Tarragona
Fructuós (?-259)
És el primer bisbe conegut. Se suposa que era natural de Tarragona i es desconeix l’inici de la seva prelatura. Va patir martiri a Tarragona juntament amb els diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener del 259, en la persecució de Valerià. És venerat com a sant per l’Església catòlica.
Himeri (a 385-v 390)
Poc abans del 385 va dirigir una carta al papa Damas, estructurada en catorze preguntes, sobre qüestions de disciplina eclesiàstica i sobre l’ordenació dels preveres i monjos. El papa Sirici, successor de Damas, li va respondre al final del mateix any en una carta que es considera la primera decretal pontifícia conservada, en la qual s’aclarien tots els punts consultats i li encarregava el seu compliment arreu d’Hispània. Aquesta delegació papal és tinguda com l’origen o primer testimoni històric del primat a favor dels arquebisbes tarragonins.
Hilari (v 400-v 405)
Participà al concili I de Toledo l’any 400. Cap al 405 va rebre una lletra del papa Innocenci I referent a les actuacions del bisbe Minuci, que havia ordenat un bisbe per Girona sense el consentiment del metropolità i del poble de Girona.
Ticià (v 419)
Figura documentat en una lletra de Consenci a sant Agustí, en la qual es dóna una visió de les influències priscil·lianistes en diferents punts de la Tarraconense. Poc abans del 419, convocà un concili a Tarragona amb l’assistència de set bisbes, per jutjar sobre uns llibres priscil·lianistes que retenia Sagici, bisbe de Lleida, amb una certa complicitat del bisbe d’Osca, Siagri.
Ascani (v 461-d 464)
Sembla que era arquebisbe l’any 461. És conegut per dues lletres (463-464) adreçades al papa Hilari; la primera lletra tracta d’unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, l la segona, de la confirmació del trasllat a Barcelona d’Ireneu, primer bisbe d’Ègara, que es va fer amb el consens del metropolità i un concili de bisbes de la Tarraconense, cosa que va refusar el papa recolzat en un sínode de Roma.
Joan (469-520)
Tingué una llarga prelatura. Sembla que fou monjo i que va fundar, almenys, un monestir en la seva arxidiòcesi. Celebrà un concili provincial el 516 a Tarragona i un altre a Girona el 517, ambdós d’esperit reformador i litúrgic. Sembla que féu un viatge a Itàlia. El papa Hormisdes el nomenà vicari apostòlic per a tota la Península Ibèrica.
Sergi (v 535-v 555)
Presidí un concili a Barcelona el 540 i un a Lleida el 546, en què s’establiren cànons disciplinaris per als monjos. Per aquest motiu es creu que fundà algun monestir als voltants de Tarragona i que la seva prelatura arribà fins a l’entorn del 555.
Tranquil·lí (560-580)
Va ser monjo al monestir de Sant Victorià d’Assan (Osca) i després fou nomenat arquebisbe de Tarragona, entre els anys 560 i 580.
Artemi (v 589-v 599)
Envià un delegat al concili III de Toledo (589). Més endavant, el 592, convocà i presidí un concili provincial a Saragossa per legalitzar la situació dels arrians convertits al catolicisme. Signà la carta coneguda com De fisco Barcinonensi. Durant la seva prelatura encara es féu un altre concili a Osca, el 598.
Asiàtic (599-?)
Era arquebisbe el 599, any en què va convocar un concili a Barcelona.
Eusebi (v 610-v 632)
L’any 610 participà en un concili a Toledo. Va convocar o va presidir el concili d’Ègara el 614. Vers el 620 va rebre una carta dura i altiva del rei visigot Sisebut, en què li feia retrets per haver triat un bisbe de Barcelona que no li plaïa.
Àudax (633)
Participà al concili IV de Toledo, el 633. Sembla que feia poc que havia estat elegit arquebisbe per designació del rei Sisenand, sota la pressió dels bisbes Isidor de Sevilla i Brauli de Saragossa.
