperar en l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna "unitari", "inclusiu" i "respectuós" amb les variants geogràfiques.

2020 Països Catalans Política i institucions
15 de juliol de 2020 Els Països Baixos porten Rússia al Tribunal d’Estrasburg

Els Països Baixos acusen formalment l’estat de Rússia davant del Tribunal Europeu de Drets Humans per l’atac que va fer caure l’avió MH17 a Ucraïna el 2014. Segons les investigacions dels Països Baixos l’atac de la milícia prorussa va comptar amb la participació russa. Van morir tots els 298 ocupants de l’avió, la major part dels quals ciutadans dels Països Baixos.

2020 Món Política i institucions
12 de juliol de 2020 Eleccions als parlaments basc i gallec

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec. Al País Basc, el PNB augmenta lleugerament la representació (31) tot i no arribar a la majoria absoluta i EH Bildu es consolida com a segona força (22) seguit del Partit Socialista (10) i de Podemos (6), que pateix un fort retrocés. PP i Ciutadans obtenen 5 escons cadascun i l’extrema dreta (Vox) entra per primer cop a la cambra. A Galícia, el PP liderat per Alberto Núñez Feijóo obté la quarta majoria absoluta (42), seguit del BNG, que triplica la representació (19), i dels socialistes (14). De ser segona força el 2016, Podem i les Marees a Galícia es queden sense diputats.

2020 Món Política i institucions
12 de juliol de 2020 Eleccions presidencials a Polònia

En la segona volta de les eleccions presidencials el conservador Andrzej Duda derrota amb un 51% dels vots el liberal Rafal Trzaskowski. La participació és la més alta de la Polònia postcomunista (68,2%). Duda repeteix en el càrrec, que va aconseguir el 2015.

2020 Món Política i institucions
11 de juliol de 2020 25 anys de la massacre de Srebrenica

Es commemoren els 25 anys de la massacre de Srebrenica (Bòsnia i Hercegovina), on moriren uns 8.000 bosniomusulmans el juliol de 1995 assassinats per forces serbobosnianes. L’expresident nord-americà Bill Clinton (que va ser clau per aturar les guerres dels Balcans de 1992-99) i el príncep de Gal·les són la principal representació internacional.

2020 Món Política i institucions
10 de juliol de 2020 Sèrbia i Kosovo reprenen converses

Després de divuit mesos d’interrupció Kosovo i Sèrbia reprenen les converses per resoldre la disputa territorial que els enfronta. La trobada, que es fa de manera telemàtica, és impulsada per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Emmanuel Macron, que consideren la resolució de la disputa imprescindible per iniciar negociacions d’ingrés a la UE.

2020 Món Política i institucions
5 de juliol de 2020 Enfrontaments interètnics a Etiòpia

Almenys 166 persones moren a Etiòpia en l’onada de protestes que desencadena l’assassinat del cantant Hachalu Hundessa el 29 de juny. Hundessa era un dels líders més destacats de l’ètnia oromo, i denunciava el govern d’Etiòpia per la discriminació que practica contra el seu poble. La majoria dels morts i ferits són conseqüència dels xocs amb la policia.

2020 Món Política i institucions
3 de juliol de 2020 Dimissió en bloc del govern francès

Una setmana després de les eleccions locals, que van comportar una severa derrota de La République en Marche, el partit del president francès Emmanuel Macron, el govern encapçalat pel primer ministre Édouard Philippe dimiteix. El mateix dia, Macron nomena l’alcalde de Prada, Jean Castex, nou primer ministre al capdavant d’un nou govern.

2020 Món Política i institucions
3 de juliol de 2020 Òmnium Cultural es querella contra Joan Carles I

L’entitat Òmnium Cultural presenta una querella al Tribunal Suprem contra el rei emèrit espanyol, Joan Carles I, per blanqueig de capitals, corrupció i frau fiscal. La petició té l’origen en investigacions d’un fiscal suís dels comptes de Joan Carles I que l’entitat demana bloquejar. El 14 de juliol les autoritats suïsses comencen a tramitar la petició.

2020 Països Catalans Política i institucions
2 de juliol de 2020 Aprovada en referèndum la reforma constitucional de Rússia

Els òrgans electorals de Rússia anuncien que la proposta de reforma constitucional sotmesa a referèndum té l’aprovació del 78% dels electors. La reforma permet a Vladímir Putin mantenir-se en el poder fins al 2036. Les votacions van començar el 25 de juny i van acabar l’1 de juliol. L’oposició denuncia nombroses irregularitats.

2020 Món Política i institucions
2 de juliol de 2020 Conflicte a l’OTAN per desavinences entre Turquia i França

França es retira d’unes maniobres navals de l’OTAN (operació Sea Guardian) perquè acusa Turquia de violar l’embargament d’armes a Líbia. El mes de juny França ja va acusar Turquia de no haver inspeccionat un vaixell al Mediterrani que suposadament transportava armes i que vaixells de guerra turcs van mostrar un comportament hostil en creuar-se amb una corbeta de l'armada francesa. França i Turquia donen suport a bàndols oposats en la guerra civil de Líbia.

2020 Món Política i institucions
2 de juliol de 2020 Tercer grau per a tres presos d’Altsasu

Després de més de tres anys de presó (més d’un en règim preventiu), tres dels joves d’Altsasu condemnats a presó obtenen el tercer grau. Dos dels condemnats van obtenir-lo el desembre del 2020, i dos més encara es troben en tercer grau. El cas va tenir lloc arran d’una baralla amb guàrdies civils de paisà el 15 d’octubre de 2016 en unes circumstàncies confuses i ha estat motiu de fortes crítiques cap a la judicatura espanyola pel que es considera una sentència desproporcionada i motivada políticament.

2020 Món Política i institucions
1 de juliol de 2020 Autoritzades les persecucions en calent dels Mossos en territori francès

Entra en vigor l’acord entre els estats espanyol i francès pel qual els Mossos d’Esquadra poden perseguir fugitius en territori francès. L’acord, que es va signar el 4 de març, permet empaitar autors de determinats crims fins a un màxim de 10 km des de la frontera, i només en els casos que no s’hagi pogut avisar la policia francesa.

2020 Països Catalans Política i institucions
1 de juliol de 2020 Alemanya comença la presidència rotatòria de la UE

Alemanya relleva Croàcia en la presidència de la UE, que per darrer cop representa la cancellera Angela Merkel. La pandèmia de la covid-19 i la crisi econòmica resultant, així com el tancament definitiu del Brexit són les qüestions que ha d’afrontar fins al mes de desembre, quan Portugal assumirà el càrrec.

2020 Món Política i institucions
30 de juny de 2020 El rei de Bèlgica lamenta el règim colonial

En ocasió del 60è aniversari de la independència, el rei Felip de Bèlgica envia una carta al president de la República Democràtica del Congo, Félix Tshisekedi, on lamenta el patiment d’un gran nombre de congolesos durant el domini colonial belga. És el primer cop que un monarca belga es refereix en aquests termes a aquesta qüestió. En 1808-1908, l’avantpassat de Felip, Leopold II, va aconseguir un domini personal de gran part del territori belga del Congo, que va ser governat amb una gran crueltat.

2020 Món Política i institucions
29 de juny de 2020 Un ex primer ministre francès, condemnat a presó per corrupció

François Fillon, primer ministre de França en 2007-10, és condemnat a cinc anys de presó (tres dels quals suspesos), al pagament d’una multa i a una inhabilitació de deu anys pel pagament de feines fictícies a la seva dona, que també és condemnada.

2020 Món Política i institucions
29 de juny de 2020 El govern de l’Índia prohibeix diverses apps xineses

El govern de l’Índia prohibeix 59 aplicacions xineses utilitzades en el seu territori, entre les quals Tik Tok. Segons el ministeri d’informació i tecnologia, les aplicacions s’apropien indegudament de dades dels usuaris. La mesura es produeix una setmana després d’un enfrontament armat a la regió fronterera de Ladakh.

2020 Món Política i institucions
28 de juny de 2020 La Xina aprova la llei de seguretat

Després de ser aprovada per la cambra legislativa i signada pel president Xi Jinping, la Xina aprova la Llei de seguretat, establerta per ser aplicada sobretot a Hong Kong. La llei inclou quatre delictes: secessió, subversió contra el govern central, terrorisme i col·laboració amb agents estrangers que posin en perill la unitat nacional. La llei s’incorpora a l’estatut especial de Hong Kong i també preveu que, en cas de conflicte amb les lleis estatals, aquestes tenen precedència. L’oposició considera la nova llei el final de l’autonomia de Hong Kong i de la seva limitada democràcia. La llei entra en vigor el dia 1 de juliol.

2020 Món Política i institucions
28 de juny de 2020 L’extrema dreta aconsegueix l’alcaldia de Perpinyà

En la segona volta de les eleccions municipals franceses l’extrema dreta aconsegueix la majoria a l’ajuntament de Perpinyà. Louis Aliot, del Rassemblement National (fins al 2018 Front National) obté el 54% dels vots superant el 47% de l’anterior alcalde, el republicà Jean-Marc Pujol. Perpinyà és el primer municipi de més de 100.000 habitants controlat per l’extrema dreta des del 1995. En el conjunt de l’estat francès destaca el fort retrocés de La République en Marche, el partit del president Macron, i l’ascens dels ecologistes. A París la socialista Anne Hidalgo reté l’alcaldia.

2020 Països Catalans Política i institucions
27 de juny de 2020 Nou govern a la República d’Irlanda

Després de més de cinc mesos de negociacions, Irlanda inaugura nou govern. N’és el primer ministre (taoiséach, en irlandès) Micheál Martin, líder del Fianna Fáil. L’acord de govern de coalició entre aquest partit, el Fine Gael de l’anterior primer ministre Leo Varadkar i els ecologistes preveu que Varadkar substitueixi Martin el desembre del 2021. És el primer cop des de la guerra civil (1922-23) que el Fine Gael i el Fianna Fáil comparteixen govern.

2020 Món Política i institucions
27 de juny de 2020 Fundació del Partit Nacionalista de Catalunya

L’anomenat Grup de Poblet, que agrupa sectors del catalanisme moderat, funda el Partit Nacionalista. Presidit per l’antiga coordinadora del PDeCAT (partit que va abandonar al maig), el PNC descarta la via unilateral i aposta per un referèndum pactat amb l'Estat per resoldre el conflicte entre l’independentisme català i l’Estat espanyol.

2020 Països Catalans Política i institucions
25 de juny de 2020 El TJUE sentencia contra els CIE espanyols

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictamina que Espanya no pot tancar demandants d'asil als centres d'internament d'estrangers (CIE) per manca de places en centres d'acollida. És la resposta prejudicial d'un jutjat de Las Palmas pel cas de 26 subsaharians que van demanar protecció internacional. La resposta del Tribunal de Luxemburg contradiu la petició de la Fiscalia, que pretenia denegar la competència del jutge d’instrucció en el cas de sol·licitud d’asil.

