Vida i obra
Inicià estudis de dret i es dedicà, tot reconeixent-se proper al naturalisme, a la crítica, a la difusió de la literatura espanyola, i especialment de la provençal i la catalana, per les quals s’interessà el 1878 a les Festes Llatines de Montpeller. El 1879 començà a traduir L’Atlàntida de Verdaguer al francès (1883 i 1884) i a publicar treballs sobre literatura occitana i catalana: Les origines du Felibrige (1879), Philippe V et la Catalogne (1880), Un poète catalan du XVIIe siècle, le Recteur de Vallfogona (1880), Théodore Aubanel et le théatre provençal (1884), La renaissance de la poésie catalane (1884, introducció a la segona edició de la seva versió de L’Atlàntida) i d’altres. Instal·lat a París (1880), fou contractat com a lector per l’editorial Giraud, que el 1886 adquirí i dirigí. Col·laborà a “Polybiblion”, fundà “Le Midi Littéraire” (1887), fundà i dirigí la “Grande Bibliothèque Provençale” (1887), entre altres col·leccions, i publicà la novel·la Une dernière caresse (1883), traduïda per Narcís Oller, l’obra del qual havia conegut com a lector editorial (el 1880, a través de Croquis del natural). En traduí El vailet del pa (1880; segona versió el 1884), Sor Sanxa, La papallona (1885) i La bufetada (1886), i el posà en contacte amb Zola. Recollí alguns treballs crítics a Les étapes d’un naturaliste. Impressions et critiques (1885) i Le naturalisme en Espagne (1885). Mantingué relacions epistolars amb molts dels més rellevants autors catalans i espanyols, i en fou traductor. Al llarg dels anys noranta del s. XIX, diversos entrebancs en el negoci editorial i un creixent interès en afers polítics, marcat per l’antisemitisme, anaren reduint la seva atenció a la literatura.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bensoussan, M. (1985), p. 243-257.