Protasi (v 638-v 646)
Participà als concilis VI i VII de Toledo els anys 638 i 646. Segons el cardenal Dòria, fou arquebisbe uns dotze anys, i, també segons aquest autor, morí el 645.
Cebrià (v 668-v 688)
Participà per mainitjà de delegats als concilis XIII, XIV i XV de Toledo. Se li atribueix una vida de gran austeritat i santedat.
Vera (v 693-v 694)
El 693 participà al concili XVI de Toledo, com també, sembla, al concili XVII l’any 694. Se li atribueix la convocatòria d’un concili a Saragossa el 691.
Pròsper (a 713)
Era arquebisbe quan es produí la invasió sarraïna i per aquesta causa fugí de la ciutat cap a l’any 713 juntament amb alguns clergues (Justí, Procopi, Pantaleó, Marçal i Jordi) i s’establí a Capodimonte, prop de Camogli (Gènova), on fundà un monestir. En fugir de Tarragona s’emportà les despulles dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de l’Església tarragonina.
Després de l’ocupació islàmica, la seu restà vacant. A partir del segle X s’iniciaren els intents per restablir l’arquebisbat, que no reeixiren fins al segle XII.
Barcelona
Pretextat (344)
És el primer bisbe conegut. L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica (Sofia en l’actualitat), acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arrianisme.
Pacià (v 370-390)
Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa (391), segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula; escriví unes quantes obres i morí molt vell. Se n’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un petit tractat sobre el baptisme. S’ha perdut l’opuscle el Cervulus o Cervus, amb què intentà vanament oposar-se a les festes de cap d’any i al costum de disfressar-se de cérvol. És venerat com a sant per l’Església catòlica.
Lampi (v 391-400?)
És el prelat que el dia de Nadal ordenà prevere Paulí de Noia. Del seu temps és l’actuació de Vigilanci, d’idees herètiques, com a rector d’una parròquia ciutadana. Possiblement assistí al concili de Toledo de l’any 400, ja que s’hi registra un prelat amb el mateix nom.
Sigisari (415)
Consta durant la primera dominació visigòtica. Els fills del rei Ataülf, que li havien estat confiats per la reina Gal·la Placídia, foren sostrets de la seva tutela, i corregueren la sort del seu pare: foren assassinats.
Nundinari (v 450-465)
Creà en anys anteriors el bisbat d’Ègara i hi posà al capdavant Ireneu, sacerdot de la diòcesi barcelonina, amb la intenció que el succeís a Barcelona a la seva mort.
Ireneu (465)
Electe i confirmat en l’àmbit provincial, continuà al bisbat d’Ègara, d’on era titular, després que el papa Hilari i un sínode de Roma refusessin el seu trasllat a Barcelona.
Agrici (516-517?)
Prengué part al concili I de Tarragona (516), on fou el quart entre nou prelats. Se suposa que és el mateix bisbe Agripi que signà les actes del concili I de Girona (517).
Nebridi (v 540)
El seu nom va unit al concili I de Barcelona (vers el 540), que comptà amb l’assistència del metropolità i de sis prelats. Alguns autors suposen que havia estat bisbe d’Ègara, perquè n’existí un amb el mateix nom; això, però, és poc probable ja que no els era permès deixar la pròpia diòcesi.
Patern (546)
Successor de l’anterior, signà en quart lloc entre vuit bisbes al concili de Lleida (546), amb l’esment concret que era prelat de l’Església “catòlica” de Barcelona.
Ugne (589-599)
Bisbe arrià, primer, i catòlic després d’abjurar l’heretgia arriana que havia professat, davant els bisbes i notables presents al concili III de Toledo (589). Reuní el concili II de Barcelona (599) a la catedral de la Santa Creu, que aplegà dotze prelats i aprovà quatre cànons.
Emila (610-614)
Signà a Toledo el decret del rei Gundemar (després que fou aprovat el 610), que refermà el caràcter metropolità de Toledo sobre la Cartaginense. Participà al concili d’Ègara (614), que ratificà els acords presos anteriorment al concili d’Osca (598), que no havien estat firmats aleshores.