2020 Món Política i institucions
24 de juny de 2020 Segona causa del TSJC contra el president Torra

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aprova obrir una segona causa per desobediència contra el president de la Generalitat Quim Torra. La causa té com a motiu no haver despenjat una pancarta de la façana del Palau amb la frase “Llibertat presos polítics i exiliats” a instàncies de la Junta Electoral. El 19 de desembre de 2019 el TSJC va condemnar Torra a un any i mig d’inhabilitació per no despenjar els llaços grocs, tot i que la sentència ha de ser confirmada pel Tribunal Suprem.

2020 Països Catalans Política i institucions
20 de juny de 2020 Final de l’estat d’alarma

Després de sis pròrrogues, el govern espanyol declara la fi de l’estat d’alarma a tot el territori de l’estat imposat des del 14 de març (tres mesos i una setmana) per frenar la pandèmia de la covid-19. Tot i que amb restriccions, sobretot relatives als espais tancats, els ciutadans recuperen la mobilitat, es permet viatjar entre els diversos territoris de l’estat. El 21 Espanya comença a obrir les fronteres de l'espai Schengen. 

2020 Països Catalans Política i institucions
16 de juny de 2020 Enfrontament armat entre forces de l’Índia i de la Xina al Caixmir

Més de 20 soldats indis morts és el resultat de l’enfrontament armat amb forces xineses al territori de Ladakh (Caixmir indi). Ambdós estats s’acusen d’haver traspassat la línia fronterera. És l’incident militar més greu a la zona des de la breu guerra sinoíndia (1962), que acabà amb la cessió per part de l’Índia d’una zona equivalent a Suïssa.

2020 Món Política i institucions
15 de juny de 2020 La UE autoritza la reobertura parcial de l’espai Schengen

Entra en vigor la reobertura parcial de les fronteres de l’espai Schengen autoritzada per la Comissió Europea amb una sèrie de recomanacions. Tot i que anteriorment Eslovàquia, Romania i Polònia ja van reobrir fronteres, la majoria d’estats (inclosos els que no formen part de la UE) aixequen algunes fronteres a partir d’aquesta data. L’obertura està condicionada a l’estat de la pandèmia de la covid-19 a cada país i les fronteres es poden tornar a tancar selectivament en funció de la situació sanitària corresponent. L’estat espanyol ho fa el dia 21, menys amb Portugal, que considera que la pandèmia a Espanya no està prou controlada.

2020 Món Política i institucions
14 de juny de 2020 El Tribunal Suprem obliga a comunicar-se en castellà el País Valencià, Catalunya i les Balears

El Tribunal Suprem espanyol confirma una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que prohibeix al País Valencià, el Principat i les Illes de fer servir el català per comunicar-se institucionalment. Segons el tribunal, la regulació de l’ús de la llengua en què una comunitat s’adreça a una altra és competència exclusiva de l’estat. La sentència també anul·la l’ús preferent del català en l’administració valenciana. Les tres administracions es mostren contràries a la sentència. El 21 d'octubre el Tribunal Suprem desestima els recursos en contra i confirma la sentència.

2020 Països Catalans Política i institucions
14 de juny de 2020 Eleccions al secretariat nacional de l’ANC

La junta electoral fa públics els resultats de les eleccions al secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), celebrades telemàticament del 10 al 13 de juny. Elisenda Paluzie és la candidata més votada, seguida d’Antonio Baños, Montse Soler i David Fernàndez. El 20 de juliol, els 77 membres del secretariat elegeixen els quatre càrrecs orgànics de l’entitat. Paluzie és reelegida a la presidència, mentre que Baños declina ser candidat i Fernàndez obté la vicepresidència. Soler, candidata alternativa a la presidència proposada per Eines de País, queda sense càrrec.

2020 Països Catalans Política i institucions
14 de juny de 2020 Documents de la CIA involucren Felipe González en la creació dels GAL

El diari La Razón informa que, en documents desclassificats dels serveis secrets nord-americans als quals ha tingut accés, s’afirma que l’expresident del govern espanyol Felipe González va autoritzar la creació d’una banda terrorista per combatre ETA al marge de la llei. Entre els anys 1984-87 els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL) van perpetrar tres segrestos i una trentena d’atemptats, i sempre s’havia esmentat González com a probable impulsor dels escamots.

2020 Món Política i institucions
11 de juny de 2020 Retirada d’honors a un expolicia franquista

El Congrés dels Diputats aprova amb els vots en contra de Vox i d’un dels diputats del PP (la resta dels quals s’absté) la retirada de medalles a l’expolicia Antonio González Pacheco (àlies Billy el Niño), conegut i processat per tortures i per crims contra la humanitat durant el franquisme. La retirada d’honors al policia va ser una de les condicions de Podemos per investir Pedro Sánchez, però finalment es du a terme pòstumament, ja que va morir el 7 de maig.

2020 Món Política i institucions
10 de juny de 2020 Identificat l’assassí d’Olof Palme

La fiscalia sueca identifica Stig Engström, que es va suïcidar l’any 2000, com a autor de l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme el 1986. Amb aquesta declaració l’estat suec dona per tancada una investigació que ha durat 34 anys.

2020 Món Política i institucions
9 de juny de 2020 Condemnat un inspector dels Mossos d’Esquadra

Jordi Arasa, cap de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, és condemnat a dos anys i quatre mesos de presó, suspensió de sou i feina, i inhabilitació professional per dos delictes de lesions durant el desallotjament violent de la plaça de Catalunya el 27 de maig de 2011, quan era ocupada pel moviment 15-M.

2020 Països Catalans Política i institucions
8 de juny de 2020 Judici a l’exmilitar salvadorenc acusat d’assassinar el jesuïta Ignacio Ellacuría

L’Audiència Nacional obre el judici a l’excoronel i exviceministre de defensa del Salvador Inocente Montano, acusat de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, cinc jesuïtes espanyols més, i dues dones l’any 1989. Montano, acusat de formar part d’un grup d’extrema dreta oposat a negociar acords amb la guerrilla del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, va ser extradit a Espanya el 2017 des dels Estats Units, on estava empresonat des del 2002 per frau a immigració. Espanya ha demanat sense èxit al Salvador l’extradició d’altres presumptes implicats en la matança.

2020 Món Política i institucions
6 de juny de 2020 L’AIEA acusa l’Iran de denegar-li l’accés a les centrals nuclears

L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) informa que en els darrers quatre mesos l’Iran ha denegat l’accés dels seus inspectors a tres centrals sospitoses d’enriquir urani. L’anunci es fa públic enmig de les tensions de l’Iran amb els Estats Units, que es van retirar del tractat del 2015 pel qual l’Iran renunciava a part dels seus projectes nuclears.

2020 Món Política i institucions
5 de juny de 2020 El conseller d’Exteriors, investigat per desobediència

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obre judici oral contra el conseller d’Exteriors, Bernat Solé, per un presumpte delicte de desobediència durant el referèndum de l’1 d’octubre, quan era alcalde d’Agramunt.

2020 Països Catalans Política i institucions
3 de juny de 2020 L'OMCT es pronuncia contra les condemnes a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

L'Organització Mundial contra la Tortura fa pública una carta a l’estat espanyol on li demana anul·lar la condemna al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. Qualifica de "desproporcionades" les restriccions del dret a la llibertat de reunió pacífica dels líders independentistes. També demana que se suspengui l'execució de les sentències fins que el Tribunal Constitucional resolgui l'apel·lació, així com la reformulació del delicte de sedició al codi penal.

2020 Països Catalans Política i institucions
26 de maig de 2020 Onada de protestes als Estats Units contra la mort d’un home negre per la policia

Una onada de protestes multitudinàries contra el racisme que s’estén per tots els Estats Units té l'origen en la mort de George Floyd, un ciutadà negre. Detingut el 25 de maig per la policia a Minneapolis, un dels agents el va mantenir a terra amb el genoll al coll prop de 9 minuts fins que Floyd va morir asfixiat. Gravada i difosa per les xarxes socials, aquesta mort desencadena protestes i manifestacions multitudinàries arreu dels Estats Units contra la violència policial indiscriminada de la policia envers els afroamericans. Les protestes, sota el lema Black lives matter (les vides dels negres importen), reuneixen també un gran nombre de persones d’altres comunitats i s'internacionalitzen en un moviment contra el racisme (a Barcelona, el 7 de juny té lloc una manifestació).

2020 Món Política i institucions
25 de maig de 2020 Destitució del cap de la Guàrdia Civil

El ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska destitueix el coronel Diego Pérez de los Cobos com a màxim responsable de la Guàrdia Civil per “pèrdua de confiança”. L’endemà presenta la dimissió el segon comandament, i el ministre anuncia un augment de sou als agents del cos. El 27 de maig destitueix el tercer comandament. El 6 de juny el ministeri reconeix que la destitució va estar motivada per l’informe de la Guàrdia Civil sobre la manifestació del 8 de març, segons el qual l’autorització d'aquesta per part del govern podria ser constitutiva de delicte en les circumstàncies de la covid-19. El 8 de juny la jutge arxiva la causa perquè no observa indicis de delicte. Pérez de los Cobos va ser el coordinador policial durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

2020 Món Política i institucions
24 de maig de 2020 Comença el judici a Benjamin Netanyahu per corrupció

Una setmana després de la investidura de Benjamin Netanyahu com a nou primer ministre d’Israel un tribunal de Jerusalem obre el judici en contra seu. Netanyahu, en el càrrec des del 2009, està acusat de suborn, frau i abús de confiança.

2020 Món Política i institucions
23 de maig de 2020 Vox es manifesta contra el govern de Pedro Sánchez desafiant el confinament

El partit d’extrema dreta Vox es manifesta contra el govern de Pedro Sánchez desafiant l’ordre de confinament d’aquest contra la covid-19. La convocatòria de Vox té un cert èxit a Madrid i un seguiment molt reduït a Barcelona. El PP també crida a mobilitzar-se contra el govern de Sánchez.

2020 Món Política i institucions
19 de maig de 2020 El Tribunal Constitucional alemany sentencia contra el servei d’intel·ligència

El Tribunal Constitucional alemany sentencia que el Servei d’Intel·ligència Federal (BND) va vulnerar drets fonamentals quan va interceptar informacions de mitjans de comunicació estrangers al llarg dels anys anteriors. El cas té l’origen en les filtracions del ciberactivista Edward Snowden (2013) que va revelar activitats d’espionatge global dutes a terme per l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units, en què rebia assistència dels serveis d’intel·ligència de països aliats, entre els quals el BND.

2020 Món Política i institucions
17 de maig de 2020 Acord per compartir el poder a l’Afganistan

El president de l’Afganistan Ashraf Ghani i el seu rival Abdul·lah Abdul·lah signen un acord per compartir els poders de la presidència. L’acord posa fi a mig any d’incertesa, després que Abdul·lah qualifiqués de fraudulenta la victòria de Ghani en les eleccions del setembre de 2019 i fos proclamat al febrer. Els termes de l’acord preveuen que Ghani continuï com a titular del càrrec i que Abdul·lah encapçali les negociacions amb els talibans. També preveuen que tots dos designin el mateix nombre de ministres del govern.