Sever (v 615-633)
Sembla que fou entronitzat per ordre del rei Sisebut en contra del proposat pel metropolità i el poble, i que rebé el monarca per Pasqua (entre el 615 i el 620). Al concili IV de Toledo (633), hi envià un representant de nom Joan. Alguns autors l’identifiquen amb sant Sever, que la tradició fa màrtir i prelat barceloní en data imprecisa, si bé no hi ha cap indici que això sigui cert.
Oia (636, 638)
El seu nom és conegut per les actes dels concilis V (636) i VI (638) de Toledo, que recullen la seva signatura. No se’n sap res més.
Quirze (656-665?)
Anà a Toledo per al concili X (656), i hi tornà posteriorment. El lligava una forta amistat amb l’arquebisbe Ildefons, el qual li regalà un exemplar de De virginitate. La lectura d’aquest llibre li causà un gran impacte, com es desprèn del text d’una carta d’agraïment que adreçà a l’arquebisbe. Féu amistat amb Taió, bisbe de Saragossa, i aquest li dedicà el seu recull De sententiis. Es creu que és el Quirze autor d’un vers en honor de santa Eulàlia i fundador d’un monestir situat a redós del seu sepulcre.
Idali (683-689)
Participà per mitjà del diaca Laülf al concili XIII de Toledo (683) i personalment al concili XV (688). En aquesta ocasió residí al palau arquebisbal, i les converses amb el metropolità Julià, de qui es féu amic, originaren l’obra, escrita per aquest, Prognosticon. Julià la hi envià amb una dedicatòria el mateix any. idali en trameté una còpia a l’arquebisbe Sunifred de Narbona, que s’hi havia mostrat interessat. L’esmentat Julià li dedicà també l’obra Responsiones, perduda.
Laülf (693)
Versemblantment és el diaca representant del bisbe Idali: la identitat del nom i la missió de confiança ho abonen. Laülf anà a Toledo en ocasió del concili XVI (693), el darrer de l’època visigòtica que reporta la llista dels assistents.
Amb Laülf es clou fins al segle IX la sèrie de bisbes de Barcelona.
Girona
Després de l’existència d’un bisbe innominat entre els anys 400-405, cal esperar més d’un segle per conèixer un bisbe de Girona amb nom propi.
Frontinià (516-540?)
Assistí al concili de Tarragona del 516. L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb Joan, arquebisbe de Tarragona.
Estafili (540-v 546)
També anomenat Esteve, assistí al concili de Barcelona del 540 i fou representat en el que fou celebrat pel prevere gironí Grat a la seu lleidatana.
Alici (589-590)
Apareix com a bisbe de Girona al concili III de Toledo, de l’any 589, en què Recared i molts bisbes i magnats del regne got abjuraren l’arrianisme i professaren la fe catòlica.
Joan de Bíclarum (591-621)
Era de la nació goda i havia nascut a la Lusitània. En la seva joventut estudià la ciència grega i llatina a Constantinoble. Retornat a Hispània, es negà a acceptar l’arrianisme, i per aquesta raó fou perseguit i desterrat a Barcelona per Leovigild. Consta que fundà un monestir, on acollí molts monjos que vivien sota la regla que ell mateix havia escrit. Fet bisbe de Girona, assistí al concili de Barcelona de l’any 599 i al concili nacional de Toledo de l’any 610. Sant Isidor de Sevilla considera Joan de Bíclarum el primer cronista del poble got.
Nonnit (621-635)
Sant Isidor el celebra com un baró il·lustre del seu temps. Fou un gran devot i propagador de la devoció a sant Feliu de Girona, en honor del qual compongué un himne litúrgic. Assistí al IV concili de Toledo, el 633. Morí poc temps després amb fama de santedat.
Taló (635-656)
Assistí al concili VIII de Toledo, l’any 653.
Amador (673-683?)
Durant el seu episcopat esclatà el conflicte entre el rei Vamba i el general Pau, que s’havia proclamat rei a la Narbonense i volia aconseguir la plaça forta de Girona. Pau no reeixí en la seva empresa i fou vençut pel rei Vamba. El bisbe Amador recuperà la corona que Recared havia ofert a sant Feliu i que havia estat sostreta pel general Pau.
Jaume (683-?)
Al concili XIII de Toledo és representat per l’abat Estabili.
Sabaric (688-?)
Assistí al concili XV de Toledo, l’any 688.
Miró I (693-?)
Assistí al concili XVI de Toledo, l’any 693. A partir d’aquest bisbe s’inicia un llarg parèntesi que comprèn tot el temps de la dominació sarraïna.
Ègara
Ireneu (v 450-d 465)
Primer bisbe de la diòcesi d’Ègara. Clergue i col·laborador de Nundinari, bisbe de Barcelona. Aquest últim el designà bisbe perquè regís la nova demarcació eclesiàstica que ell mateix havia creat i segregat de la seva diòcesi. Poc abans de morir, Nundinari elegí Ireneu com a successor seu al capdavant del bisbat de Barcelona, amb l’aprovació inicial d’Ascani, metropolità de Tarragona. Ascani féu aprovar el trasllat en un sínode o concili dels seus bisbes i va demanar al papa la seva confirmació. El papa Hilari va sotmetre la qüestió a un sínode de bisbes de Roma, que no ho va acceptar; aleshores va dirigir a Ascani una dura carta en què declarava il·legal la designació, i Ireneu va haver de romandre definitivament a Ègara.
Nebridi (a 516-v 545)
Apareix documentat, per primera vegada, entre les signatures dels bisbes presents al concili de Tarragona de l’any 516. També participà als concilis de Girona del 517 i al concili II de Toledo de l’any 527, celebrat sota la presidència del metropolità Montà de Toledo, en què per primer cop consta textualment com a bisbe catòlic d’Ègara. Sense gaires fonaments, és presentat com a impulsor de la segona catedral visigòtica d’Ègara.
Taur (546)
En tenim molt poques referències. Fou el successor directe de Nebridi i assistí al concili celebrat a Lleida el 6 d’agost de l’any 546.
Sofroni (a 589-d 592)
És un bisbe remarcable dins la història del bisbat d’Ègara. Fou present al concili III de Toledo, el 589, en què el rei visigot Recared es convertí al catolicisme. La seva signatura consta en el divuitè lloc en les actes de l’esmentat sínode, i en el primer en les del concili de Saragossa de l’any 592. Aquest fet demostra l’antiguitat del govern de Sofroni en el bisbat d’Ègara. També signà, el 592, la carta De fisco Barcinonensi sobre qüestions fiscals.
Ilergi (a 598-d 610)
El 598 ja era bisbe, ja que assistí com a cap de l’església d’Ègara al concili celebrat a la catedral de Barcelona aquell mateix any. Va participar també l’any 610 en l’acta d’exaltació del rei Gundemar al tron, que va tenir lloc a Toledo en presència de sant Isidor.
Bisbe de nom desconegut (614)
Tot i que no coneixem el seu nom, la seva prelatura fou molt important. El 13 de gener de l’any 614 la seu d’Ègara acollí el concili de la Tarraconense, presidit pel metropolità Eusebi, amb l’assistència de gairebé la totalitat dels bisbes de la província. Aquest concili es convocà principalment per ultimar els cànons establerts al concili d’Osca de l’any 598 referents als costums del clergat de segon orde. No s’ha pogut identificar quin dels firmants de les actes d’aquest concili era el bisbe d’Ègara, però cal cercar el seu nom entre els prelats no identificats amb una diòcesi concreta, que són: Rufí, Vísus, Vicenç, Pompedi, Sintari, Just i Esteve.
Eugeni (633)
Participà al concili IV de Toledo, presidit per Isidor de Sevilla, en el qual es va dur a terme una gran tasca de consolidació del regne catòlic de Toledo.
Vicenç (653)
Era bisbe d’Ègara el 653, any en què va enviar Servandus al concili VIII de Toledo en representació seva, tal com consta en les actes de l’esmentat sínode. No hi ha cap altra notícia que forneixi més dades sobre el seu bisbat.