2020 Món Política i institucions
17 de maig de 2020 Baixa d’una destacada militant del PDeCat

Marta Pascal, coordinadora del Partit Demòcrata Europeu Català en 2016-18, abandona la formació. Pascal va renunciar al febrer a l’escó de senadora de JxCat (on està integrat el PDeCAT) arran sobretot de les diferències amb el líder del partit Carles Puigdemont.

2020 Països Catalans Política i institucions
17 de maig de 2020 Nou govern a Israel

Després d’un any i mig de bloqueig, s’investeix un nou govern a Israel. Benjamin Netanyahu, encausat per corrupció, torna a ser nomenat primer ministre fins a la meitat de la legislatura, quan és previst que el substitueixi Benny Gantz, el líder del soci de coalició del Likud.

2020 Món Política i institucions
12 de maig de 2020 Xavier García Albiol torna a ser alcalde de Badalona

Xavier García Albiol (PP) és investit nou alcalde de Badalona en segona volta del ple municipal en substitució del socialista Álex Pastor. García Albiol, que ja va ser alcalde en 2011-15, accedeix al càrrec en fracassar l’intent d’acord entre el PSC i Guanyem Badalona.

2020 Països Catalans Política i institucions
9 de maig de 2020 Més de 20 morts en atemptats al Níger

Grups de terroristes motoritzats assassinen a trets una vintena de persones en incursions a la regió de Tillaberi (Níger) fronterera amb Mali, Burkina Faso i Benín. La pandèmia de la covid-19 comporta un augment de l’activitat terrorista al Sahel per part de grups com ara Al-Qaeda i Estat Islàmic.

2020 Món Política i institucions
6 de maig de 2020 El TC espanyol admet a tràmit la revisió de la sentència als líders independentistes catalans

El Tribunal Constitucional espanyol aprova per unanimitat iniciar la revisió dels recursos contra la sentència del judici de l’1 d’octubre presentats pels condemnats Jordi Turull, Dolors Bassa, Josep Rull, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En queden exclosos Oriol Junqueras i Raül Romeva, que tenen pendent la recusació que van presentar contra el TS. La resolució dels recursos és imprescindible perquè els presos polítics puguin recórrer als tribunals europeus.

2020 Països Catalans Política i institucions
5 de maig de 2020 Es presenta el cens de deportats als camps nazis

En ocasió del 75 aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica el cens "Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis", la base de dades de deportats més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones deportades registrades, de les quals entorn de 2.000 són catalanes. En l’elaboració del cens hi han col·laborat l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.

2020 Països Catalans Política i institucions
2 de maig de 2020 Enfrontaments entre l’Estat Islàmic i paramilitars iraquians

Més de deu morts és el resultat dels enfrontaments a la província iraquiana de Diyala entre militants de l’anomenat Estat Islàmic i membres de les Forces de Mobilització Popular, organització paramilitar xiïta que col·labora amb les forces governamentals. Tot i que EI va perdre el març de 2019 el darrer dels territoris que controlava, escamots d’insurgents continuen des de llavors les seves accions, intensificades des de les protestes antigovernamentals del novembre i la crisi de govern subsegüent.

2020 Món Política i institucions
30 d'abril de 2020 Alemanya il·legalitza Ḥizb Allāh

Alemanya anuncia la il·legalització de la branca política de l’organització islamista xiïta Ḥizb Allāh. Fins ara, només estava prohibida la branca militar, però ara el govern alemany considera que els seus militants, prop d’un miler a tota la república, han participat en manifestacions violentes i atacs antisemites. La Unió Europea només manté en la il·legalitat la branca armada, que classifica com a organització terrorista.

2020 Món Política i institucions
28 d'abril de 2020 Més de 40 morts en un atemptat a la ciutat siriana d’Afrin

La deflagració d’un cotxe ple de combustible causa la mort de més de 40 persones, entre els quals una desena de nens, en un mercat d’Afrin, ciutat del Kurdistan sirià fronterera amb Turquia. Afrin va ser presa el 2018 per la milícia proturca enfrontada al govern sirià i a l’YPG, la milícia kurda de Síria, que el govern turc acusa de l’atemptat i que vincula al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que opera a Turquia. L’YPG nega ser l’autor de l’atemptat.

2020 Món Política i institucions
26 d'abril de 2020 Dirigents del Iemen del Sud trenquen la coalició governamental

El Consell de la Transició del Sud, l’òrgan dels sunnites del Sud del Iemen es declara desvinculat del pacte amb el govern. El CTS, que controla el port d’Aden, va signar al novembre amb l’aprovació de l’ONU un acord de pau amb el govern prosaudita. Des del 2015 aquest i el CTS, que rep el suport de la Unió dels Emirats Àrabs, combaten els houthis xiïtes, els quals al seu torn reben el suport de l’Iran. Des que va entrar en vigor l’acord el CTS s’ha queixat de no tenir prou representació en els òrgans de govern.

2020 Món Política i institucions
25 d'abril de 2020 Dimiteix el ministre de justícia del Brasil per diferències amb el president

El ministre de justícia del Brasil, Sergio Moro, dimiteix l’endemà que el president Jair Bolsonaro cessi el cap de la policia federal. Sergio Moro retreu al president Bolsonaro d’haver actuat de manera irresponsable i arbitrària interferint amb aquesta mesura la lluita anticorrupció que ell encapçalava. Després del ministre de salut, al qual va obligar a dimitir la setmana anterior, Moro és la segona baixa del govern per desacords amb el president.

2020 Món Política i institucions
24 d'abril de 2020 Procés a Alemanya contra un acusat de genocidi

Un tribunal de Frankfurt processa per genocidi un membre de l’anomenat Estat Islàmic. El presumpte autor del crim, un comandament de l’organització terrorista de la qual posteriorment va desertar, va esclavitzar una nena yazīdí fins a deixar-la morir de set en un camp de presoners de Fallujah l’any 2015. El 2019 la dona alemanya de l’acusat va ser jutjada per un tribunal de Frankfurt pel mateix cas.

2020 Món Política i institucions
23 d'abril de 2020 Sant Jordi atípic per la covid-19

El confinament imposat per la pandèmia de la covid-19 comporta l’anul·lació de pràcticament totes les activitats pròpies del Dia del Llibre. Malgrat iniciatives alternatives, com ara la venda de llibres online i el lliurament de roses a domicili o videoconferències i col·loquis telemàtics, la major part del sector decideix ajornar la venda de llibres al carrer al 23 de juliol, quan s’espera que la situació estigui més normalitzada.

2020 Països Catalans Política i institucions
22 d'abril de 2020 Dimiteix l’alcalde de Badalona

L’alcalde de Badalona, Álex Pastor, dimiteix el càrrec després de ser detingut pels mossos d’esquadra per conduir begut i haver agredit un dels agents. El socialista Pastor va ser nomenat alcalde de Badalona el 2018 després d’aconseguir la dimissió de Dolors Sabater, de Guanyem Badalona, en una moció de censura.

2020 Països Catalans Política i institucions
22 d'abril de 2020 Primer judici contra el règim sirià per tortures

Un tribunal de Coblença (Alemanya) obre el judici contra dos membres del servei secret sirià. Als dos processats, un alt comandament i el seu subordinat, que van canviar de bàndol i van fugir a Alemanya, se’ls acusa d’haver torturat almenys 4.000 persones en una presó de Damasc entre l’abril del 2011 i el setembre del 2012. El 2002 va entrar en vigor la llei que permet als tribunals alemanys jutjar crims contra la humanitat encara que ni els acusats o les presumptes víctimes siguin ciutadans alemanys. L’acusació ha estat cursada per refugiats sirians supervivents de les tortures amb el suport d’organitzacions per als drets humans.

2020 Món Política i institucions
20 d'abril de 2020 Acord de govern a Israel

Els líders dels guanyadors de les eleccions del 2 de març, el fins ara primer ministre Benjamin Netanyahu (Likud) i Benny Gantz (coalició Blanc i Blava) signen un acord de govern, després de tres eleccions successives i tres intents fracassats de formació de govern. L’acord és el resultat de les pressions per evitar un nou període de bloqueig i poder fer front a la pandèmia de la covid-19. El mateix dia milers de persones es manifesten a Tel-Aviv contra l’acord mantenint entre elles una distància de seguretat de dos metres.

2020 Món Política i institucions
18 d'abril de 2020 El primer ministre de Lesotho ordena desplegar l’exèrcit als carrers

Un dia després que el Tribunal Constitucional rebutgi la dissolució del Parlament dictada pel primer ministre de Lesotho, Thomas Thabane, aquest ordena el desplegament de l’exèrcit “per restaurar l’ordre”. Thabane està acusat des del mes de febrer del 2020 d’haver assassinat la seva dona, i malgrat les fortes pressions es nega a dimitir. L'11 de maig cau la coalició de govern presidida per Thabane, el qual dimiteix el càrrec una setmana després (19 de maig). 

2020 Món Política i institucions
16 d'abril de 2020 El president del Brasil cessa el ministre de sanitat

El president del Brasil Jair Bolsonaro força la dimissió del ministre de salut Luiz Henrique Mandetta. Mandetta havia instat la població a confinar-se i a mantenir la distància de seguretat per tal d'evitar contagis del virus de la covid-19, contràriament als pronunciaments del president, que el 20 d’abril dona suport públic a les protestes anticonfinament.

2020 Món Política i institucions
15 d'abril de 2020 Eleccions parlamentàries a Corea del Sud

El Partit Democràtic del president Moon Jae-in guanya clarament les eleccions de la República de Corea (163 escons sobre 300). Per primer cop en 16 anys els partits d’esquerra tenen majoria absoluta al parlament. S’atribueix aquesta victòria a la bona gestió de la pandèmia de la covid-19.

2020 Món Política i institucions
12 d'abril de 2020 Execució de l’assassí del president fundador de Bangla Desh

Abdul Majed, detingut el 7 d’abril i condemnat a mort per l’assassinat l’any 1975 del primer president de Bangla Desh, Mujibur Rahman, és penjat a Dacca després de ser-li denegada la petició de clemència. Majed, exoficial de l'exèrcit, va fugir del país després que la filla de Rahman i actual primera ministra, Sheikh Hasina, fos elegida per primera vegada (1996).

2020 Món Política i institucions
8 d'abril de 2020 Bernie Sanders abandona la cursa a la presidència dels Estats Units

Bernie Sanders renuncia a ser candidat demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units del novembre. Sanders, de l’ala esquerra del Partit Demòcrata i molt crític amb la cúpula dirigent d’aquest, justifica la retirada per l’emergència de la covid-19 i per la reducció dràstica de les seves opcions. L’exvicepresident de Barack Obama Joe Biden resta així com el candidat que aspira a derrotar Donald Trump.