Joan (a 683-d 693)
És el darrer bisbe conegut de la diòcesi. Va tenir una participació activa en el moviment eclesiàstic del seu temps. L’any 683 es va fer representar pel prevere Samuel al concili XIII de Toledo, celebrat durant el regnat del rei Ervigi, i va assistir personalment al concili de Saragossa i al de Toledo del 693.
Lleida
Sagiti (419)
Bisbe acusat de priscil·lianisme, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric, de tendència priscil·lianista. Per aquesta raó fou jutjat en un concili de set bisbes, reunit a Tarragona el 419. Sagiti s’exculpà de l’acusació d’heretgia al·legant ignorància; actuà amb una certa complicitat del vell bisbe d’Osca, Agapi.
Pere (v 519)
Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus, com a sant i savi. No s’ha conservat cap dels seus escrits.
Andreu (540)
Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540.
Febrer (546)
En el temps de la seva prelatura, l’any 546, se celebrà a Lleida un concili, a l’església de Santa Eulàlia.
Polibi (589)
Va assistir al concili III de Toledo, en què el rei Recared, els magnats i el poble got van abandonar l’arrianisme.
Julià (592)
Es coneix la seva existència pel fet que va assistir al concili de Saragossa del 592.
Ameli (599)
Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599.
Gomarell (614)
Envià Fructuós com a representant seu al concili d’Ègara del 614.
Fructuós (633, 638)
Assistí als concilis IV i VI de Toledo, els anys 633 i 638, respectivament.
Gaudiolà (o Gardelè) (653)
Envià el diaca Suteric com a representant seu al concili VIII de Toledo, l’any 653.
Eusend (683, 693)
Assistí als concilis XIII, XV i XVI de Toledo, els anys 683, 688 i 693, respectivament, i també al concili de Saragossa del 691.
Esteve (v 714-719)
Ocupava la mitra de Lleida en els primers moments de l’ocupació sarraïna, segons els més antics episcopologis. És dubtós.
Urgell
Just (527, 546)
Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili II de Toledo l’any 527, l al de Lleida del 546. Era germà de tres bisbes: Justinià de València, Nebridi d’Ègara (Terrassa) i Elpidi d’Osca. És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics (PL, 67, cols. 961-994), de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç. Fou venerat com a sant a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, moment en què tenia un altar dedicat a la catedral.
Simplici (589, 599)
Consta que assistí al concili III de Toledo (589), al II de Saragossa (592) i al de Barcelona del 599.
Renari (633)
Figura entre els subscriptors de les actes del concili IV de Toledo, del 633.
Maurell (653, 655)
Assistí al concili VIII de Toledo, l’any 653, i al IX, el 655.
Jacint (672-680)
Un bisbe de nom Jacint prengué part en la rebel·lió del duc Pau contra el rei Vamba (672-680) i fou fet presoner a Llívia. No és segur que fos bisbe d’Urgell.
Leuberic (683, 693)
Representat pel prevere Florenci als concilis XIII (683) i XV (688) de Toledo, assistí personalment al XVI, l’any 693.
Nambad (?-731)
És esmentat en una nota marginal d’un manuscrit dipositat a Autun, vers l’any 725, per uns clergues probablement fugitius d’Urgell. Va ser capturat i condemnat pel valí rebel Munussa (’Utmä Abü Näsir), que el féu cremar a la foguera a Llívia, el 731. No és segur que fos bisbe d’Urgell.
Fèlix (781-799)
Probablement monjo i abat del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Professà l’adopcionisme i el defensà obertament en els seus escrits recolzant la posició d’Elipand de Toledo, combatut pel monjo Beat de Lièbana. Això motivà la intervenció de Carlemany i dels seus consellers religiosos, Alcuí, Benet d’Aniana, Paulí d’Aquileia i Agobarb. Fou obligat a abjurar la seva doctrina en el concili de Ratisbona (792), i l’adopcionisme fou condemnat en el sínode de Frankfurt (794) i a Roma pel papa Lleó III (798). Convocat finalment a Aquisgrà (799-800) signà, forçat segons sembla, una abjuració o professió de fe antiadopcionista. No li fou permès, però, de retornar a la seva diòcesi i morí a Lió, després de restar-hi exiliat entre els anys 811 i 818.