2020 Món Política i institucions
8 d'abril de 2020 El Tribunal de Luxemburg insta Polònia a suspendre l’òrgan disciplinari dels jutges

El Tribunal de Justícia Europeu sentencia que Polònia ha de deixar sense efecte l’òrgan disciplinari del Tribunal Suprem creat el 2017 i controlat pel Parlament, on el partit Llei i Justícia té majoria. La Comissió Europea, que va adreçar la pregunta al TJE, argumentava que l’òrgan soscava la independència judicial en favor del legislatiu.

2020 Món Política i institucions
7 d'abril de 2020 Un tribunal australià revoca la pena de presó a un cardenal per pederàstia

El Tribunal Suprem d’Austràlia anul·la la condemna de sis anys de presó al cardenal George Pell. Pell, extresorer del Vaticà, va ser declarat l’any 2018 culpable d’abusar de dos menors a Melbourne als anys noranta. El Tribunal justifica la decisió en considerar que existeixen dubtes raonables que els abusos s’haguessin produït.

2020 Món Política i institucions
7 d'abril de 2020 Condemnat en absència l’expresident de l’Equador

El Tribunal Nacional de Justícia de l’Equador condemna l’expresident Rafael Correa a 8 anys de presó i a 25 anys d’inhabilitació com a responsable d’una xarxa corrupta que entre 2012 i 2016, quan era president, va rebre, a canvi de contractes avantatjosos, fons amb els quals va finançar la seva coalició, Alianza País. Després de ser succeït pel nou president, Lenín Moreno, el maig de 2017, Correa va anar a Bèlgica, on resideix. L’any 2018, l’Equador en reclamà l’extradició. Juntament amb Correa, el Tribunal condemna també diversos alts càrrecs que van formar part del seu govern.

2020 Món Política i institucions
6 d'abril de 2020 El Consell d’Europa reclama no discrimar els presos per la covid-19

La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, reclama als estats membres de l’organització alternatives al règim de presó davant del risc que presenta la pandèmia de la covid-19. Mijatovic fa aquesta crida esmentant els defensors de drets humans, activistes no violents i periodistes detinguts. El 14 de març, arran de la declaració de l’estat d’alarma, l’estat espanyol va denegar a molts dels presos, inclosos els independentistes catalans, passar el confinament al seu domicili.

2020 Món Política i institucions
5 d'abril de 2020 Surt de la presó un destacat defensor dels drets humans xinès

Les autoritats xineses treuen de la presó l’advocat Wang Quanzhang, arrestat el 2015 en una operació policial juntament amb uns 200 activistes pels drets humans més. Després d’estar en presó preventiva no notificada vora tres anys, va ser jutjat el desembre de 2018 i condemnat a quatre anys i mig de presó. En el judici, es va negar a reconèixer el delicte de subversió pel qual se’l condemnava. El 28 d’abril se li permet reunir-se amb la seva família a Pequín. En la majoria de casos com el seu, els condemnats passen a un règim d’arrest domiciliari o llibertat vigilada. Wang Quanzhang havia defensat pagesos pobres expropiats i membres de la secta Falun Gong.

2020 Món Política i institucions
4 d'abril de 2020 Els laboristes britànics elegeixen nou líder

Prop de dues terceres parts de militants i simpatitzants del Partit Laborista britànic voten al llarg de tres mesos una nova cúpula. Keir Stamer, de l’ala moderada, obté més del 50% dels vots i es converteix en nou líder dels laboristes en substitució de Jeremy Corbyn, que va dimitir el desembre de 2019, després de les eleccions al Parlament.

2020 Món Política i institucions
3 d'abril de 2020 La policia del Pakistan denega l’alliberament d’un terrorista absolt pels tribunals

La policia pakistanesa de l’estat del Sindh manté empresonat Ahmed Sheikh, un terrorista d’origen britànic que havia estat condemnat a mort per decapitar el periodista nord-americà Daniel Pearl el 2002. L’1 d’abril el tribunal havia revocat la pena de mort a Ahmed Sheikh. Tot i que havia participat en altres accions terroristes, entre les quals l’11 de setembre de 2001, els defensors van aconseguir que es posés en dubte l’autoria d’Ahmed Sheikh en la decapitació de Pearl. L’Índia i els Estats Units pressionen el Pakistan en contra de l’absolució.

2020 Món Política i institucions
2 de febrer de 2020 L’administració de presons denega la sortida als presos polítics per la covid-19

Les juntes de tractament de les presons de Puig de les Basses, Mas d’Enric i Lledoners rebutgen la petició sol·licitada pel govern de la Generalitat que els presos polítics puguin passar el confinament a casa durant la crisi sanitària de la covid-19. L’anunci té lloc un dia després que el Tribunal Suprem avisés que requeriria la identificació dels funcionaris que avalessin la petició per possible prevaricació. El mateix 2 d’abril, el relator de l'informe del Consell d'Europa sobre polítics empresonats demana als governs espanyol i turc que permetin als polítics empresonats passar el confinament a casa. El 3 d’abril el president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra envia una carta a l'alta comissionada de l'ONU pels Drets Humans per denunciar les que qualifica d’amenaces del Tribunal Suprem espanyol.

2020 Països Catalans Política i institucions
2 d'abril de 2020 Polònia, Hongria i la República Txeca, condemnades per negar-se a acollir refugiats

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea condemna Polònia i Hongria per refusar l’entrada a refugiats i acollir-los segons els acords de la UE de l’any 2015, que repartien en quotes uns 120.000 demandants d’asil procedents d’Itàlia i Grècia entre els estats membres. L’any 2017, quan expirava el sistema de reubicació temporal de refugiats, la Comissió Europea va portar els tres estats davant la justícia de la UE.

2020 Món Política i institucions
31 de març de 2020 El PSOE rebutja que el Congrés investigui Joan Carles I

El grup socialista al Congrés rebutja per tercer cop crear una comissió per investigar el rei emèrit Joan Carles I pels presumptes delictes de suborn i frau fiscal, que en els darrers dies són notícia a la premsa. El PSOE justifica la seva posició adduint la immunitat que la Constitució reserva al cap d’estat. La proposta és tramitada per ERC, el PNB, EH Bildu, JXCat, la CUP, el BNG, Compromís i Más País. PP, Vox i PSOE hi voten en contra, mentre que Unidas Podemos, que havia donat suport a les dues anteriors peticions el mes de març, vota només a favor de debatre la proposta.

2020 Món Política i institucions
31 de març de 2020 La reina d’Anglaterra accepta que els ducs de Sussex duguin una vida independent

En un comunicat públic, Elisabet II d’Anglaterra accedeix a permetre que els ducs de Sussex renunciïn als drets i obligacions públics associats a la Casa Reial, tot i lamentar-ho. Els ducs de Sussex, Meghan Markle i el net de la reina el príncep Harry, van expressar el mes de gener la voluntat de viure vides privades i ser independents financerament. Durant un “període de transició" es resoldran afers relatius les finances dels ducs, el manteniment dels títols nobiliaris i el pagament de la seguretat.

2020 Món Política i institucions
30 de març de 2020 El Parlament hongarès aprova que el primer ministre pugui governar per decret

Per 137 vots contra 53 el Parlament d’Hongria dona poders al govern, encapçalat per Viktor Orbán, per governar per decret durant l’emergència de la Covid-19. La llei aprovada no especifica un límit a aquests poders excepcionals. Des de l’oposició i també des de la Unió Europea es critica la mesura perquè constitueix una retallada de les llibertats democràtiques.

2020 Món Política i institucions
28 de març de 2020 Pedro Sánchez decreta el confinament total per la Covid-19

Davant del fort augment de contagis i morts per la Covid-19, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia el confinament total a tot el territori espanyol. El confinament, vigent del 30 març al 9 d’abril, comporta la prohibició de desplaçar-se per les vies públiques fora dels serveis essencials i amb les excepcions de proveir-se d’aliments, medicaments i algunes causes de força major. Fora dels treballadors d’aquests serveis essencials, molt especialment els sanitaris, la resta han de romandre als seus domicilis i tenen dret a un permís retribuït recuperable que paga l’empresa.

2020 Món Política i institucions
27 de març de 2020 Alliberats hostatges francesos a l’Iraq

El president francès Emmanuel Macron anuncia l’alliberament de quatre treballadors de l’oenagé SOS Chrétiens d'Orient, un dia després que hagi fet pública la retirada de les forces franceses de l’Iraq a causa de la Covid-19. Els voluntaris van ser segrestats al gener.

2020 Món Política i institucions
26 de març de 2020 El govern espanyol rebutja el confinament total de la conca d’Òdena per la Covid-19

El govern espanyol denega a la Generalitat el confinament total i la pròrroga del confinament a la conca d'Òdena que havia demanat el govern català, que va decretar el tancament de la regió el dia 12 de març. La conca d’Òdena és el primer focus de la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya, amb una mortalitat de 63 morts per 100.000 habitants (la mitjana de Catalunya és de 6,9).

2020 Països Catalans Política i institucions
26 de març de 2020 Els Estats Units acusen el president de Veneçuela de narcoterrorisme

El fiscal general dels Estats Units acusa públicament el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i altres membres del seu govern de narcoterrorisme. Concretament, afirma que el govern veneçolà manté una aliança amb una facció de l’exguerrilla colombiana de les FARC per promoure el tràfic de cocaïna als Estats Units, i ofereix una recompensa de 15 milions de dòlars per informacions que contribueixin a l’arrest.

2020 Món Política i institucions
25 de març de 2020 Turquia acusa 20 ciutadans saudites de la mort del periodista Khashoggi

El fiscals turcs identifiquen 20 ciutadans de l’Aràbia Saudita en relació amb l’assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi. L’acusació coincideix amb la versió del relator de les Nacions Unides que va qualificar l’assassinat d’una execució extrajudicial i del qual va responsabilitzar l’Estat saudita. El desembre de 2019, aquest estat va condemnar a mort 5 persones (de les quals no va donar el nom) per l’assassinat del periodista.

2020 Món Política i institucions
25 de març de 2020 Prorrogat l’estat d’alarma a l’Estat espanyol

El Congrés dels Diputats aprova prorrogar l’estat d’alarma per la Covid-19 fins a l’11 d’abril. ERC, JxCat, CUP i Bildu s’abstenen perquè consideren que el que s’ha de decretar és un confinament general i aturar la producció de l'activitat no essencial per reduir el ritme de contagis. A més de la pròrroga, el govern espanyol amplia les funcions de l’exèrcit en la crisi.

2020 Països Catalans Política i institucions
25 de març de 2020 Ajornat el referèndum de reforma constitucional a Rússia

El president rus, Vladímir Putin, anuncia l’ajornament del referèndum sobre la reforma constitucional que li permetria continuar en el càrrec fins al 2036. Putin justifica l’ajornament de la consulta, inicialment prevista per al 22 d’abril, per la crisi de la pandèmia de la Covid-19, i no dona cap data alternativa.