Vic
Cinidi (516, 517)
Assistí al concili provincial de Tarragona, reunit el 6 de novembre de l’any 516 sota la presidència del metropolità Joan; el seu nom figura en el penúltim lloc, la qual cosa sembla que indica que havia estat nomenat bisbe poc temps abans. L’any 517 va assistir al concili provincial de Girona. No sabem l’any de la seva mort, bé que sí que en consta el dia, 16 de març, en un antic martirologi.
Aquilí (589, 599)
Consta en el lloc trenta-slsè entre els 62 prelats que signaren les actes del concili III de Toledo, el 8 de maig del 589, en el qual el rei Recared i el poble got es convertiren al cristianisme. L’any 592 envià com a representat seu el clergue Esteve, que és qui signà les actes al concili provincial de Saragossa convocat pel metropolità Artemi. L’any 599 figura en tercer lloc entre els bisbes signants que assistiren al concili provincial de Barcelona, convocat pel metropolità Asiàtic. Per un antic martirologi sabem que morí un 2 d’abril, però no en coneixem l’any.
Esteve (614, 633)
Sembla que pot ésser identificat amb l’Esteve que, com a delegat d’Aquilí, signà les actes del concili de Saragossa de l’any 592, la qual cosa porta a pensar que aleshores devia tenir el càrrec d’ardiaca. Participà al concili d’Ègara, celebrat el 614 i presidit pel metropolità Eusebi, i el 633 signa en primer lloc les actes del concili IV de Toledo, davant de 55 prelats, la qual cosa fa suposar que en aquell moment era el bisbe més antic de tots els presents.
Domni (636, 638)
L’any 636 ja era bisbe. El 638 consta com un dels 48 prelats que assistiren al concili VI de Toledo, on signà gairebé al final, per tant devia fer molt poc temps que havia accedit a l’episcopat. No se’n sap res més.
Gueric (653)
Assistí al concili VIII de Toledo, el 653. Entre els 52 bisbes que signaren les actes, Gueric figura al lloc vint-i-cinquè, la qual cosa vol dir que ja devia fer molts anys que regentava el bisbat d’Ausona. En aquesta època tingué lloc la guerra del rei Vamba contra el noble Pau, en la qual, mentre Barcelona i Girona es posaren al costat dels rebels, Ausona es mantingué fidel al rei visigot, el qual hi féu passar una part de l’exèrcit que lluitava contra els revoltats.
Guisfred (683, 693)
A causa dels molts anys transcorreguts no sembla que aquest bisbe pugui ser l’immediat successor de Gueric. Apareix a les actes del concili XII de Toledo, el 683. Guisfred hi envià el prevere Clixa, possiblement ardiaca, com a representant seu. El 688 el seu nom figura entre els prelats que signaren les actes del concili XV de Toledo, i el 693 assistí al concili XVI de Toledo.
Amb Guisfred es clou la sèrie episcopal de Vic, que no es reprendrà fins el 885.
Tortosa
Ursus (516)
Assistí al concili de la Tarraconense de l’any 516, on signà en sisè lloc.
Asellus (540)
La seva signatura consta en darrer lloc a les actes del concili de Barcelona de l’any 540. Sembla que era el bisbe nomenat més recentment.
Maurili (546)
Participà al concili de Lleida de l’any 546. La seva signatura figura a les actes en sisè lloc.
Julià (580, 589)
En no voler acceptar l’arrianisme, va ser desterrat pel rel Leovigild. Després de la conversió de Recared, va tornar a exercir de bisbe, juntament amb Froïscle. Participà, l’any 589, al concili III de Toledo.
Froïscle (580, 589)
De confessió arriana, fou el substitut de Julià quan aquest fou desterrat. Malgrat la conversió de Recared, conservà el títol de bisbe de Tortosa. Assistí, juntament amb Julià, al concili III de Toledo.