2020 Món Política i institucions
24 de març de 2020 Comencen negociacions per a l’ingrés d’Albània i Macedònia del Nord a la UE

Comencen per videoconferència les negociacions per a l’ingrés de Macedònia del Nord i Albània a la Unió Europea. Aquesta reunió ha estat precedida de tres intents fallits, sobretot a causa dels recels per la forta incidència de la criminalitat en aquests països i el contenciós de Grècia en la qüestió del nom de Macedònia del Nord. Tanmateix la possibilitat que altres potències ocupin el lloc de la UE arran de la incertesa creada per la pandèmia de la Covid-19 determina la represa de les converses.

2020 Món Política i institucions
22 de març de 2020 Aprovat el full de ruta de l’ANC

Entre els dies 19 i 22 de març té lloc la votació del nou full de ruta de l’ANC en la 8a Assemblea General, que es fa de manera telemàtica a causa de la pandèmia de la Covid-19. El document, aprovat amb el 92% dels vots, demana el vot només per als partits que apostin per la via unilateral. L’endemà, la direcció de l’ANC matisa dient que demana el vot per als partits que no descartin la via unilateral, per no deslegitimar el diàleg ERC-PSOE.

2020 Països Catalans Política i institucions
16 de març de 2020 El president francès ajorna la segona volta de les municipals

L’endemà de la primera volta de les eleccions municipals, el president francès Emmanuel Macron cancel·la la segona volta pels contagis de la Covid-19. El dia 13 Macron va fer una crida a romandre a casa, va ordenar el tancament de les escoles i va prohibir els actes amb més de cent persones però no va cancel·lar les eleccions, que van tenir un rècord d’abstenció de més del 60%.

2020 Món Política i institucions
12 de març de 2020 El relator de l’ONU critica el tracte d’Espanya a les minories nacionals

En l’informe de la visita a Espanya del 2019, el relator de l’ONU per a les minories nacionals Fernand de Varennes constata que l’Estat espanyol es troba encara lluny dels estàndards acceptables de respecte a les minories nacionals. Entre d’altres, critica els intents de marginació de les llengües altres que el castellà, que considera inconstitucionals, sobretot en els camps legislatiu i judicial, i la criminalització de les minories nacionals arran, sobretot, de les sentències contra els líders independentistes catalans, per sedició, delicte que insta les autoritats espanyoles a revisar. La resposta espanyola nega totes i cadascuna de les acusacions.

2020 Països Catalans Política i institucions
9 de març de 2020 Dimiteix el conseller d'Exteriors

Alfred Bosch, conseller d’Afers Exteriors, dimiteix el càrrec. En roda de premsa, explica la decisió per no haver sabut gestionar correctament un cas d’assetjament sexual que afecta el seu cap de gabinet, Carles Garcias, cessat al gener, cessament que Bosch ha estat acusat d’haver intentat ocultar. El 21 el substitueix en el càrrec Bernat Soler, fins ara alcalde d’Agramunt.

2020 Països Catalans Política i institucions
9 de març de 2020 Atemptat fallit contra el primer ministre del Sudan

El president del Sudan Abdal·la Hamdok sobreviu il·lès a un atemptat amb bomba a Khartum. Hamdock va ser nomenat l’agost del 2019, després de l’enderrocament del dictador Umar al-Bašir.

2020 Món Política i institucions
8 de març de 2020 Inés Arrimadas, nova presidenta de Ciudadanos

En les primàries celebrades per Ciudadanos, Inés Arrimadas s’imposa clarament (77%) al candidat del sector crític, Francisco Igea, i es converteix en presidenta del partit succeint Albert Rivera. El 3 de maig l'assemblea general escull el nou consell, format exclusivament per afins a Arrimadas

2020 Món Política i institucions
6 de març de 2020 Entra en vigor l’alto el foc a Idlib

Entra en vigor a la província siriana d’Idlib un alto el foc l’endemà de la signatura d’un acord a Moscou per part del president rus Vladímir Putin i el seu homòleg turc Recep Tayyip Erdogan, principals suports del govern sirià i la principal milícia rebel, respectivament. L’ofensiva de l’exèrcit de Baixar al-Assad, que va començar el 19 de desembre de 2019, ha causat una de les catàstrofes humanitàries més greus del segle XXI, segons les Nacions Unides: prop de mig miler de morts civils i un milió de desplaçats.

2020 Món Política i institucions
5 de març de 2020 El TPI aprova investigar els crims de guerra a l’Afganistan

El Tribunal Penal Internacional aprova investigar els crims de guerra comesos a l’Afganistan per l’exèrcit afganès, el dels Estats Units i els talibans des del maig de 2003. El fiscal general del TPI va proposar la iniciativa el 2017. Tot i l’aprovació, ni els talibans ni els Estats Units reconeixen l’autoritat del TPI. L’abril de 2019 el president Trump va imposar restriccions a l’entrada de membres d’aquest tribunal als Estats Units.

2020 Món Política i institucions
3 de març de 2020 Dimiteix el president del PI

Jaume Font, fins ara president i portaveu del PI (Proposta per les Illes Balears), dimiteix el càrrec i abandona la política activa, en la qual ha estat trenta-set anys. La decisió obre una crisi al partit i la convocatòria d’un congrés per triar nou líder i direcció.

2020 Països Catalans Política i institucions
3 de març de 2020 L’arquebisbe de Barcelona, nou president de la CEE

Joan Josep Omella és elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola, el màxim òrgan de l’Esglèsia catòlica a l’Estat espanyol. Omella, primer arquebisbe de Catalunya que ocupa el càrrec, succeeix Ricardo Blázquez i s'imposa al sector conservador.

2020 Països Catalans Política i institucions
3 de març de 2020 El TJUE rebutja la petició d’Espanya d’extradir Valtònyc

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentencia que Espanya no pot aplicar de manera retroactiva la llei penal espanyola del 2015 al raper Valtònyc, acusat el 2012 d’apologia del terrorisme, i que per tant no pot ser extradit. L’advocat general de la UE ja es va expressar de manera semblant el 2019.

2020 Països Catalans Política i institucions
2 de març de 2020 El Vaticà obre els arxius de Pius XII

El Vaticà obre als investigadors l’accés als documents del pontificat de Pius XII (1939-58). Aquest papa és especialment controvertit per la seva posició davant de l’extermini dels jueus pel règim nazi. L’arxiu també permetrà documentar els acords del Vaticà amb Espanya durant els primers anys del franquisme.

2020 Món Política i institucions
2 de març de 2020 Eleccions generals a Israel

Els israelians voten en les terceres eleccions generals en menys d’un any. El resultat, com en les dues anteriors, no desfà l’empat tècnic entre els dos principals rivals, Benjamin Netanyahu, al front del Likud (36 escons) i la coalició Blanc i Blau, liderada per Benny Gantz (33).

2020 Món Política i institucions
1 de març de 2020 Relleu a la presidència d’ACPV

Anna Oliver succeeix Joan Francesc Mira a la presidència d’Acció Cultural del País Valencià. Mira ha ocupat la presidència d’ACPV en dues etapes: del 1992 al 1999 i del 2012 al 2020.

2020 Països Catalans Política i institucions
29 de febrer de 2020 Acte del Consell de la República a Perpinyà

Entre 100.000 i 200.000 persones procedents sobretot del sud de la frontera assisteixen a Perpinyà a l’acte convocat pel Consell de la República que encapçalen els polítics independentistes exiliats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. Malgrat l'afluència de vehicles i autocars, que col·lapsa trams de l'AP-7 i l’èxit de la convocatòria, la CUP no hi assisteix i ERC li dona un perfil baix.

2020 Països Catalans Política i institucions
29 de febrer de 2020 Acord entre els talibans i els Estats Units

Els Estats Units i els seus aliats de l’OTAN, representats per l'enviat especial Zalmay Khalilzad, i el cap polític dels talibans, Mullah Abdul Ghani Baradar, signen a Doha (Qatar) un acord en el qual els primers es comprometen a retirar les seves tropes de l’Afganistan en 14 mesos. A canvi, els talibans es comprometen a impedir la presència d’Al-Qaida o altres grups extremistes en el seu territori. A l’acord hi assisteix també el secretari d’estat nord-americà Mike Pompeo com a testimoni però, en canvi, no hi participa el govern afganès. L’acord explicita la intenció de contribuir a la pau després de 18 anys de conflicte.

2020 Món Política i institucions
28 de febrer de 2020 Processats dos ex alts càrrecs de la Generalitat per l’1 d’octubre

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya processa pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per participar en els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre. Jové era aleshores secretari general del Departament de Vicepresidència i Economia, i Salvadó secretari d'Hisenda.

2020 Països Catalans Política i institucions
27 de febrer de 2020 Turquia deixa entrar a la UE milers de refugiats i exigeix renegociar el tractat de 2016

Milers de refugiats sirians intenten traspassar la frontera amb Grècia quan el govern turc ordena a les forces de seguretat no impedir-los els moviments. El president turc Erdogan exigeix renegociar el tractat del 2016 amb la Unió Europea pel qual, a canvi d’ajut financer i l’assumpció del cost per a l’assistència als refugiats, Turquia es comprometia a confinar-los en el seu territori. Erdogan fa l’anunci poc després que 33 soldats turcs morin en una ofensiva de l’exèrcit sirià.

2020 Món Política i institucions
27 de febrer de 2020 Un diari revela que Ciutadans tenia un assessor a sou a la JEC

El digital eldiario.es publica un article segons el qual Andrés Betancor cobrava de Ciutadans mentre era membre de la Junta Electoral. Betancor havia ocultat aquesta vinculació i va ser molt actiu a intentar impedir que Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín fossin candidats a les eleccions al Parlament Europeu del maig de 2019. Betancor es va retirar de la JEC al juliol, després que Carles Puigdemont li posés una querella per persecució política. Ciutadans no desmenteix la notícia i respon que aquests fets no constitueixen cap il·legalitat.

2020 Països Catalans Política i institucions
24 de febrer de 2020 Comença el judici a Julian Assange

Comença el judici a la Gran Bretanya al ciberactivista Julian Assange, acusat pels Estats Units de revelar secrets d’estat i posar en perill la seguretat nacional. El tribunal ha de decidir si Assange és culpable dels càrrecs de què l’Estat nord-americà l’acusa, activant així la seva extradició. El mateix dia en nombrosos països tenen lloc manifestacions a favor d’Assange. A Catalunya, la manifestació de Barcelona és convocada per l'independentisme.

2020 Món Política i institucions
24 de febrer de 2020 Una senadora del PDeCat deixa l’escó i es desvincula de JxCat

Marta Pascal, senadora per Junts per Catalunya, renuncia a l’escó i es desvincula d’aquesta formació. Pascal, que el 2016-18 va formar part de la direcció del Partit Demòcrata Europeu Català, expressa amb la dimissió la discrepància amb l’estratègia unilateral del president Carles Puigdemont.

2020 Països Catalans Política i institucions
22 de febrer de 2020 Les autoritats italianes identifiquen pilots que van bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil

Set anys després que un jutjat de Barcelona presentés una querella en nom de les víctimes i l’associació AltraItalia, el govern italià dona els noms d’un centenar de pilots de l’aviació feixista que durant la Guerra Civil espanyola van bombardejar Barcelona i van causar prop de 3.000 morts. Tots ells són a hores d'ara morts.

2020 Països Catalans Política i institucions
22 de febrer de 2020 Acord per posar fi a la guerra civil del Sudan del Sud

El president del Sudan del Sud, Salva Kiir i el líder rebel, Riek Machar, arriben a un acord per a la formació d’un govern que posi fi a sis anys de guerra civil. El 2013, dos anys després de la independència, al Sudan del Sud esclatà una guerra civil després de l’expulsió de Machar de la vicepresidència. S’estima que el conflicte ha causat uns 400.000 morts. Amb l’acord, Machar es reincorpora a la vicepresidència.

2020 Món Política i institucions
21 de febrer de 2020 Eleccions legislatives a l’Iran

Amb una abstenció rècord, del 42,6%, des de l’establiment de la República Islàmica (1979) tenen lloc les eleccions al Parlament iranià, en les quals els partits oficialistes guanyen més del 70% dels escons. Les autoritats prohibeixen la participació de les principals formacions i polítics de l’oposició, que criden al boicot.

2020 Món Política i institucions
21 de febrer de 2020 Dissolt el principal partit prodemocràcia de Tailàndia

El tribunal constitucional de Tailàndia ordena la dissolució de Future Forward, partit crític amb el govern que l'acusa de finançament il·legal. El seu líder, Thanathorn Juangroongruangkit, i altres dirigents són inhabilitats. Future Forward va ser tercera força en les primeres eleccions després del restabliment de la democràcia (març de 2019), guanyades per Prayuth Chan-o-cha, cap de la junta militar que va prendre el poder el 2014.

2020 Món Política i institucions
18 de febrer de 2020 Poclamat el president de l’Afganistan 5 mesos després les eleccions

La Comissió electoral de l’Afganistan proclama nou president del país Ashraf Ghani, que és confirmat en el càrrec cinc mesos després de les eleccions (28 de setembre de 2019). El retard es deu a les acusacions de frau del seu rival, l’exprimer ministre Abdul·lah Abdul·lah. L’anunci es produeix mentre s’intensifiquen les converses entre els talibans i els Estats Units per arribar a un acord de pau.

2020 Món Política i institucions
16 de febrer de 2020 Un grup d’ultradreta intenta impedir el tall de la Meridiana

La 125a nit consecutiva que manifestants contra la repressió de l’Estat espanyol a l’independentisme tallen l’avinguda Meridiana de Barcelona, la plataforma Catalanes por España, formada per organitzacions com Somatemps, Federación de Plataformas para la Hispanidad, Legión Urbana Barcelona o Timbaler del Bruc, intenta impedir el tall. Grups d’antifeixistes, que també s'hi congreguen, els increpen. Els dos grups es mantenen separats pels Mossos d’Esquadra i la Policia.

2020 Països Catalans Política i institucions
13 de febrer de 2020 El TEDH rectifica una sentència sobre les “devolucions en calent”

El Tribunal Europeu de Drets Humans revoca la seva pròpia sentència del 2017 contra Espanya sobre un cas de les anomenades “devolucions en calent” i dona la raó al recurs presentat pel govern. El cas afecta dos migrants que van saltar la tanca de Melilla i van ser retornats immediatament al Marroc. El TEDH argumenta en la nova sentència (adoptada per unanimitat) que els dos migrants es van posar ells en situació d'il·legalitat i van utilitzar la força tot i tenir altres opcions. Segons les organitzacions de defensa dels drets humans, la nova sentència és un cop als drets dels migrants.

2020 Món Política i institucions
13 de febrer de 2020 Conferència de donants al Iemen

Organitzada per la Comissió Europea, se celebra a Brussel·les una conferència de donants per al Iemen. El document final, que qualifica la situació al país com la pitjor catàstrofe humanitària actual, assenyala, sense citar-la explícitament, la milícia xiïta houthi com un obstacle perquè l’ajut es distribueixi correctament. L’endemà, el grup rebel retira la taxa sobre l’ajut humanitari que anteriorment havia anunciat.

2020 Món Política i institucions
13 de febrer de 2020 Jordi Cuixart surt de la presó en aplicació de l’article 100.2

Jordi Cuixart és el primer pres polític condemnat en el judici de l’1 d’octubre a sortir de la presó en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari, que preveu un règim semiobert fora dels centres penitenciaris. Els dies següents la resta dels presos polítics es reincorporen parcialment a les seves activitats habituals. El dia 14 d març, amb la declaració de l’estat d’alarma del govern espanyol i les mesures de confinament per la COVID-19, s’interromp l’aplicació de l’article 100.2.

2020 Països Catalans Política i institucions
12 de febrer de 2020 El senat italià obre la porta a processar Salvini

El senat italià aprova per majoria retirar la immunitat a l’exministre Matteo Salvini i portar-lo davant la justícia. El líder de la Lliga Nord està acusat de segrestar a la costa de Sicília 107 migrants a bord del vaixell d’una oenagé entre el 14 i el 20 d’agost de 2019, quan era ministre de l’Interior.

2020 Món Política i institucions
11 de febrer de 2020 Escàndol d’espionatge a Suïssa

La cadena de notícies suïssa SRF i l’alemanya ZDF fan públics informes filtrats segons els quals l’empresa de telecomunicacions suïssa Crypto AG va estar monitoritzada molts anys per la CIA amb el coneixement d’algunes autoritats. Crypto AG venia aparells de telecomunicacions trucats a països tercers per tal d’obtenir informació dels seus governs. Aquesta notícia qüestiona la neutralitat de Suïssa.

2020 Món Política i institucions
8 de febrer de 2020 Eleccions a la República d’Irlanda

Les eleccions generals a la República d’Irlanda donen com a resultat un empat tècnic de tres partits: el Fiánna Fail perd sis escons respecte al 2016, però se situa com a primera força (38). A només un escó se situa el Sinn Féin, que aconsegueix un resultat històric, amb un augment de 14 escons. En tercer lloc (35), el partit del fins ara primer ministre Leo Varadkar perd 15 diputats. La majoria absoluta del Parlament és de 81.

2020 Món Política i institucions
8 de febrer de 2020 Angela Merkel fa dimitir un alt càrrec del govern pel suport a la ultradreta a Turíngia

La cancellera alemanya i presidenta de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Angela Merkel, força la dimissió del secretari d’Estat d’Economia Christian Hirte després que aquest hagués felicitat el nou govern de Turíngia, que ha rebut el suport del partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya. El mateix dia Thomas Kemmerich, del partit liberal soci de govern de la CDU, dimiteix la presidència del govern regional. Bodo Ramelow, del partit d’esquerra Die Linke, és elegit nou president del land amb l’abstenció de liberals i conservadors el 4 de març.

2020 Món Política i institucions
6 de febrer de 2020 El president Trump és exonerat pel Senat de l''impeachment'

Per una majoria de 52 contra 48 vots el Senat dels Estats Units rebutja inculpar el president Donald Trump d’abús de poder per obtenir avantatges electorals i d’obstrucció a la justícia. Acaba d’aquesta manera l’impeachment impulsat pels demòcrates amb l’objectiu de destituir Trump. El judici del Senat desperta controvèrsies quan el 31 de gener la cambra aprova per majoria vetar determinats testimonis.

2020 Món Política i institucions
4 de febrer de 2020 Informe desfavorable del Consell d’Europa sobre les presons catalanes

L’informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa identifica diversos casos de maltractaments a interns de diverses presons catalanes, concretament a Brians 1, Ponent i el Mas d’Enric. El CPT exigeix a les autoritats catalanes i espanyoles suprimir pràctiques com ara les humiliacions, l’ús excessiu de la força o la fixació mecànica dels presoners.

2020 Països Catalans Política i institucions
3 de febrer de 2020 Plantada dels partits independentistes en l’obertura de la legislatura espanyola

Els partits independentistes de diversos territoris de l’Estat espanyol (ERC, JxCat, EH Bildu, BNG i la CUP) s’absenten en l’acte d’obertura de la 14a legislatura espanyola, presidit per Felip VI. El gest és una protesta contra el monarca i va acompanyat de la declaració conjunta “No tenim rei”, en la qual denuncien la continuïtat amb el franquisme de la institució monàrquica i l’actitud autoritària del titular actual envers Catalunya, el País Basc i Galícia.

2020 Món Política i institucions
2 de febrer de 2020 Atemptat terrorista a Londres

Un home apunyala tres persones a la capital britànica, i poc després és abatut per la policia. L’atacant, que portava un fals explosiu lligat al cos, havia sortit el 23 de gener de la presó sota vigilància i complia una condemna per delictes de terrorisme.

2020 Món Política i institucions
31 de gener de 2020 La Gran Bretanya surt de la Unió Europea

A les 12 de la nit expira el termini de la Gran Bretanya com a membre de la Unió Europea, després de 46 anys. El 23 de gener la reina Elisabet II va signar l’acord de sortida, el 24 ho van fer els membres de la Comissió i el Consell i el 29 el va ratificar el Parlament Europeu (621 vots contra 49). Malgrat entrar oficialment en vigor el Brexit, els termes de l’acord estableixen encara un període de negociacions (fins al 31 desembre de 2020) per al tancament d’acords sobre les futures relacions de la Gran Bretanya amb la UE. Durant aquests mesos es mantindrien la lliure circulació de persones i de béns i la contribució britànica tot i l’absència de representants a les institucions europees.

2020 Món Política i institucions
29 de gener de 2020 Els palestins rebutgen el pla de pau de Donald Trump

L’endemà que el president dels Estats Units faci públic el seu pla de pau per al conflicte israelianopalestí, l’Autoritat Nacional Palestina el rebutja frontalment. El pla, que té el suport del govern d’Israel, preveu la creació d’un estat palestí, la sobirania d’Israel als assentaments de Cisjordània i la capitalitat de Jerusalem per a Israel amb algunes àrees de Jerusalem est compartides amb una futura capital palestina. Els líders palestins qualifiquen la proposta de “conspiració” i de “mercadeig” amb els seus drets. Els dies següents té lloc una reactivació de la violència a Gaza i als territoris ocupats, amb diversos morts palestins i ferits israelians.

2020 Món Política i institucions
29 de gener de 2020 Carles Puigdemont i Toni Comín renuncien a formar part de l’ALE

Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín retiren la petició per ser membres de l’Aliança Lliure Europea abans que el grup voti la seva acceptació i que ha estat motiu de fortes tensions internes. Puigdemont i Comín passen així a formar part dels diputats no inscrits al Parlament Europeu, on no existeix una entitat com el grup mixt. Clara Ponsatí, que accedeix el 5 de febrer a l’escó del Parlament Europeu, es troba en la mateixa situació.