Rufí (614)
És un dels participants, al costat de l’arquebisbe de Tarragona i onze bisbes més, al concili celebrat a Ègara el 614.
Joan (633, 638)
Assistí al concili IV de Toledo, que presidí Isidor de Sevilla.
Àfrila (653)
És un dels signants de les actes del concili VIII de Toledo.
Cecili (683, 688)
Governà almenys fins el 688, any en què participà al concili XV de Toledo.
Involat (693)
Assistí al concili XVI de Toledo, el 693.
Empúries
Pau (516, 517)
Figura al concili de Tarragona de l’any 516 i al de Girona del 517. Potser és el mateix bisbe Pau que, sense especificar el nom de la seu a la qual pertanyia, signà al concili II de Toledo, l’any 527.
Caronci (540, 546)
Conegut per la seva assistència al concili I de Barcelona, l’any 540, i al concili de Lleida de l’any 546.
Fructuós (589)
En les actes del concili III de Toledo, l’any 589, signa l’arxipreste Gaià, en la seva condició de vicari del bisbe Fructuós d’Empúries.
Gaià (592, 598)
Assisteix al concili II de Saragossa, l’any 592. Aquest mateix any el seu nom figura entre els bisbes del dictricte financer de Barcelona que signen la carta De fisco Barcinonensi adreçada als numerarii (recaptadors) nomenats pel comes patrimonii per a aquell any, d’acord amb el control sobre els funcionaris del tresor concedit pel rei Recared a l’Església. L’any 598 assisteix al concili II de Barcelona.
Sisuld (633, 638)
L’any 633 assisteix al concili IV de Toledo. Signa una sentència dictada al concili VI de Toledo, de l’any 638, però curiosament no hi figura en les actes.
Donumdei (646, 653)
L’any 646 assisteix al concili VII de Toledo i el 653 al concili VIII.
Gaudilà (683, 693)
Al concili XIII de Toledo, de l’any 683, assisteix un abat, de nom Secori, que signa com a vicari de Gaudilà, bisbe d’Empúries. El bisbe Gaudilà en persona assisteix al concili XV de Toledo, de l’any 688, i al concili XVI, de l’any 693.
A les catacumbes de Siracusa (Sicília), s’ha localitzat una inscripció sepulcral, datable al segle V, que pertany a un personatge hispànic de nom Auxentius, que fou bisbe de Rotdon. Aquest bisbat no s’identifica amb cap de conegut i hom ha suposat que podria tractar-se de la Rhode empordanesa, tot i que no n’hi ha altres notícies. Cal acceptar, però, que aquest únic indici presenta poca consistència. Potser algun dia l’arqueologia o la investigació històriques podran confirmar que hi hagué una seu episcopal a Roses.
Elna
Domne (571, 586)
Les escasses notícies històriques que es coneixen d’aquest primer bisbe són extretes de fonts hispàniques. El seu nom és conegut a través de la crònica de l’abat Joan de Bíclarum, el qual dóna referència de la seva existència l’any 571. Segons l’historiador Argaiz, Domne encara era al capdavant del bisbat el 586.
Benenat (589)
És consignat en les actes del concili III de Toledo celebrat al maig del 589 i al concili provincial de Narbona del novembre del mateix any.
Acutul (633, 638)
Es coneix la seva existència a través de la subscripció que féu en les actes del concili IV de Toledo i més tard en les del concili VI, celebrats respectivament els anys 633 i 638.
Vitaric (656)
D’aquest bisbe, tan sols se’n té referència per la seva signatura en les actes del concili X de Toledo, celebrat al mes de desembre de l’any 656.
Clar (683)
Va ser representant al concili XIII de Toledo, celebrat pel novembre del 683, per un tal Veremund, abat d’un hipotètic monestir rossellonès, per ara totalment desconegut.
Venedari (783, 792)
La seva primera menció documental data de l’any 783. Posteriorment, l’any 792, n’hi ha una notícia indirecta, quan en un concili celebrat a Narbona aquell any, l’arquebisbe Daniel reivindicà amb èxit la possessió del pagus de Rasès per a la seva diòcesi davant de Venedari.