2020 Món Política i institucions
28 de gener de 2020 Sis dels membres del govern empresonats per l’1 d’octubre compareixen a la comissió del 155

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn, Dolors Bassa i Josep Rull compareixen al Parlament de Catalunya per declarar al llarg de tot el dia en la comissió que investiga l’aplicació de l’article 155. Tots ells defensen la legitimitat de les seves accions i apel·len al diàleg i, la majoria, a la unitat de l’independentisme.

2020 Països Catalans Política i institucions
27 de gener de 2020 La mesa del Parlament retira l’escó al president de la Generalitat

La mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, retira la condició de diputat al president de la Generalitat Quim Torra ordenada pel secretari general del Parlament. Torrent defensa la mesura argumentant que d’aquesta manera no es posen en risc les votacions de la cambra. JXCat, que s’hi oposa, respon que només el ple té la competència de retirar l’escó d’un electe. El dia 29 el president de la Generalitat de Catalunya anuncia la celebració d’eleccions després de l’aprovació dels pressupostos, sense especificar cap data, decisió que justifica qualificant la legislatura d’”esgotada”. També critica la retirada del seu escó.

2020 Països Catalans Política i institucions
25 de gener de 2020 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz

Líders polítics de tot el món es reuneixen al memorial Yad Vashem d’Israel per celebrar el 75è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz. El president del Parlament israelià Reuven Rivlin fa una crida a evitar totes les formes de genocidi contra qualsevol col·lectiu humà. Per la seva banda, el primer ministre Benjamin Netanyahu assenyala l’Iran per les crides dels seus líders a anihilar l’Estat d’Israel. L’acte ve també marcat per l’absència de representants de Polònia en protesta pel lloc preeminent que s’ha donat al president Vladímir Putin, al qual acusa de tergiversar la història per haver afirmat que Polònia va ser còmplice de l’Alemanya nazi, excusant al mateix temps el pacte germanosoviètic entre Stalin i Hitler.

2020 Món Política i institucions
23 de gener de 2020 Angola acusa de frau la filla de l’expresident Dos Santos

El fiscal general d’Angola acusa Isabel dos Santos, filla de l’expresident João dos Santos i considerada la dona més rica d’Àfrica, d’un frau d’uns mil milions d’euros quan era presidenta de la companyia petroliera estatal Sonangol (2016-17). Dos Santos nega les acusacions. El mateix dia, el banquer Nuno Ribeiro da Cunha, que administrava els comptes de Sonangol i que també està acusat, és trobat mort a Lisboa.

2020 Món Política i institucions
23 de gener de 2020 El Tribunal Internacional de Justícia ordena a Myanmar protegir els rohingyes del genocidi

El Tribunal Internacional de Justícia ordena a Myanmar que prengui mesures per aturar el genocidi contra els rohingyes perpetrat per l’exèrcit. S’estimà que uns 700.000 membres d’aquesta ètnia musulmana van morir el 2017 per la violència dels militars. La petició de l’ordre va ser tramitada per Gàmbia, un estat de majoria musulmana, i els 17 jutges del tribunal hi voten unàniment a favor. El desembre del 2019, la líder de fet de Myanmar i premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi va defensar davant del mateix tribunal l’actuació de l’exèrcit.

2020 Món Política i institucions
22 de gener de 2020 Nou primer ministre al Líban després de tres mesos de bloqueig

Hassan Diab, un professor universitari sense adscripció política, és elegit nou primer ministre. Diab substitueix en el càrrec Saad Hariri, que va dimitir l’octubre del 2019 enmig de protestes multitudinàries pel deteriorament de les condicions de vida i la corrupció. Tot i que el nou primer ministre és sunnita (com estipula la constitució del Líban), el decidit suport que rep de Hizb Allah (xiïta) comporta que els seguidors de Hariri, que inclouen partits sunnites i cristians, decideixen no participar en el govern.

2020 Món Política i institucions
22 de gener de 2020 Les Nacions Unides examinen Espanya sobre els drets humans

L’Estat espanyol se sotmet a l’Examen Periòdic Universal (EPU) que el Consell de Drets Humans de l’ONU du a terme cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats. Tot i que el resultat no es fa públic fins al cap d’uns quants mesos, el delegat espanyol ha de respondre a les preguntes d’una quinzena de representants dels estats membres del Consell sobre les restriccions en els drets de reunió i de llibertat d’expressió.

2020 Món Política i institucions
20 de gener de 2020 Comença el judici al major Trapero i als excàrrecs d’Interior pel referèndum de l’u d’octubre

Poc més de 3 mesos després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 (14 d’octubre de 2019), comença a l’Audiència Nacional el judici al major destituït Josep Lluís Trapero, aleshores màxim comandament dels Mossos d’Esquadra, i a Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, exalts càrrecs de la Conselleria d’Interior. La fiscalia acusa Trapero, Soler i Puig de rebel·lió, delicte per al qual demana 11 anys de presó per a cadascun, i Laplana de sedició, per a qui demana quatre anys. Presideixen la sala els magistrats Concepción Espejel, Francisco Javier Vieira i Ramón Sáez.

2020 Països Catalans Política i institucions
16 de gener de 2020 Primer permís penitenciari de Jordi Cuixart

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, surt de la presó de Lledoners en un permís de 48 hores després de 822 dies empresonat. Cuixart està condemnat per sedició a 9 anys pels fets del 20 de setembre de 2017. L’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, també empresonat des del mateix dia i condemnat a la mateixa pena, surt en les mateixes condicions la setmana següent (25 de gener). Els permisos són el resultat del segon grau concedit pel Departament de Justícia el 9 de gener. La resta de presos polítics independentistes han d’esperar a l’octubre per poder-s’hi acollir.

2020 Països Catalans Política i institucions
15 de gener de 2020 Vladímir Putin substitueix el primer ministre de Rússia

El president rus Vladímir Putin cessa el primer ministre Dmitri Medvedev, que ocupava el càrrec des del 2012, conjuntament amb el govern que encapçala, i designa Mikhail Mixustin com a nou cap de govern, el qual és investit l'endemà per la Duma (parlament).

2020 Món Política i institucions
12 de gener de 2020 Substituït el primer ministre de Malta per l’assassinat d’una periodista

Robert Abela és l’escollit pel Partit Laborista de Malta per substitituir Joseph Muscat. Muscat va dimitir el càrrec pocs dies abans arran de les nombroses crítiques que l’acusaven d’encobrir els autors de l’assassinat comès el 2017 de Daphne Caruana Galizia, periodista que investigava la corrupció a l’illa. Abela pren possessió del càrrec el 13 de gener.

2020 Món Política i institucions
11 de gener de 2020 Entronitzat el nou soldà d’Oman

Hores després de la mort del soldà Qaboos, el ministre de Cultura i cosí seu, Haitham bin Tariq al-Said, és investit nou sobirà del regne, dignitat que inclou també els càrrecs de primer ministre, ministre de Finances i d’Afers Estrangers i cap suprem de les forces armades. El soldà Qaboos regnava des del 1970, quan va deposar el seu pare, i era el governant del món àrab amb més anys en el poder.

2020 Món Política i institucions
11 de gener de 2020 Els independentistes tornen a guanyar les eleccions a Taiwan

Tsai Ing-wen i el Partit Democràtic Progressista revaliden la majoria en les eleccions presidencials i legislatives de Taiwan. Tsai Ing-wen obté el 57% dels vots i el PDP la majoria absoluta (61 escons sobre 113) a la cambra legislativa. Tsai, presidenta des del 2016, i el seu partit defensen la sobirania de Taiwan enfront de les reclamacions de la Xina, mentre que el principal partit de l’oposició, el Kuomintang, és partidari d’unes relacions més estretes, tot i no declarar-se obertament partidari de la reunificació.

2020 Món Política i institucions
11 de gener de 2020 Restablert el govern autònom a Irlanda del Nord

Després de tres anys suspès, un pacte entre el Sinn Féin i el Partit Democràtic Unionista (DUP) permet el restabliment del govern autònom amb la unionista Arlene Foster com a primera ministra principal. El gener de 2017, un afer de corrupció que afectava el DUP havia propiciat la retirada del Sinn Féin de l’executiu.

2020 Món Política i institucions
10 de gener de 2020 El Parlament Europeu retira a Oriol Junqueras la condició d’eurodiputat

Un dia després que el Tribunal Suprem espanyol confirmi la condemna a presó del vicepresident destituït Oriol Junqueras, dictada per la Junta Electoral Central el 3 de gener, el Parlament Europeu deixa de considerar-lo eurodiputat. La mateixa cambra l’havia reconegut el dia 6, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que li reconeixia immunitat. El mateix dia 10, la Comissió Europea recorda a Espanya que les sentències del TJUE són "vinculants".

2020 Països Catalans Política i institucions
9 de gener de 2020 La fiscalia anticorrupció denuncia vendes il·lícites d’armament d’Espanya a l’Aràbia Saudita

La fiscalia anticorrupció demana penes de fins a 29 anys de presó per a 8 alts càrrecs de l’empresa pública espanyola Defex, que segons un informe del mateix òrgan va pagar del 1991 al 2016 suborns a l’Aràbia Saudita per la venda d’armament. Defex va ser dissolta el 2017 pel govern Rajoy.

2020 Món Política i institucions
7 de gener de 2020 Inaugurat a Àustria el nou govern entre conservadors i ecologistes

El Partit Popular Austríac (ÖVP) acorda amb els ecologistes un nou govern de coalició presidit pel conservador Sebastian Kurz. El nou executiu és el primer a Àustria en què participen els verds. Kurz havia governat fins a les eleccions del setembre en coalició amb el Partit de la Llibertat, d’extrema dreta.

2020 Món Política i institucions
7 de gener de 2020 Pedro Sánchez, investit president del govern espanyol

Per 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions, Pedro Sánchez és investit president del govern espanyol en segona volta. El líder del PSOE rep els suports dels diputats del seu partit, d'Unidas Podemos, PNB, Més País, Compromís, BNG, Teruel Existe i Nueva Canaria, i l'abstenció dels 13 diputats d'ERC i els 5 de Bildu. Sánchez, que el 13 de gener de 2020 presenta el primer govern de coalició de la monarquia parlamentària instaurada el 1978, es troba amb una oposició ferotge per part de PP, Vox i Ciudadanos a causa del seu soci de govern, i el suport que rep d’ERC a través de l’abstenció.

2020 Món Política i institucions
5 de gener de 2020 Eleccions presidencials a Croàcia

Amb un 52,6% dels vots contra un 47,3%, l’exprimer ministre Zoran Milanović guanya en segona volta la presidència de Croàcia, derrotant la conservadora Kolinda Grabar-Kitarović, que ocupava el càrrec des del 2015.

2020 Món Política i institucions
5 de gener de 2020 Enfrontament per la presidència del Parlament a Veneçuela

La policia impedeix al líder opositor Juan Guaidó l’accés al Parlament de Veneçuela, on té lloc la votació per a la presidència de l’Assemblea Nacional que elegeix Luis Parra, reconegut pel president Nicolás Maduro. Guaidó, que ocupava el càrrec, va autoproclamar-se president de Veneçuela el gener del 2019. Tot i que va rebre el suport d’una seixantena d’estats, no va poder enderrocar Maduro, que manté el suport de l’exèrcit. Malgrat el nomenament de Parra, Guaidó reivindica que encara és president de la cambra i denuncia frau en la votació.

2020 Món Política i institucions
3 de gener de 2020 Mor la màxima autoritat militar de l’Iran en un atac dels Estats Units

Un atac aeri nord-americà mata a l’aeroport de Bagdad el general Qasem Soleimani, màxima autoritat militar de l’Iran, comandant del cos d’elit Quds, braç armat de la Guàrdia Revolucionària del règim de Teheran, classificada a final del 2019 com a organització terrorista pels Estats Units. L’atac és ordenat pel mateix president Donald Trump. Poc després de l’atac, el cap suprem de l’Iran, l’aiatol·là Khamenei, promet venjança i declara tres dies de dol nacional. El 8 de gener l’Iran ataca amb míssils dues bases nord-americanes a l’Iraq.

2020 Món Política i institucions
3 de gener de 2020 La JEC retira l’escó i inhabilita el president de la Generalitat Quim Torra

Responent a un recurs de PP, Ciutadans i Vox, la Junta Electoral Central retira l’escó a Quim Torra i l’inhabilita com a president de la Generalitat de Catalunya. El 19 de desembre de 2019 el Tribunal de Justícia de Catalunya va condemnar Torra per desobediència. L’informe dels lletrats del Parlament del 13 de gener defensa la continuïtat de Torra com a diputat i president, i el dia 14 el Parlament el manté com a diputat. Resta pendent el pronunciament definitiu del Tribunal Suprem.

2020 Països Catalans Política i institucions
2 de gener de 2020 Suspeses les euroordres contra Carles Puigdemont i Toni Comín

La justícia belga suspèn les euroordres contra el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i el conseller Toni Comín, dictades pel jutge Pablo Llarena. La decisió del jutge belga és conseqüència de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a favor de la immunitat del vicepresident Oriol Junqueras com a eurodiputat.

2020 Països Catalans Política i institucions
1 de gener de 2020 Canvi en la presidència de torn de la UE

Croàcia pren el relleu a Finlàndia en la presidència de torn semestral de la Unió Europea. És el primer cop des del seu ingrés a la UE (2013) que el país balcànic, representat pel primer ministre Andrej Plenkovic, ocupa el càrrec.

2020 Món Política i institucions
28 de desembre de 2019 Nit de Cultura de l’OCB

L’Obra Cultural Balear celebra la 31 Nit de Cultura, en la qual es concedeixen els premis 31 de desembre. Per tercer any consecutiu l’entitat reivindica la llibertat de Jordi Cuixart, esmentada en el discurs del president Josep de Luis. Els premis es concedeixen a Joan Francesc López Casasnovas i Bernat Joan (premi Josep Maria Llompart), al Film Club (premi Emili Darder), al Circ Bover (premi Bartomeu Oliver), a Bàrbara Sagrera Antich (premi Miquel dels Sants Oliver), a Pere Pascual (premi Gabriel Alomar), a Clara Fiol (premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel), a Gori Negre (premi Aina Moll) i a l’Associació Ona Mediterrània (premi Francesc de Borja Moll). Paula Rotger, que va ser denunciada per parlar en català per la Guàrdia Civil, rep una menció d’honor "per la seva fermesa i resiliència davant un cas greu de discriminació lingüística".

2019 Països Catalans Política i institucions
26 de desembre de 2019 Cinc dels set CDR detinguts en l’Operació Judes, en llibertat provisional

L’Audiència Nacional decreta llibertat sota fiança per a Ferran Jolis i Alexis Codina, membres dels Comitès per a la Defensa de la República (CDR) detinguts sota l’acusació de terrorisme en l’Operació Judes del 23 de setembre. El 20 de desembre van sortir de la mateixa presó de Soto del Real Xavier Buïgas, Xavier Duch i Eduard Garzón, també sota fiança. Només queden a la presó Germinal Tomàs i Jordi Ros, que no són deixats en llibertat sota fiança fins el 10 de gener de 2020. L’Audiència Nacional va descartar que els investigats estiguessin en possessió d’explosius, que era l’acusació més greu que se’ls havia atribuït.

2019 Països Catalans Política i institucions
25 de desembre de 2019 Més de 235.000 persones fugen d’Idlib a causa de la guerra

L’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) informa que entre els dies 12 i 25 de desembre prop d’un quart de milió de persones han fugit de la regió siriana d’Idlib a causa de la intensificació dels combats. Idlib és el darrer reducte dels rebels sirians contra el govern d’al-Assad, que s’ha vist beneficiat per l’alto el foc pactat a l’agost a instàncies de Rússia, el seu aliat, amb Turquia, que donava suport als rebels.

2019 Món Política i institucions
24 de desembre de 2019 El líder de Demòcrates per Andorra abandona el partit

Antoni Martí, excap de govern d’Andorra, abandona Demòcrates d’Andorra, el partit que va fundar, després de les eleccions comunals. Martí pren la decisió després de ser derrotat a Escaldes-Engordany, on es presentava, i que ha passat a mans socialistes.

2019 Països Catalans Política i institucions
21 de desembre de 2019 Nomenat un primer ministre a Cuba en més de quatre dècades

El president de Cuba Miguel Díaz Canel nomena Manuel Marrero Cruz primer ministre. És el primer a ocupar aquest càrrec a Cuba des del 1976, quan Fidel Castro el va eliminar, i no va ser reintroduït fins a la nova constitució, aprovada el febrer de 2019.

2019 Món Política i institucions
20 de desembre de 2019 La cambra baixa polonesa aprova la reforma del poder judicial

Per 233 vots contra 205 la cambra baixa de Polònia aprova la reforma que permet al govern sancionar o destituir jutges quan consideri que interfereixen en l’àmbit polític. Impulsada pel partit en el govern, Llei i Justícia (PiS), hores abans de la votació la Comissió Europea va instar el govern polonès a reconsiderar els canvis que, segons el Tribunal Suprem, podrien comportar l’expulsió de Polònia de la UE. Segons la constitució polonesa, el senat pot retardar l’entrada en vigor de la llei però no vetar-la.

2019 Món Política i institucions
20 de desembre de 2019 La Cambra dels Comuns aprova la data del Brexit de Boris Johnson

Per 358 vots contra 124 la Cambra dels Comuns aprova la proposta del primer ministre Boris Johnson que la data de sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea sigui el 31 de gener de 2020.

2019 Món Política i institucions
19 de desembre de 2019 El TJUE reconeix la immunitat d’Oriol Junqueras

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea fa pública la seva posició sobre Oriol Junqueras, elegit diputat al Parlament Europeu el 26 de maig. Responent a la pregunta del Tribunal Suprem espanyol a petició d’Esquerra Republicana de Catalunya, segons el TJUE Junqueras hauria hagut de ser considerat eurodiputat de ple dret des de la proclamació dels resultats, i tenia immunitat parlamentària des d'aquell moment (abans que es dictés la sentència del judici del procés que el va condemnar a 13 anys de presó). El TJUE també afirma que s'hauria d'haver aixecat la presó provisional per permetre a Junqueras desplaçar-se al Parlament Europeu. El mateix dia, el president del Parlament Europeu David Maria Sassoli anuncia que el Parlament Europeu accepta la sentència del TJUE. Els primers beneficiats són els també eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín, exiliats i també acusats, els quals reben l’acreditació al Parlament Europeu, l’euroordre espanyola sobre els quals el jutge belga suspèn després de la sentència del TJUE.

2019 Món Política i institucions
19 de desembre de 2019 El TSJC inhabilita temporalment el president de la Generalitat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabilita el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per a l’exercici de càrrecs públics durant un any i mig. La prohibició segueix les indicacions de la fiscalia, que va reclamar condemnar-lo per un delicte de desobediència quan, a instàncies de la Junta Electoral Central, es va negar a retirar els símbols a favor dels presos polítics dels edificis de la Generalitat. El president Torra, que presenta recurs a la sentència, va admetre en el judici celebrat el 18 de novembre que va "desobeir" la Junta Electoral, decisió que va justificar perquè considera que aquest òrgan no és ni competent ni superior al càrrec que ell exerceix.

2019 Països Catalans Política i institucions
18 de desembre de 2019 La Cambra de Representants dels Estats Units aprova sotmetre Donald Trump a "impeachment"

La Cambra de Representants dels Estats Units aprova que el president Donald Trump sigui jutjat pel Senat (impeachment) i, en cas de perdre el judici, que sigui destituït del càrrec. El Partit Demòcrata, que ha impulsat el processament, acusa Trump d’abús del càrrec (per 230 vots contra 197) i d’obstrucció de la justícia (229 contra 198). Trump és el tercer president dels Estats Units a ser sotmès a impeachment.

2019 Món Política i institucions
17 de desembre de 2019 L’exdictador del Pakistan, condemnat a mort

Un tribunal especial condemna a mort per traïció el general Pervaiz Musharraf, que va encapçalar un règim dictatorial al Pakistan en 2001-2008. La condemna, tanmateix, és simbòlica atès que Musharraf viu exiliat a Dubai des del 2016.

2019 Món Política i institucions
12 de desembre de 2019 Eleccions presidencials a Algèria

Les eleccions presidencials algerianes donen la victòria a Abdelmadjid Tebboune, antic primer ministre en el govern del president sortint Abdelaziz Bouteflika, que va haver de renunciar a la reelecció arran de les protestes. Tanmateix l’abstenció se situa en més d’un 60%, en gran part per les crides de l’oposició al boicot per considerar que tot el procés electoral està orientat a afavorir els candidats del règim.

2019 Món Política i institucions
12 de desembre de 2019 Eleccions generals a la Gran Bretanya

Boris Johnson i els Conservadors són els grans vencedors de les eleccions generals anticipades. Amb 365 escons (sobre un total de 650), recuperen la majoria absoluta amb el millor resultat des del 1987. Els laboristes encapçalats per Jeremy Corbyn s’enfonsen a 203, mentre que el Partit Nacional Escocès (48) recupera posicions i el Democratic Unionist Party (8) retrocedeix lleugerament.

2019 Món Política i institucions
11 de desembre de 2019 El Museu de Lleida, obligat a lliurar més d’un centenar d’obres d’art de la Franja

El jutge de Barbastre ordena lliurar 111 obres d'art de la Franja del Museu de Lleida a la diòcesi de Barbastre-Montsó, procedents de parròquies que fins al 1995 formaven part d'aquesta diòcesi. La sentència, que es pot recórrer, desestima els certificats de compravenda de les obres així com qualsevol mena d'indemnització per la conservació i restauració de les obres durant més d’un segle.

2019 Països Catalans Política i institucions
Llegir més...